Albert Manent i Segimon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Albert Manent)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa amb la signatura d'Albert Manent al monument al llibre (Barcelona)

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, Maresme, 23 de setembre de 193014 d'abril de 2014)[1] fou un escriptor català, fill del també escriptor Marià Manent. Llicenciat en dret i en filologia catalana.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

A la facultat de Dret conegué personatges com Josep Maria Ainaud de Lasarte i Ramon Folch i Camarasa. Ha destacat en el camp de la poesia, la narrativa i la història (incloent-hi celebrades biografies literàries, com la de Carles Riba, Josep Carner, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), J. V. Foix, Marià Manent i Tomàs Garcés). Per altra banda, va participar activament en la resistència catalanista contra Franco (també des de l'exili). El 1949 participa en la publicació d'una Antologia Poètica Universitària (150 exemplars) juntament amb Josep Maria Espinàs, Joan Raventós, Josep Maria Ainaud... Volien demostrar que hi havia una nova generació amb empenta. El text que encapçala l'antologia el 1950 és d'Albert Manent. També col·laborà a la revista Curial amb Joaquim Molas, Antoni Comas, Miquel Porter, Cabestany... Aquells anys assisteix a classes de català que donava Joan Triadú a casa de Josep Maria Folch i Torres i participa en lectures poètiques a casa Sunyer. Més endavant, en democràcia, ha treballat en l'Administració de la Generalitat de Catalunya amb càrrecs de responsabilitat i àdhuc com a assessor del president Jordi Pujol, a qui conegué durant els anys d'universitat, quan funcionava el FUC (Front Universitari Català). Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània i des de la seva fundació (1980) fins al 2010 va presidir la Societat d'Onomàstica; en aquest any va ser substituït per Josep Maria Albaigès i Olivart. Ha col·laborat amb diversos mitjans de la premsa escrita, especialment amb Serra d'Or, de la qual fou un dels fundadors.[3]

La seva tasca ha comptat amb nombrosos reconeixements; per exemple, el títol de Mestre en Gai Saber, el premi Josep Pla (1987) per Solc de les hores, el premi Ramon Trias Fargas (per una biografia de Fèlix Millet publicada el 2003) o la publicació del llibre d'homenatge Records d'ahir i d'avui. Homenatge a Albert Manent i Segimon amb motiu dels 70 anys. El 2011 va rebre el 43è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural.[4] El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1949 Hoste del vent
  • 1951 La nostra nit

Assaig i crítica[modifica | modifica el codi]

  • 1969 Literatura catalana en debat
  • 1976 La literatura catalana a l'exili
  • 1984 Escriptors i editors del Nou-cents
  • 1984 L'Església clandestina a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1936) (amb Josep Raventós i Giralt)
  • 1993 Retorn a abans d'ahir
  • 1997 Del Noucentisme a l'exili
  • 2001 Tomàs Garcés, entre l'Avantguarda i el Noucentisme
  • 2003 Llunari de noms i mots
  • 2006 La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
  • 2008 La represa. Memòria personal, crònica d'una generació (1946-1956)
  • 2010 Crònica política del Departament de Cultura, 1980-1988

Biografies i dietaris[modifica | modifica el codi]

  • 1963 Carles Riba
  • 1969 Josep Carner i el Noucentisme
  • 1979 Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost
  • 1986 El molí de l'ombra
  • 1993 J. V. Foix
  • 1995 Marià Manent, biografia íntima i literària
  • 2003 Fèlix Millet i Maristany: líder cristià, financer i mecenes catalanista

Retrats i estudis literaris[modifica | modifica el codi]

  • 1988 Solc de les hores: retrats d'escriptors i de polítics
  • 1988 Bibliografia catalana dels anys més difícils (1939-1943)
  • 1989 Bibliografia catalana: cap a la represa (1944-1946)
  • 1990 Semblances contra l'oblit
  • 1999 En un replà del meu temps

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, conté la documentació generada i rebuda per Manent; destaca, pel seu volum, la col·lecció d'impresos (fulls volanders, circulars, tríptics, programes, fullets) i de publicacions periòdiques (butlletins, revistes, catàlegs, diaris, etc.) reunides pel productor del fons relacionades amb la religió i l'Església a Catalunya, amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes durant el període de la clandestinitat, amb la Universitat i amb la lluita obrera (forces socials i partits polítics). També conserva documentació personal i familiar (felicitacions, targetes personals, participacions diverses, etc.).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]