Alberto Martín Artajo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alberto Martín-Artajo Álvarez
Ministre d'Afers Exteriors[1]
COA Spain 1945 1977.svg
20 de juliol de 1945 – 25 de febrer de 1957
Dades biogràfiques
Naixement 2 d'octubre de 1905
Madrid
Mort 31 d'agost de 1979 (als 73 anys)
Madrid

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 19051979) fou un polític espanyol. Després d'estudiar amb els jesuïtes de Chamartín, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va ser lletrat del Consell d'Estat des de 1930.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Durant la República va ser estret col·laborador d'Ángel Herrera Oria, director del diari catòlic "El Debate", i membre de la Associación Católica Nacional de Propagandistas i de la CEDA.[2]

En començar la guerra civil, es va passar a la zona insurgent. Va assessorar com a jurista la Junta Tècnica de l'Estat i el Ministeri de Treball nacionalista, i va participar en l'elaboració del Fur dels Espanyols. El 1940 va ser nomenat per Franco president d'Acció Catòlica. El juliol de 1945, després de consultar amb el cardenal Enric Pla i Deniel, va acceptar la cartera de Afers exteriors, que Franco li va oferir per donar un tinys més catòlic i menys "feixista" al seu govern,[3][4] i va abandonar el seu càrrec a Acció Catòlica.

Les seves gestions diplomàtiques van assolir trencar l'aïllament del règim amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu l'agost de 1953, els acords hispano-nord-americans de setembre del mateix any i amb l'ingrés d'Espanya a l'ONU. Cessà en el càrrec el 1957 i continuà treballant com a assessor del Consell d'Estat i publicant a Editorial Católica.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. Preston 1995:111-119
  3. Palomares 2005:11
  4. Portero 2007

Referències[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Félix de Lequerica Erquiza
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

1945- 1957
Succeït per:
Fernando María Castiella