Albert de Saxònia-Coburg Gotha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya.

El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Coburg 1819 - Windsor 1861). Príncep de la Casa de Saxònia que esdevingué com a conseqüència del seu matrimoni amb la reina Victòria I del Regne Unit, príncep consort del Regne Unit.

Infància[modifica | modifica el codi]

Sa Altesa Sereníssima el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha nasqué a Coburg al castell de Rosenau l'any 1819 essent fill del duc sobirà Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha senyor dels dominis de Coburg i Gotha als actuals länder de Baviera i de Turíngia, i de la princesa Lluïsa de Saxònia-Altenburg, filla del duc sobirà de Saxònia-Altenburg.

La seva infància la passà a Coburg als castell de Rosenau i del Veste. Visqué en un ambient cultivat però extremadament inestable per la mala relació entre els seus progenitors que protagonitzaren diferent intents de separacions i ruptures matrimonials.

Estudià a la Universitat de Bonn ciències naturals i econòmiques.

Casament[modifica | modifica el codi]

La idea de casar un príncep d'un petit estat alemany amb l'hereva del regne més pròsper del món sorgí de l'oncle d'ambdós, el rei Leopold I de Bèlgica. La voluntat dels britànics era que la jove reina contragués matrimoni amb un príncep reial d'una família poc important dintre del sistema de relacions internacionals que fes que no comprometés gaire el Regne Unit amb ningú i que a la vegada no ofengués a ningú perquè no distingia a ningú. Únicament el rei Guillem IV del Regne Unit apostava per l'elecció del príncep Alexandre d'Orange.

Albert de Saxònia fou acceptat com un candidat ideal i casat amb la reina Victòria l'any 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint-James a Londres. Fou creat Altesa Reial i Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda, malgrat això ell escrigué: "Jo com a duc de Saxònia em sentia molt més important que si m'haguessin creat simplement duc de York o de Kent". L'any 1857 la reina Victòria l'elevà a la categoria de príncep consort.

La parella tingué nou fills:

Obra de Govern[modifica | modifica el codi]

Malgrat que no tenia un paper constitucional definit, el príncep Albert va portar a terme una important tasca de promoció de la cultura, la ciència i l'art. Ell va ser un dels principals promotors de la Gran Exposició de Londres de 1851, va aconseguir l'ajuda de la Cambra dels Lords i dels Comuns poc proclives a permetre la realització d'aquest esdeveniment, i sens dubte gran part de l'èxit es degué a la seva constància.

El príncep Albert donà suport a mútliples activitat educatives. Desenvolupà nombrosos projectes per tal de millorar la hisenda reial i explotar al màxim les nombroses propietats rurals de la família reial britànica, millorant les rendes provinents del ducat de Cornualles, remodelà els mètodes productius de les hisendes rurals de Balmoral, Windsor i Osborne. Obra seva és la restauració general que patiren els castells i palaus de la família reial britànica destacant per sobre de tots els de Balmoral, Windsor i Sandringham.

Políticament parlant, influencià enormement a la seva muller i tendí a donar suport als conservadors. El príncep morí l'any 1861 a causa d'unes febres tifoides.

Amb el casament entre el príncep Albert i la reina Victòria es produí el canvi de dinastia al Regne Unit, la casa Wettin o de Saxònia-Coburg Gotha va substituir la casa de Hannover o Güelph.