Albert Solé i Bruset
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el març del 2012 o abans. |
| Albert Solé Bruset | |
|---|---|
 Aquest article cal que sigui il·lustrat amb una fotografia de la persona en qüestió. Si en coneixeu o en teniu una de llicència lliure la podeu carregar a Commons per tal d'enllaçar-la ací. |
|
| Naixement | 3 d'abril de 1962 Bucarest, Romania |
| Ocupació | Periodista i director de documentals |
Albert Solé Bruset (Bucarest, 3 d'abril de 1962) és un periodista i director de documentals català. És fill de Jordi Solé Tura. Nascut a Bucarest, té les nacionalitats hongaresa, francesa, i espanyola. És llicenciat en Ciències de la informació, i ha realitzat diversos cursos de formació audiovisiual.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Ha exercit com a periodista en diversos mitjans escrits, i va treballar també a Televisió Espanyola, on hi cobrí diferents episodis de la caiguda dels règims comunistes. Durant alguns anys va exercir com a reporter de televisió a les cadenes públiques TVE i TV3 especialitzat en temes socials.
Com a guionista, va treballar a la sèrie documental “Nómadas de la condición humana” (Orbita Max) i en d’altres programes de televisió a TVE, Antena 3 i TV3. L’any 2000 va fer el salt a la direcció de documentals. Entre els seus darrers treballs en destaquen “Historias de agua” (Orbita Max), emès a diverses televisions, “El Cordobés, la España de los milagros” (Alea D&F), per a TVE i Arte, “El sueño del agua” (Bausan films) per a ExpoZaragoza i UNESCO i la sèrie documental “En la cárcel confidencial” (Alea D&F), emès a Cuatro. També va dirigir “La mente del violador” per al programa Documentos TV de TVE.
L’any 2008 ha estrenat en sales de cinema el llargmetratge documental “Bucarest, la memòria perduda”, produït per Bausan Films, on hi fa una recerca personal sobre la seva pròpia memòria i la del seu pare, Jordi Solé Tura, un dels pares de la Constitució Espanyola.
El 2010, amb la seva pròpia Productora Minimal Films SL, produeix i dirigeix Al final de la escapada un documental sobre la figura de Miguel Núñez González, un militant comunista, amic del seu pare (el polític Solé Tura), lluitador antifranquista que va decidir acollir-se al Programa de sedació pal·liativa per acabar amb la seva vida el 2008. En el documental es mostren els seus últims mesos de vida, i es fa un repàs a totes les lluites que va emprendre Miguel Núñez a la seva vida, com homenatge a tota una generació d'espanyols que van donar la seva vida per la llibertat.[1] [2]
[modifica] Documentals
- 2002: Historias de agua
- 2004: El Cordobés, la España de los milagros
- 2004: El sueño del agua
- 2006: En la cárcel confidencial
- 2006: La Mente del violador
- 2008: Bucarest, la memòria perduda (Goya al Millor Documental 2009[3], Gaudí al millor documental 2009, premi al millor director al Festival Memorimage (Reus)[4], Premi al millor documental al Festival Cinespaña organitzat per l’Instituto Cervantes de Toulouse)
- 2011: Al final de la escapada
[modifica] Referències
- ↑ el periodico. Albert Solé retrata la mort digna del lider antifranquista Miguel Nuñez. el periodico.
- ↑ entrevista a Albert Solé.
- ↑ Notícia al diari Avui
- ↑ Lloc web de Memorimage
[modifica] Enllaços externs
- La Vanguardia Notícia sobre la projecció i debat de “Bucarest, la memòria perduda” (Programació del CCCB de 14 de gener de 2008, amb l’anunci de la intervenció de José Montilla i Pasqual Maragall)
- elperiodic.com Reportatge sobre Albert Solé i el documental Bucarest, la memòria perduda.
