Alberto Martín Artajo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlberto Martín-Artajo Álvarez
Nom original(es) Alberto Martín Artajo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1979 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Justo Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 30 maig 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 – Fernando María Castiella →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
20 juliol 1945 – 25 febrer 1957
← José Félix de Lequerica ErquizaFernando María Castiella →
Procurador a Corts
12 juliol 1945 – 24 abril 1946
← José Félix de Lequerica Erquiza
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Colegio Nuestra Señora del Recuerdo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Tradicionalista y de las JONS Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareCarlos Martín Álvarez Modifica el valor a Wikidata
GermansJavier Martín Artajo y Álvarez Modifica el valor a Wikidata
ParentsLuis Carrero Blanco (consogre)
Luis Carrero-Blanco Pichot (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alberto Martín-Artajo Álvarez (Madrid, 19051979) fou un polític espanyol. Després d'estudiar amb els jesuïtes de Chamartín, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va ser lletrat del Consell d'Estat des de 1930.

Biografia[modifica]

Durant la República va ser estret col·laborador d'Ángel Herrera Oria, director del diari catòlic "El Debate", i membre de l'Associación Católica Nacional de Propagandistas i de la CEDA.[1]

En començar la guerra civil, es va passar a la zona insurgent. Va assessorar com a jurista la Junta Tècnica de l'Estat i el Ministeri de Treball nacionalista, i va participar en l'elaboració del Fuero de los Españoles. El 1940 va ser nomenat per Franco president d'Acció Catòlica. El juliol de 1945, després de consultar amb el cardenal Enric Pla i Deniel, va acceptar la cartera d'Afers exteriors, que Franco li va oferir per donar un tinys més catòlic i menys "feixista" al seu govern,[2][3] i va abandonar el seu càrrec a Acció Catòlica.

Les seves gestions diplomàtiques van assolir trencar l'aïllament del règim amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu l'agost de 1953, els acords hispano-nord-americans de setembre del mateix any i amb l'ingrés d'Espanya a l'ONU. Cessà en el càrrec el 1957 i continuà treballant com a assessor del Consell d'Estat i publicant a Editorial Católica.

Notes[modifica]

  1. Preston 1995:111-119
  2. Palomares 2005:11
  3. Portero 2007

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José Félix de Lequerica Erquiza
Ministre d'Afers Exteriors
Escut de l'estat espanyol

1945- 1957
Succeït per:
Fernando María Castiella
Premis i fites
Precedit per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 33

1959-1979
Succeït per:
Jesús Florentino Fueyo Álvarez