Alberto García-Alix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alberto García-Alix (Lleó, 22 de març de 1956)[1] és un fotògraf espanyol, Premi Nacional de Fotografia l'any 1999.[2]

Especialitzat en el retrat, les seves fotografies solen ser en blanc i negre, i les temàtiques giren entorn de les motos, els tatuatges, la música, la vida nocturna, els drogoaddictes, les estrelles del porno, i els presos. També destaquen els seus autoretrats i els nus.

Va estar molt lligat a la movida madrileña de la dècada de 1980,[3] època de la qual han quedat els seus documents gràfics de presonatges com Pedro Almodóvar, Rossy de Palma, Camarón de la Isla, Alaska, o Emma Suárez, entre d'altres.

Ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País, ABC, o El Mundo[4] i revistes, i ha fet exposicions individuals i també col·lectives per tot el món.

El 2003 va començar a experimentar amb el format vídeo.

Biografia i trajectòria[modifica | modifica el codi]

Neix a Lleó el 22 de març de 1956, fill d'una llicenciada en Història i un oftalmòleg. L'any 1967 es trasllada a Madrid. L'any següent els seus pares li regalen una motocicleta, una de les seves grans passions i sobre les quals posteriorment editaria un llibre.[5]

Comença a fotografiar el 1976, i el 1986 decideix dedicar-s'hi de manera professional.[6] El 1987 treballa amb Carlos Saura fent les fotografies de la pel·lícula "Eldorado", a Costa Rica.[7] Tres anys més tard funda el col·lectiu i la revista "El canto de la tripulación". L'any següent es mor el seu pare. El 1994 edita el seu llibre "Bikers" i es casa a La Corunya amb la dissenyadora Susana Loureda, la seva parella fins a l'any 2000.[8] L'any 1997 imparteix un taller sobre el retrat als Rencontres internationales de la Photographie" d'Arles (Vallespir).[8] El 2003 es trasllada a París, on experimenta amb el format vídeo,[8] i el 2005 torna a Madrid.[8]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • 1981: Galeria Buades (Madrid), primera exposició individual, i "De Madrid al frío (Diez fotógrafos madrileños)", a Barcelona (col·lectiva).
  • 1982: Galeria Moriarty (Madrid).
  • 1984: exposició col·lectiva "Foto-Picnic", i individuals a les galeries Portfolio (Londres) i a la Palace (Granada).
  • 1985: Galeria Moriarty (individual), i "Les nouveaux imaginaires" (col·lectiva) al Museu de la Fotografia de Charleroi (Bèlgica).
  • 1986: Galeries La Cúpula (Madrid), i Forum (Tarragona).
  • 1988: "Bajo la luz de las tapias", a la galeria Moriarty, i "El lápiz borracho" al bar madrileny 4 Rosas.
  • 1989: Universitat de València.
  • 1991: Exposició col·lectiva "Cuatro Direcciones. Fotografía española contemporánea", al Museu Reina Sofia (Madrid).
  • 1992: "Tatuajes", a la galeria Espacio D (Bubión, Granada), i "El canto de la tripulación", a les galeries Tráfico de Arte (Lleó) i Detursa (Madrid).
  • 1993: pavelló "Babelia" de la Fira ARCO (Madrid), i "Los malheridos, los bien amados, los traidores" a la Universitat de Salamanca i la Universitat de València.
  • 1994: "Autorretratos" (col·lectiva), a la galeria Railowsky (València), "Seven Spanish Photographers" (Londres), "Madrid años 80. Imágenes de la Movida", durant el "Mes de la Fotografia" (París), i "Fotografía española. Un paseo por los noventa" (itinerant per diverses ciutats europees), totes elles col·lectives, i "El eco de los pasos", a la Galeria H2O (Barcelona).
  • 1995: "Mi canción", a la Galeria Debla (Bubión, Granada), "La doble abstracción" (col·lectiva), al Centre Albert Borschette (Brussel·les), i "La soledad de mis delirios", a la galeria Moriarty.
  • 1996: "La soledad de mis delirios", a la Galeria Saro León (Las Palmas de Gran Canaria), i "Retratos", a la H2O (Barcelona).
  • 1997: Teatro García Lorca (L'Havana, Cuba), Sala Spectrum (Saragossa), i Galeria Van der Voort (Eivissa).
  • 1998: "Zapatos", a la Galeria H2O, i "Retrospectiva", inaugurada al Círculo de Bellas Artes de Madrid dins del certamen internacional PHotoEspaña.
  • 1999: "Alberto García-Alix", a la V'U Gallery (París), "Color", a la Mayor Gallery (Palma), i "Retrospectiva", a la Fundación Municipal de Cultura (Valladolid).
  • 2000: "El eco de mis pasos", a l'EFTI (Madrid).
  • 2001: "García-Alix. Fotografies 1977-2000", al Centre Cultural Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat), "Retrospectiva", a la Sala Rekalde (Bilbao), i "Madrid, Movida and Beyond", a l'Institut Cervantes (Londres).
  • 2002: "Tell Me Words of Love in Spanish", a l'Institut Cervantes (Manchester, Anglaterra) i al Modern Culture del Gershwin Hotel (Nova York), "Trottoirs-Sidewalks", a la Galerie Chantal Crousel (París), "Llorando a aquella que creyó amarme", al MEAC (Madrid), i "Lo que dura un beso", a la Galerie Kamel Mennour (París).
  • 2003: "Llorando a aquella que creyó amarme", al Museo de Arte Contemporáneo de Oaxaca, i "Je t'en prie", a la Galeria Juana de Aizpuru (Madrid).
  • 2004: "Llorando a aquella que creyó amarme", a la Fototeca (Veracruz, Mèxic), "Je t'en prie", al MIAC (Lanzarote), i "Paisajes y memoria", a La Casa Encendida (Madrid).
  • 2005: "La línea de sombra", a la Galerie Kamel Mennour (París).
  • 2006: "Life Tattooed on Paper", al FFI-Fotografie Forum International (Frankfurt, Alemanya), "Alberto García-Alix. Trilogía en vídeo 03-06", al CCEBA (Buenos Aires, Argentina), "Tres vídeos tristes", a la Sala de Exposiciones del Canal Isabel II (Madrid), "Llorando a aquella que creyó amarme", al Centro Cultural Sao Paulo (São Paulo, Brasil), "Alberto García-Alix", a la Brancolini Grimaldi Arte Contemporanea (Florència, Itàlia), i "No me sigas... Estoy perdido", a la Fundación Canal (Madrid)
  • 2007: "Tres vídeos tristes",[9][10] al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, "214x1=317", a la Galeria Juana de Aizpuru (Madrid), "Llorando a aquella que creyó amarme", a l'AECI (Caracas, Veneçuela), "Alberto García-Alix. Retrospective", a Les Rencontres internationales de la Photographie d'Arles, i "Siempre el mismo cielo", a la Galeria Carles Taché (Barcelona).
  • 2008: "Viaje al bosque de la noche", a la Sala Robayera (Santander, Cantàbria), "De la misma carne", a la Box Galerie (Brussel·les), "Far From Home", a la Galerie Kamel Mennour (París), i "De donde no se vuelve" (retrospectiva), al Museu Reina Sofia (Madrid).
  • 2009: "Tres vídeos tristes", a Espacio Ciudad (Vitòria)
  • 2013: "Alberto García-Alix. Autoretrat", al Palau de la Virreina (Barcelona)[11]

Càmeres[modifica | modifica el codi]

Les càmeres amb què ha treballat i l'any en què les va adquirir són:

Premis[modifica | modifica el codi]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • "Mujeres", Ediciones Cúbicas, 1989, Madrid.
  • "Bikers", La Tripulación, 1993, Madrid.
  • "Poética", La Tripulación, 1997, Madrid.
  • Revista "El Canto de la Tripulación", números 1-10. La Tripulación, 1997, Madrid.
  • "García-Alix Fotografías 1977-1998", Tf Editores, La Fábrica, 1998, Madrid.
  • "Alberto García-Alix", nº 21, Col·lecció PhotoBolsillo, La Fábrica, 2000, Madrid.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lo que dura un beso, fotografies d'Alberto García-Alix, catàleg de l'exposició, edició Kamel Mennour, París, 2002, 130 p. ISBN 2-914171-13-7
  • Alberto García-Alix.: Alberto García-Alix; F Calvo Serraller; Madrid: La Fábrica, amb la col·laboració d'Obra Social Caja Madrid, 2000. OCLC 45667776
  • Alberto García-Alix, 1978-1983.: Alberto García-Alix; Círculo de Bellas Artes; Madrid: Ardora, 1999. OCLC 43284425
  • García Alix fotografías: Titto Ferreira; Alberto Anaut; Madrid: TF: La Fábrica, 2002. OCLC 49859540
  • Moriremos mirando: García-Alix, Alberto; La Fábrica; Madrid; 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Alberto García-Alix