Alberto Aguilera y Velasco

Alberto Aguilera y Velasco (València,^[1] 7 d'agost de 1842^[2] – Madrid, 25 de desembre de 1913) fou un advocat periodista i polític espanyol, diputat, senador, ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i alcalde de Madrid diverses vegades entre 1901 i 1910.

Biografia

Fill de Pablo Aguilera, natural d'Almadén (Ciudad Real) i de María Soledad Velasco Y Jiménez, natural d'Albuñol (Granada),^[3] va estudiar A la Universitat de Madrid, llicenciant-se en dret en ingressant en la carrera judicial als vint-i-vuit anys d'edat.

Va ocupar els càrrecs d'oficial de l'Assessoria d'Hisenda i advocat fiscal de l'Audiència de Saragossa.

Governador civil

Regnant Amadeu I i sent president del Consell de Ministres Manuel Ruiz Zorrilla va ser successivament governador civil de Ciudad Real, Oviedo (12-4-1871), Toledo (28-8-1871 a 15-10-1871), Múrcia (20-6-1872), Sevilla (12-10-1872 a 19-2-1873 i de nou a partir del 26-7-1873). Posteriorment, durant la Regència de Maria Cristina, amb els governs de José de Posada Herrera i Sagasta, també ho fou de Madrid de 20-10-1883 a 9-1-1884; de 6-7-1888 a 8-7-1890; de13-12-1892 i 6-10-1897, manejant amb tacte i destresa difícils situacions prèvies i posteriors al desastre del 98.^[4]

Diputat i senador

Membre del Partit Liberal va ser escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Granada en les successives eleccions celebrades entre 1886 i 1903 encara que renunciaria a aquesta última acta de diputat per passar al Senat en ser nomenat senador vitalici el 23 de desembre de 1903.

Sotssecretari i ministre

Va ser sotssecretari del Ministeri de la Governació des del 17 d'octubre de 1883, amb Segismundo Moret, del Ministeri d'Hisenda d'Espanya des del 8 d'agost de 1886, amb Joaquín López Puigcerver, i ministre de la Governació entre el 12 de març i el 4 de novembre de 1894 en un govern presidit per Sagasta.

Alcalde

Com a alcade de Madrid destaquen els següents fets esdevinguts durant el seu mandat:

1902. Poc després de prendre possessió de l'alcaldia i amb l'objecte d'embellir la vila de Madrid i prenent com a excusa la pujada al tron d'Alfons XIII, es va dur a terme la inauguració el dia 5 de juny de 1902, de diferents monuments dedicats a personatges històrics: a l'Heroi de Cascorro, a Juan Bravo Murillo i a Lope de Vega;
1902. Inauguració de l'Hospital de San Pedro de los Naturales;
1904. Aprovació del Projecte de Gran Vía presentat pels pels arquitectes municipals José López Sallaberry i Francisco Andrés Octavio;
1906. Impuls per a la creació del Parc de l'Oeste;
1908. Començament de la construcció de l'Hospital de Maudes.

Altres càrrecs

Director general d'Establiments penals (10-12-1885).
Vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència.
Membre del Consell penitenciari.
President del Cercle de Belles arts.
President del Cercle Instructiu Obrer.

Distincions

Gran creu de Carles III.^[5]
Fill adoptiu d'Albuñol..^[6]
Un carrer de Madrid porta el seu nom.

Bibliografia

Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. III. AE-ALAK. Madrid: Espasa-Calpe, Reimpresión de la edición original de J. Espasa e hijos, Barcelona, 1908, p. 638-639. ISBN 84-239-4503-0.
Fernández García, Matías. Parroquia madrileña de San Sebastián: algunos personajes de su archivo. Madrid: Caparrós, 1995, p. 400. ISBN 84-87943-39-X.
García, José Julio. Alberto Aguilera, alcalde de Madrid: (su personalidad, su obra y su tiempo). Madrid: Artes Gráficas Municipales, 1989. ISBN 84-7812-057-2.
Manzano Camarena, Paquita; Vargas Lorente, Pedro. La ciudad de Albuñol. Albuñol: Ayuntamiento de Albuñol, 1986, p. 200-208. ISBN 84-398-7254-2.
Montoliú Camps, Pedro. Enciclopedia de Madrid. Barcelona: Planeta, 2002. ISBN 84-08-04338-2.
«Muerte de D. Alberto Aguilera». La correspondencia de España, 20.406, 26-12-1913, pàg. 1.
«Muerte de un gran patricio». El Liberal, 12.367, 26-12-1913, pàg. 1-2.

Notes

↑ Encara que nasqué a València, segons consta al seu expedient universitari (AHN: UNIVERSIDADES,6307,EXP.4 y UNIVERSIDADES,3530,EXP.15), en la seva partida de matrimoni (Fernández 1995: 400) i a moltes publicacions (Muerte de un gran patricio 1913: 1; Enciclopedia universal ilustrada 1980: 638; Montoliú 2002: 276), se l'ha atribuït erròniamene Albuñol (Granada) com a lloc de naixement (García 1989: 11; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1; «Aguilera y Velasco, Alberto; Datos biográficos».). La notícia del nomenament d'Alberto Aguilera fill adoptiu d'Albuñol, aportada per Manzano y Vargas (1986: 9 i 202) que pretenien demostrar la seva naturalesa albunyolenca, ve a confirmar just el contrari.
↑ També hi ha discrepància entre els biògrafs d'Alberto Aguilera en consignar la seva data de naixement, que uns estableixen el 7 d'agost de 1840 (García 1989: 11), uns altres el 7 de maig de 1841 (Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Madrid: Ediciones de la Torre, 1999, p. 23-24. ISBN 84-7960-247-3. ), altres el 7 de maig de 1942 (Muerte de un gran patricio 1913: 1 i Web del Congrés (vegeu nota 1)) i altres el 7 d'agost de 1942 (Enciclopedia 1980: 638; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1), que és la data que figura en l'expedient universitari.
↑ Fernández 1995: 400.
↑ S'han indicat, quan es coneixen, les dates de publicació a la Gaseta de Madrid dels respectius nomenaments i cessaments o dimissions.
↑ Enciclopedia 1980: 639.
↑ «Nuestros telegramas». El defensor de Granada, 6.672, 19-03-1894, pàg. 1. La mateixa publicació informa que s'acordà donar el nom «Aguilera» al carrer on nasqué i visqué la mare de l'homenatjat.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Aguilera y Velasco

(castellà) PDF Monumentos escultóricos erigidos en la ciudad de Madrid para celebrar la coronación de Alfonso XIII.

Precedit per: Joaquín López Puigcerver	Ministre de Governació 1894	Succeït per: Trinitario Ruiz Capdepón
Precedit per: Mariano Fernández de Henestrosa	Alcalde de Madrid 1901-1902	Succeït per: Vicente Cabeza de Vaca
Precedit per: Eduardo Vincenti Reguera	Alcalde de Madrid 1906-1907	Succeït per: Eduardo Dato e Iradier
Precedit per: Nicolás de Peñalver Zamora	Alcalde de Madrid 1909-1910	Succeït per: José Francos Rodríguez

[1] Encara que nasqué a València, segons consta al seu expedient universitari (AHN: UNIVERSIDADES,6307,EXP.4 y UNIVERSIDADES,3530,EXP.15), en la seva partida de matrimoni (Fernández 1995: 400) i a moltes publicacions (Muerte de un gran patricio 1913: 1; Enciclopedia universal ilustrada 1980: 638; Montoliú 2002: 276), se l'ha atribuït erròniamene Albuñol (Granada) com a lloc de naixement (García 1989: 11; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1; «Aguilera y Velasco, Alberto; Datos biográficos».). La notícia del nomenament d'Alberto Aguilera fill adoptiu d'Albuñol, aportada per Manzano y Vargas (1986: 9 i 202) que pretenien demostrar la seva naturalesa albunyolenca, ve a confirmar just el contrari.

[2] També hi ha discrepància entre els biògrafs d'Alberto Aguilera en consignar la seva data de naixement, que uns estableixen el 7 d'agost de 1840 (García 1989: 11), uns altres el 7 de maig de 1841 (Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Madrid: Ediciones de la Torre, 1999, p. 23-24. ISBN 84-7960-247-3. ), altres el 7 de maig de 1942 (Muerte de un gran patricio 1913: 1 i Web del Congrés (vegeu nota 1)) i altres el 7 d'agost de 1942 (Enciclopedia 1980: 638; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1), que és la data que figura en l'expedient universitari.

[3] Fernández 1995: 400.

[4] S'han indicat, quan es coneixen, les dates de publicació a la Gaseta de Madrid dels respectius nomenaments i cessaments o dimissions.

[5] Enciclopedia 1980: 639.

[6] «Nuestros telegramas». El defensor de Granada, 6.672, 19-03-1894, pàg. 1. La mateixa publicació informa que s'acordà donar el nom «Aguilera» al carrer on nasqué i visqué la mare de l'homenatjat.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

VI, VII i VIII Governs de Práxedes Mateo Sagasta (Liberal) (1892 – 1895)
President de Govern	Práxedes Mateo Sagasta
Ministre de la Governació	Venancio González y Fernández · Joaquín López Puigcerver · Alberto Aguilera y Velasco · Trinitario Ruiz Capdepón
Ministre d'Estat	Antonio Aguilar y Correa · Segismundo Moret y Prendergast · Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Ministre de Gràcia i Justícia	Eugenio Montero Ríos · Trinitario Ruiz Capdepón · Antoni Maura i Montaner
Ministre d'Hisenda	Germán Gamazo y Calvo · Amós Salvador Rodrigáñez · José Canalejas y Méndez
Ministre de Foment	Segismundo Moret y Prendergast · Alejandro Groizard y Gómez de la Serna · Joaquín López Puigcerver
Ministre de Guerra	José López Domínguez
Ministre de Marina	José López Domínguez · Pascual Cervera y Topete · Manuel Pasquín y de Juan
Ministre d'Ultramar	Antoni Maura i Montaner · Manuel Becerra Bermúdez · Buenaventura Abarzuza Ferrer
(← V-VI CÁNOVAS) Govern anterior •••• Govern següent (← VII CÁNOVAS)