Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez

Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez
Ministre de Justícia d'Espanya
En el càrrec
Assumpció del càrrec 22 de desembre de 2011
Precedit per	Francisco Caamaño Domínguez
Alcalde de Madrid
Mandat 23 de juny de 2003 – 22 de desembre de 2011
Precedit per	José María Álvarez del Manzano
Succeït per	Ana Botella Serrano
Diputat a Corts Generals d'Espanya per Madrid
En el càrrec
Assumpció del càrrec 13 de desembre de 2011
Naixement	11 de desembre de 1958 (1958-12-11) Madrid, Espanya
Partit polític	Partit Popular
Parella	María del Mar Utrera
Professió	Fiscal (en excedència)
Ètnia o nacionalitat	Espanyola

Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez (Madrid, 11 de desembre de 1958), polític espanyol, és l'actual ministre de Justícia del Govern espanyol.

Fill de José María Ruiz Gallardón, és membre de l'executiva del Partit Popular i ha estat president de la Comunitat de Madrid (1995-2003) i alcalde de la capital espanyola (2003-2011). És casat amb María del Mar Utrera (filla de l'exministre franquista José Utrera Molina) i té quatre fills (Alberto, José, Ignacio i Rodrigo).

Formació

Va realitzar el batxillerat en el Col·legi de La nostra Senyora del Record (jesuïta), on ja va destacar com estudiant. És llicenciat en Dret pel col·legi Major San Pablo CEU (centre adscrit a la Universitat Complutense). Va obtenir el segon lloc en les oposicions a la fiscalia (XXVIII Promoció) i va servir com a tal durant un breu període de temps a l'Audiència Provincial de Màlaga. Actualment és en situació d'excedència.

Inicis en la política

En 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid. En 1986 va passar a formar part de l'executiva del Partit Popular en el seu setè congrés. Al juny 1987 va ser triat diputat de l'Assemblea de Madrid. Un mes més tard va ser nomenat portaveu del Grup Parlamentari Popular en el Senat, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat president de la Comunitat de Madrid. A l'abril de 1990, va dirigir la investigació dintre del partit de les implicacions del cas Naseiro. Sobre aquest assumpte va suggerir l'expulsió, entre d'altres, d'Eduardo Zaplana.

President de la Comunitat de Madrid (1995-2003)

Va ser investit com a tal en 1995, després de guanyar el seu partit les eleccions amb majoria absoluta. En 1999 va revalidar el càrrec, novament amb majoria absoluta del seu partit. La seva política al capdavant de la Comunitat s'ha caracteritzat per les freqüents tensions amb l'Ajuntament de Madrid, el diàleg social fluid amb els sindicats i patronal (mitjançant mesures com la implantació de les 35 hores en l'administració regional), i la gestió de traspassos de competències des de l'Administració central (Sanitat i Educació).

Alcalde de Madrid (2003-2011)

En 2003, va tornar a canviar d'escenari polític a petició de José María Aznar presentant-se a les eleccions a l'alcadia de Madrid i convertint-se en alcalde en obtenir la majoria absoluta enfront de la socialista Trinidad Jiménez i de la candidata d'Izquierda Unida Inés Sabanés.

En 2004, va ser l'únic membre del Partit Popular que va intervenir públicament en el Congrés fent autocrítica d'alguns de les fallades comeses pel seu partit en el govern de la nació, sense esmentar-los expressament. "Algun error hem d'haver comès", va dir llavors. Posteriorment, va intentar sense èxit llançar la candidatura del Vicealcalde de Madrid Manuel Cobo a la Secretaria General del Partit Popular de Madrid enfront de Esperanza Aguirre. Manuel Cobo ha estat un estret col·laborador seu des dels anys que era President de la Comunitat de Madrid. Actualment els seus plans per a la ciutat de Madrid passen per projectes com el soterrament parcial de l'autopista de circumval·lació M-30 al seu pas per la ribera del Manzanares, l'impuls a la candidatura olímpica de la capital espanyola per a organitzar els Jocs Olímpics de 2012 (llançada pel seu antecessor José María Álvarez del Manzano) o l'elaboració de la Llei de Capitalitat, ja aprovada, per a augmentar les competències i capacitat de finançament de l'Ajuntament. Altres mesures ja adoptades han estat el reforç de la seguretat ciutadana a l'alliberar a la Policia Municipal del control del trànsit mitjançant la creació d'un nou cos de funcionaris destinats a aquesta fi (Agents de Mobilitat).

Des de la seva arribada a l'ajuntament, ha llançat nombrosos projectes de millores del centre de la ciutat, com ja havia fet el seu antecessor en el càrrec José María Álvarez del Manzano. Destaquen les obres de realització de túnels i millora de les infraestructures, peatonalització de carrers... L'Ajuntament de Madrid està afrontant fortes càrregues econòmiques per a afrontar totes les obres que s'estan realitzant. Per a afrontar econòmicament la situació, s'ha recorregut a la instal·lació de parquímetres en moltes zones de la ciutat. Aquesta instal·lació ha estat positiva en el centre de la ciutat, on s'ha aconseguit descongestionar l'aparcament públic, encara que la mesura no ha estat ben acollida en algunes zones no cèntriques.

És cristià, catòlic practicant, no obstant això en temps recents davant la liberalització moral i les diferències entre el govern i l'Església, s'ha distanciat bastant de la jerarquia catòlica, a la qual acusa de "retrògrada" i "desfasada". És membre de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg, una organització no governamental sense ànim de lucre dedicada a promoure la pau i l'enteniment interculturals. Considera El Dorado, del grup musical Revólver, la seva cançó talismà. El 28 de juliol de 2006, coneguda la seva decisió d'oficiar un matrimoni homosexual com alcalde de Madrid, el secretari general del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats, Jorge Fernández Díaz, la va considerar com constitutiva de "una profunda deslleialtat" que "per descomptat ha de tenir conseqüències polítiques". Per la seva banda, el secretari de Comunicació del Partit Popular, Gabriel Elorriaga, va demanar a Ruiz-Gallardón que fos "conseqüent" amb les "decisions adoptades pel partit en els últims temps".

Ministre de Justícia (2011)

A les eleccions generals espanyoles de 2011 va formar part de les llistes de la seva formació, el Partit Popular, per la circumscripció de Madrid ocupant-ne el quart lloc. El 20 de novembre, havent-se celebrat les eleccions, va sortir elegit membre del Congrés dels Diputats.

Amb la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol, va ser nomenat ministre de Justícia del Consell de Ministres, fet que l'obligà a deixar l'alcaldia de Madrid.

Precedit per: Jorge Verstrynge	Secretari General d'Alianza Popular Interí 1986 – 1987	Succeït per: Arturo García-Tizón
Precedit per: José Miguel Ortí	Portaveu del Partit Popular al Senat d'Espanya 1993 – 1995	Succeït per: Ángel Acebes
Precedit per: Joaquín Leguina	President de la Comunitat de Madrid 1995 – 2003	Succeït per: Esperanza Aguirre
Precedit per: José María Álvarez del Manzano	Alcalde de Madrid 2003–2011	Succeït per: Ana Botella
Precedit per: Francisco Caamaño	Ministeri de Justícia d'Espanya 2011 - actualitat	Succeït per: En el càrrec