Albert Sáez i Casas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlbert Sáez i Casas

Albert Sáez a la Universitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1965 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director El Periódico de Catalunya
2020 –
← Anna Cristeto i Massaneda Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiLlorenç Gomis Sanahuja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Periódico de Catalunya (2020–)
Universitat Ramon Llull Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralToni Aira i Foix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): albertsaezc Modifica el valor a Wikidata

Albert Sáez i Casas (Barcelona, 1965)[1] és un periodista català. Doctor en periodisme per la Universitat Ramon Llull, ha exercit de professor i vicedegà de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Actualment és el director de El Periodico de Catalunya.[2]

Biografia[modifica]

Ha treballat a Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio i El Observador. Ha estat director adjunt del diari Avui des del 1998 fins al 2006, quan va passar a formar part de l'equip editorial d'El Periódico de Catalunya.[3] També ha col·laborat a les tertúlies de Ràdio Barcelona-Cadena SER, El matí de Catalunya Ràdio i Els matins.[3] Va guanyar el premi Joan Maragall 2000 i ha publicat, entre d'altres, El futur del nacionalisme (2005); L'endemà de la independència (en col·laboració) (2005); El llenguatge cristià en la cultura de masses (2001); De la representació a la realitat. Propostes d'anàlisi del discurs mediàtic (1999); Què pensa Antoni Deig (1996).[3] El 2014 va obtenir el premi Joan Fuster d'assaig per l'obra El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici.[4]

Ha estat també vicepresident de l'Opinió Catalana, president del grup Gaziel, tresorer de la Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans, membre dels patronats de la revista Cavall Fort, de la Fundació Joan Maragall, de la Fundació Cassià Maria Just i de la Fundació del Baròmetre de la Cultura i la Comunicació, a més de membre del jurat del Premis Ciutat de Barcelona de Periodisme (2000 – 2005).[3]

Professor titular de Sociologia de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Ha estat també professor convidat als Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya.[3] Ha estat vicerector de la Universitat Ramon Llull encarregat de l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior.[3]

El 19 de desembre de 2006 va ser nomenat secretari de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, de la Generalitat de Catalunya. El 23 de gener de 2008 va ser elegit president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Va firmar l'acord amb RTVE per compartir els partits de la Lliga de Campions durant tres temporades, amb Mediapro per emetre a Catalunya els partits de Lliga dels dissabtes, i va renovar els drets de la Fórmula 1. Fou president fins al març de 2010, quan renuncià al càrrec i s'incorporà de nou a El Periódico de Catalunya com a director adjunt.[1] El 2015 l'ajuntament de Sitges li atorgà el Premi Ploma d'Or.[5]

El 2 de Juny de 2020 va ser nomenat director de El Periodico de Catalunya.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 El Periodico, 24/3/2010, EL PERIÓDICO nomena Albert Sáez nou director adjunt
  2. 2,0 2,1 Periódico, El. «Albert Sáez, nuevo director de 'El Periódico de Catalunya'» (en castellà), 25-05-2020. [Consulta: 13 juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Acords de Govern: 19 de desembre de 2006» p. 66. Generalitat de Catalunya.
  4. Serra, Montserrat. «Un assaig sobre la crisi del periodisme en l'era de Twitter, d'Albert Sàez, marca els Premis Octubre 2014». VilaWeb, 25-10-2014. [Consulta: 25 octubre 2014].
  5. Sella, Antoni «"Sense 'L'Eco' no tindria el premi"». L'Eco de Sitges, any CXXIII, núm. 6325, 13-11-2015, pàg. 24.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Burgaya i Riera
Economia de l'absurd: Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina
Premi Joan Fuster d'assaig
2014
Succeït per:
Ferran Garcia-Oliver
Valencians sense ADN: Relats dels orígens