Albert I de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert I de Bèlgica
Albert I de Bèlgica

Regne
23 de desembre de 1909 – 17 de febrer de 1934
Precedit per Leopold II
Succeït per Leopold III

Naixement 8 d'abril de 1874
Brussel·les
Defunció 17 de febrer de 1934 (als 59 anys)
Marche-les-Dames
Consort Elisabet de Baviera
Descendència
Pare Felip de Bèlgica
Mare Maria de Hohenzollern-Sigmaringen

Albert I de Bèlgica (Brussel·les, 1874 - Marche-les-Dames, 1934) fou rei dels belgues de 1909 a 1934 i el tercer rei després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.

Origen[modifica | modifica el codi]

Albert era fill del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Era nét per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans i per via materna del príncep sobirà Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Família[modifica | modifica el codi]

Albert es casà amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Lluïsa de Baviera i el príncep Maximilià de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876. Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella tingué tres fills que arribaren a l'edat adulta:

Formació: senador de dret[modifica | modifica el codi]

Fitxer:Canal albert i monument.jpg
Monument pel rei Albert I a l'inici del canal Albert a Lieja

La seva carrera política s'inicià al senat belga al qual va ésser senador de dret, non elegit, de l'any 1893 fins a l'any 1898. Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com senador i només han d'utilitzar aquest fòrum per a tractar temes d'interès general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura viària, ferràviària i naval. Més tard, el canal d'Anvers a Lieja, una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el Canal Albert. L'any 1909 succeí al seu oncle Leopold II de Bèlgica.

Regnat[modifica | modifica el codi]

Home de gran coratge prengué el control de les tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i mostrà la seva oposició a les tropes austrogermàniques. La invasió alemanya era una vulneració del tractat de Londres (1839), pel qual Prússia garantia la neutralitat de Bèlgica. Albert no va pas seguir el govern en exili a Saint-Adresse a prop de Le Havre a França. El fet que va romandre al país i sostenir les tropes als marges de l'IJzer li va valdre molta simpatia després de la guerra. Participà amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del país.

Durant el seu regne, el parlament introduí el sufragi universal (1919) després d'un conflict social i polític que va començar al segle XIX. Les centenars de milers víctimes al camp de batalla de l'IJzer van palesar la injustícia d'heure de morir per a la pàtria sense mai heure el dret de votar per a la mateixa. Sembla que Albert havia comprès que el somni latent d'absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.

Espadat on Albert I morí

Tingué cura del desenvolupament de les arts, de les infraestructures i de la ciència. Assegurà l'arbitratge informal del parlament entre els partits catòlics, liberals i socialistes i el conflict créixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creació de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se el 1930 a Gant mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.

Participà en nombroses expedicions de caràcter naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Amèrica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'Académie de Sciences Morales et Politiques de França (1925) i creà el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).

Mort[modifica | modifica el codi]

Morí l'any 1934 a Marche-les-Dames (avui un nucli de la ciutat de Namur), mentre participava en l'escalada a un espadat prop del marge del Mosa.


Precedit per:
Leopold II
Reis dels belgues
19091934
Succeït per:
Leopold III



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert I de Bèlgica