Albert Viaplana
Albert Viaplana és un arquitecte català. Es va graduar en la ETSAB el 1966, [1] on exerceix com a professor des de 1978.[2] Obres seves com la Plaça de l'Estació de Sants(Barcelona) han estat assenyalades com precursores del Deconstructivisme. Ha estat soci en importants estudis d'arquitectura, primer en col·laboració amb Helio Piñón i després amb David Viaplana. Ha col·laborat amb arquitectes de la mida d'Enric Miralles, amb qui va treballar amb Viaplana en l'esmentada plaça.
Taula de continguts |
[modifica] Estudi Viaplana-Piñón (1974-1997)
Associats des 1974, han estat descrits com minimalistes i moderns, aplicant de forma racional i harmònica els trets regionals tradicionals. [1] Un fita important en la seva obra és la Plaça de l'Estació(1983), la renúncia a l'evocació històrica i la deconstrucció dels seus elements de manera atòpica i ahistòrica, neganten certa manera la realitat històrica del lloc a favor de la fragmentació abstracta dels seus elements conceptuals i tipològics, fet que es considera un dels començaments del deconstructivisme.[3] Es tracta d'una plaça dura (sense vegetació). No hi ha idea de lloc ni de centralitat, sinó només de recorreguts de pas en qualsevol direcció. [4] Durament criticada durant la seva construcció pels veïns, i qualificada de diverses maneres per la crítica (deconstructivista, minimalista), s'ha pres des de la seva terminació com un dels paradigmes de l'arquitectura espanyola de finals del segle XX. [5] És una de les seves obres més publicada, valorada i coneguda.
Aquesta plaça és model d'una arquitectura que combina temes autòctons amb influències foranes modernes mitjançant exploracions conceptuals, abstractes i minimalistes, que no cauen en el pastitx. [6]
A finals de 1997 Piñón deixa l'oficina, donada l'exclusiva autoria de Viaplana.
[modifica] Obres destacades
- 1974 - Palau de la Diputació d'Osca (Osca).
- 1980 - Cinemes Rosselló (Barcelona).
- 1981 - 1983 - Plaça dels Països Catalans, abans Plaça de l'Estació de Sants (Barcelona).
- 1984 - Parc del Besòs (Sant Adrià del Besòs).
- 1987 - 1990 - Hotel Hilton Diagonal Mar (Barcelona).
- 1989 - 1992 - 133 habitatges al Vila Olímpica de Barcelona (Barcelona).
- 1989 - 1992 - Oficines Eurocity 2, 3 i 4 (Vila Olímpica, Barcelona).
- 1990 - 1993 - Centre comercial Maremàgnum (Barcelona).
- 1990 - 1994 - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), remodelació de l'antiga Casa de la Caritat (Barcelona).
- 1990 - 1995 - Rambla del Mar (Barcelona).
- 1991 - 1996 - Ordenació de la Avenida Juan XXIII(Santiago de Compostel·la).
- 1993 - Palau de Congressos i ajuntament (Girona).
- 1995 - Museu de Belles Arts de Castelló (Castelló).
- 1996 - Aquari de Santiago de Compostel·la (Santiago de Compostel·la).
- 1997 - Facultat de Dret (Lleida).
- 2000 - Torre Barcelona (Barcelona).
- 2002 - Passarel·les sobre la Gran Via de les Corts Catalanes (Barcelona).
- 2003 - Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Sant Cugat del Vallès).
[modifica] Exposicions
[modifica] Publicacions
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Fitxa a www.epdlp.com
- ↑ Midant, Jean-Paul; Diccionari Akal de l'arquitecture du siècle XX, p. 721. Ed Edicions Akal (2004). ISBN 978-84-460-1747-9.
- ↑ Alonso Pereira, José Ramón; Introducció a la història de l'arquitectura, pp 301-302. Ed Reverte (2005). ISBN 978-84-291-2108-7.
- ↑ Bonet, Llorenç i Roger Casas, Bonet;Guia d'arquitectura de Barcelona, pp 224-225. Ed A. Asppan SL (2004). ISBN 978-84-96241-64-0.
- ↑ Lampuzina, Alejandro;Architecture of Spain; pp 187-190. Ed Greenwood Publishing Group (2005). ISBN 978-0-313-31963-1.
- ↑ J. R. Curtis, William;L'arquitectura moderna des de 1900. Ed Phaidon Press Limited (3a ed., 2006). ISBN 978-0-7148-9850-6.
