Albert de Lovaina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert de Lovaina

Albert (dempeus) amb Albert VII d'Àustria
dibuig de Peter Paul Rubens
Naixement 1166
Lovaina
Defunció 24 de novembre de 1192
als 26 anys
Reims
Causa de la mort Assassinat
Sepultura Catedral de Reims
49° 15′ 13.28″ N, 4° 2′ 1.63″ E / 49.2536889°N,4.0337861°E / 49.2536889; 4.0337861
Residència Reims
Nacionalitat Liegesa
Altres noms Albert de Lieja
Sant Albert
Ocupació Príncep-bisbe
Títol Sant
Mandat 11911192
Predecessor Raúl de Zähringen
Successor Lotari d'Hochstaden
Religió Catolicisme
Pares Godofreu III de Lovaina
Parents germà Enric i de Brabant

Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja. Era el fill de Godofreu III, comte de Lovaina i duc de la Baixa Lorena. Son germà gran Enric era duc de Brabant i de Baixa Lorena.

Quan fou elegit príncep-bisbe de Lieja pel capítol de Catedral de Sant Lambert i nomenat pel papa Celestí III, va encontrar l'oposició del comte d'Hainaut Balduí V que junts amb l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Enric VI volien nomenar Lotari d'Hochstaden.[1] Com la situació a Lieja era incerta, va estar-se a Reims, on fou consagrat a la Catedral. El 24 de novembre va ser assassinat. Segons certes fonts, Lotari d'Hochstaden hauria participat en l'organització de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo.[2]

L'església catòlica el considera com a màrtir. A la demanda d'Albert VII d'Àustria va ser declarat sant el 1613. El seu dies natalis és el 24 de novembre a Bèlgica i el 21 de novembre enjondre. Relíquies seves ja van ser enviat des de Reims cap al monestir dels carmelites a Brussel·les el 1612, com que Albert d'Àustria volia honorar el seu homònim. El 1822, una part de les relíquies van cedir-se a la catedral de Lieja.

Durant excavacions el 1920 a la catedral de Reims, durant la restauració dels danys pels bombejos de la Primera Guerra Mundial van descobrir-se uns sepulcres dels quals un va ser identificat com el d'Albert de Lovaina. Va adverar-se que les relíquies de Brusselflles eren d'Odalric. El 1922, el bisbe de Reims va cedir les suposades restes veritables d'Albert a Bèlgica.[3]  

Precedit per:
Raúl de Zähringen
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
11911192
Succeït per:
Lotari d'Hochstaden

 

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert de Lovaina Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. St. Albert, Catholic Encyclopedia
  2. Stefan Weinfurter, die deutsche Herrscher des Mittelalters, pàgines 261 i ss
  3. B. del Marmol, Saint Albert de Louvain, París, Editorial Librairie Victor Lecoffre, 1922, pàgina VI (en català: Sant Albert de Lovaina)