Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez
Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez

En el càrrec
Assumpció del càrrec
22 de desembre de 2011
Precedit per Francisco Caamaño Domínguez

Mandat
1995 – 2003
Precedit per Joaquín Leguina Herrán
Succeït per Esperanza Aguirre Gil de Biedma

Mandat
23 de juny de 2003 – 22 de desembre de 2011
Precedit per José María Álvarez del Manzano
Succeït per Ana Botella Serrano

En el càrrec
Assumpció del càrrec
13 de desembre de 2011

Naixement 11 de desembre de 1958 (1958-12-11) (55 anys)
Madrid, Espanya
Partit polític Partit Popular
Parella María del Mar Utrera
Professió Fiscal (en excedència)
Nacionalitat Espanyola


Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez (Madrid, 11 de desembre de 1958), polític espanyol, és l'actual ministre de Justícia del Govern espanyol.

Fill de José María Ruiz Gallardón, és membre de l'executiva del Partit Popular i ha estat president de la Comunitat de Madrid (1995-2003) i alcalde de la capital espanyola (2003-2011). És casat amb María del Mar Utrera (filla de l'exministre franquista José Utrera Molina) i té quatre fills (Alberto, José, Ignacio i Rodrigo).

Formació[modifica | modifica el codi]

Va realitzar el batxillerat en el Col·legi de La nostra Senyora del Record (jesuïta), on ja va destacar com estudiant. És llicenciat en Dret pel col·legi Major San Pablo CEU (centre adscrit a la Universitat Complutense). Va obtenir el segon lloc en les oposicions a la fiscalia (XXVIII Promoció) i va servir com a tal durant un breu període de temps a l'Audiència Provincial de Màlaga. Actualment és en situació d'excedència.

Inicis en la política[modifica | modifica el codi]

En 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Madrid. En 1986 va passar a formar part de l'executiva del Partit Popular en el seu setè congrés. Al juny 1987 va ser triat diputat de l'Assemblea de Madrid. Un mes més tard va ser nomenat portaveu del Grup Parlamentari Popular en el Senat, càrrec que va ocupar fins que va ser nomenat president de la Comunitat de Madrid. A l'abril de 1990, va dirigir la investigació dintre del partit de les implicacions del cas Naseiro. Sobre aquest assumpte va suggerir l'expulsió, entre d'altres, d'Eduardo Zaplana.

President de la Comunitat de Madrid (1995-2003)[modifica | modifica el codi]

Va ser investit com a tal en 1995, després de guanyar el seu partit les eleccions amb majoria absoluta. En 1999 va revalidar el càrrec, novament amb majoria absoluta del seu partit. La seva política al capdavant de la Comunitat s'ha caracteritzat per les freqüents tensions amb l'Ajuntament de Madrid, el diàleg social fluid amb els sindicats i patronal (mitjançant mesures com la implantació de les 35 hores en l'administració regional), i la gestió de traspassos de competències des de l'Administració central (Sanitat i Educació).

Alcalde de Madrid (2003-2011)[modifica | modifica el codi]

En 2003, va tornar a canviar d'escenari polític a petició de José María Aznar presentant-se a les eleccions a l'alcadia de Madrid i convertint-se en alcalde en obtenir la majoria absoluta enfront de la socialista Trinidad Jiménez i de la candidata d'Izquierda Unida Inés Sabanés.

En 2004, va ser l'únic membre del Partit Popular que va intervenir públicament en el Congrés fent autocrítica d'alguns de les fallades comeses pel seu partit en el govern de la nació, sense esmentar-los expressament. "Algun error hem d'haver comès", va dir llavors. Posteriorment, va intentar sense èxit llançar la candidatura del Vicealcalde de Madrid Manuel Cobo a la Secretaria General del Partit Popular de Madrid enfront de Esperanza Aguirre. Manuel Cobo ha estat un estret col·laborador seu des dels anys que era President de la Comunitat de Madrid. Actualment els seus plans per a la ciutat de Madrid passen per projectes com el soterrament parcial de l'autopista de circumval·lació M-30 al seu pas per la ribera del Manzanares, l'impuls a la candidatura olímpica de la capital espanyola per a organitzar els Jocs Olímpics de 2012 (llançada pel seu antecessor José María Álvarez del Manzano) o l'elaboració de la Llei de Capitalitat, ja aprovada, per a augmentar les competències i capacitat de finançament de l'Ajuntament. Altres mesures ja adoptades han estat el reforç de la seguretat ciutadana a l'alliberar a la Policia Municipal del control del trànsit mitjançant la creació d'un nou cos de funcionaris destinats a aquesta fi (Agents de Mobilitat).

Des de la seva arribada a l'ajuntament, ha llançat nombrosos projectes de millores del centre de la ciutat, com ja havia fet el seu antecessor en el càrrec José María Álvarez del Manzano. Destaquen les obres de realització de túnels i millora de les infraestructures, peatonalització de carrers... L'Ajuntament de Madrid està afrontant fortes càrregues econòmiques per a afrontar totes les obres que s'estan realitzant. Per a afrontar econòmicament la situació, s'ha recorregut a la instal·lació de parquímetres en moltes zones de la ciutat. Aquesta instal·lació ha estat positiva en el centre de la ciutat, on s'ha aconseguit descongestionar l'aparcament públic, encara que la mesura no ha estat ben acollida en algunes zones no cèntriques.

És cristià, catòlic practicant, no obstant això en temps recents davant la liberalització moral i les diferències entre el govern i l'Església, s'ha distanciat bastant de la jerarquia catòlica, a la qual acusa de "retrògrada" i "desfasada". És membre de la Fundació Internacional Raoul Wallenberg, una organització no governamental sense ànim de lucre dedicada a promoure la pau i l'enteniment interculturals. Considera El Dorado, del grup musical Revólver, la seva cançó talismà. El 28 de juliol de 2006, coneguda la seva decisió d'oficiar un matrimoni homosexual com alcalde de Madrid, el secretari general del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats, Jorge Fernández Díaz, la va considerar com constitutiva de "una profunda deslleialtat" que "per descomptat ha de tenir conseqüències polítiques". Per la seva banda, el secretari de Comunicació del Partit Popular, Gabriel Elorriaga, va demanar a Ruiz-Gallardón que fos "conseqüent" amb les "decisions adoptades pel partit en els últims temps".

Ministre de Justícia (2011)[modifica | modifica el codi]

A les eleccions generals espanyoles de 2011 va formar part de les llistes de la seva formació, el Partit Popular, per la circumscripció de Madrid ocupant-ne el quart lloc. El 20 de novembre, havent-se celebrat les eleccions, va sortir elegit membre del Congrés dels Diputats.

Amb la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol, va ser nomenat ministre de Justícia del Consell de Ministres, fet que l'obligà a deixar l'alcaldia de Madrid.



Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Jorge Verstrynge
AP
Secretari General d'Alianza Popular
Interí

19861987
Succeït per:
Arturo García-Tizón
Precedit per:
José Miguel Ortí
AP
Portaveu del Partit Popular al Senat d'Espanya

19931995
Succeït per:
Ángel Acebes
Càrrecs públics
Precedit per:
Joaquín Leguina
Comunitat de Madrid
President de la Comunitat de Madrid

19952003
Succeït per:
Esperanza Aguirre
Precedit per:
José María Álvarez del Manzano
Madrid
Alcalde de Madrid

20032011
Succeït per:
Ana Botella
Precedit per:
Francisco Caamaño
Espanya
Ministeri de Justícia d'Espanya

2011 - actualitat
Succeït per:
En el càrrec


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alberto Ruiz-Gallardón Jiménez