Albert de Saxònia (filòsof)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Albert def Saxònia (en llatí: Albertus de Saxonia) (cap a 1320 – 8 de juliol de 1390) va ser un filòsof alemany conegut per les seves contribucions en la lògica i la física. Va ser el bisbe d'Halberstadt des de 1366 fins a la seva mort.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Albert va néixer a Rickensdorf prop de Helmstedt, era fill d'un pagès en una ciutat petita; però pel seu talent, va estudiar a la Universitat de Praga i la Universitat de París.

A París,va ser mestre d'Arts i (professor), des de 1351 fins a 1362. Estudià teologia a la Sorbonne. Després del 1362, Albert anà a la cort del Papa Urbà V a Avignon per tal de negociar la fundació de la Universitat de Viena d'on va ser el primer rector.

Morí a Halberstadt el 1390.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Albert era deixeble de Jean Buridan. Va practicar la filosofia natural dins la tradició de Buridan. De manera semblant a Buridan Albert combinà l'anàlisi crítica del llenguatge amb el realisme epistemològic.

En la lògica Albert mostra molta influència respecte Guillem d'Ockham, els comentaris del qual sobre la logica vetus (de Porfiri) i les Categoriae i De interpretatione d'Aristòtil) van ser objecte d'una sèrie d'obres d'Albert anomenades Quaestiones.

Els tres estadis de la teoria de límpetu segons Albert von Sachsen

Els ensenyaments d'Albert de Saxònia en lògica i metafísica estaven molt influenciats per la Teoria de l'ímpetu.[1]

Aquesta teoria era la precursora de l'actual teoria de la inèrcia.


Obra[modifica | modifica el codi]

  • Perutilis Logica Magistri Alberti de Saxonia (Lògica molt útil), Venècia 1522
  • Albert of Saxony's twenty-five disputed questions on logic. A critical edition of his Quaestiones circa logicam / by Michael J. Fitzgerald, Leiden: Brill, 2002
  • Quaestiones in artem veterem edició crítica per Angel Muñoz Garcia, Maracaibo, Venezuela: Universidad del Zulia,1988
  • Quaestiones on the Posterior Analytics
  • Quaestiones logicales (Questions lògiques)
  • De consequentiis - atribuïda
  • De locis dialecticis atribuïda
  • Sophismata et Insolubilia et Obligationes, Paris 1489 and Hildesheim 1975 (reproduction)
  • Expositio et quaestiones in Aristotelis Physicam ad Albertum de Saxonia attributae critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 1999
  • Questiones subtilissime in libros Aristotelis de caelo et mundo, Venetiis, 1492. Questiones subtilissime super libros posteriorum, Venetiis 1497 Hildesheim 1986 (reproduction)
  • Alberti de Saxonia Quæstiones in Aristotelis De cælo critical edition by Benoit Patar, Leuven, Peeters Publishers, 2008
  • De latudinibus, Padua 1505
  • De latitudinibus formarum
  • De maximo et minimo
  • De quadratura circuli - Question on the Squaring of the Circle
  • Tractatus proportionum, Venice 1496 and Vienna 1971: editor Hubertus L. Busard



Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Michael McCloskey: Impetustheorie und Intuition in der Physik.. In: Spektrum der Wissenschaft: Newtons Universum, Heidelberg 1990, ISBN 3-89330-750-8, S.18

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Moody, Ernest A. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Albert de Saxònia (filòsof)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
  • Thijjsen, Johannes MMH. Albert of Saxony. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. 15 Sep. 2013
  • Grant, Edward, (2003) A Companion to Philosophy in the Middle Ages, In Gracia, J., J., E. & Noone, T. B. (Eds.), Blackwell Companions to Philosophy (Malden, MA: Blackwell).
  • Pasnau, Robert. The Cambridge History of Medieval Philosophy (Cambridge: Cambridge University Press, 2010).
  • Zedlers Universal-Lexicon, vol. 1, p. 542

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joel Biard (ed.), Itinéraires d’Albert de Saxe. Paris Vienne au XIVe siècle Paris, Vrin, 1991.