Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats (Barcelona, 5 d'agost de 1862[1] - 1928) fou un empresari i polític català, germà de Santiago Rusiñol i Prats. Quan el seu germà decidí dedicar-se plenament a la literatura s'encarregà de la gestió de les empreses familiars, la filatura Rusiñol Hermanos de Manlleu. Va fundar l'Associació de Fabricants del Ter i fou diputat per Vic pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1893. Fou nomenat president de l'associació empresarial Foment del Treball Nacional de 1899 a 1901. El 1899 va mantenir un enfrontament amb el govern dirigit per Camilo Polavieja i Francisco Silvela, encapçalant una campanya demanant un concert econòmic per a Catalunya. però mostrà un tarannà més conciliador durant el Tancament de Caixes.
El 1900 fou vicepresident de l'Assemblea de Cambres de Comerç d'Espanya i delegat del govern a l'Exposició Universal de París. Poc després, influït per Enric Prat de la Riba, ingressà a la Lliga Regionalista, de la que en fou escollit president el 1902 i diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles de 1905 i 1923 i per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920. També fou senador per la província de Tarragona el 1907 i president del Banc Vitalici d'Espanya el 1926.
Bibliografia [modifica]
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs [modifica]
- «Albert Rusiñol i Prats». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
