Albert de Lovaina
| Albert de Lovaina | |
|---|---|
.jpg) Albert (dempeus) amb Albert d'Àustria dibuig de Peter Paul Rubens |
|
| Naixement | 1166 Lovaina |
| Defunció | 24 de novembre de 1192 als 26 anys Reims |
| Causa de la mort | Assassinat |
| Sepultura | Catedral de Reims |
| Residència | Reims |
| Nacionalitat | Liegesa |
| Altres noms | Albert de Lieja Sant Albert |
| Ocupació | Príncep-bisbe |
| Títol | Sant |
| Mandat | 1191 – 1192 |
| Predecessor | Raúl de Zähringen |
| Successor | Lotari d'Hochstaden |
| Creences religioses | Catolicisme |
| Pares | Godofreu III de Lovaina |
| Parents | germà Enric i de Brabant |
Albert de Lovaina també anomenat Albert de Lieja (Lovaina, ca. 1166 i - Reims, 1192) fou príncep-bisbe del Principat de Lieja. Era el fill de Godofreu III, comte de Lovaina i duc de la Baixa Lorena. Son germà gran Enric era duc de Brabant i de Baixa Lorena.
Quan fou elegit príncep-bisbe de Lieja pel capítol de Catedral de Sant Lambert i nomenat pel papa Celestí III, va encontrar l'oposició del comte d'Hainaut Balduí V que junts amb l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Enric VI volien nomenar Lotari d'Hochstaden.[1] Com la situació a Lieja era incerta, va estar-se a Reims, on fou consagrat a la Catedral. El 24 de novembre va ser assassinat. Segons certes fonts, Lotari d'Hochstaden hauria participat a l'organització de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo.[2]
L'església catòlica el considera com a màrtir. A la demanda d'Albert d'Àustria va ser declarat sant el 1613. El seu dies natalis és el 24 de novembre a Bèlgica i el 21 de novembre enjondre. Relíquies seves ja van ser enviat des de Reims cap al monestir dels carmelites a Brussel·les al 1612, com que Albert d'Àustria volia honorar el seu homònim. El 1822, una part de les relíquies van cedir-se a la catedral de Lieja.
Durant excavacions el 1920 a la catedral de Reims, durant la restauració dels danys pels bombejos de la Primera Guerra Mundial van descobrir-se uns sepulcres dels quals un va ser identificat com el d'Albert de Lovaina. Va adverar-se que les relíquies de Brusselflles eren d'Odalric. El 1922, el bisbe de Reims va cedir les suposades restes veritables d'Albert a Bèlgica.[3]
| Precedit per: Raúl de Zähringen |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1191 – 1192 |
Succeït per: Lotari d'Hochstaden |
[modifica] Referències
- ↑ St. Albert, Catholic Encyclopedia
- ↑ Stefan Weinfurter, die deutsche Herrscher des Mittelalters, pàgines 261 i ss
- ↑ B. del Marmol, Saint Albert de Louvain, París, Editorial Librairie Victor Lecoffre, 1922, pàgina VI (en català: Sant Albert de Lovaina)
