Albesa
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Noguera | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Noguera |
||||
| Gentilici | Albesenc/a, Albesà/na | ||||
| Superfície | 37,6 km² | ||||
| Altitud | 314 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
1.652 hab. 43,94 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 305600 4625100Coord.: 41° 45′ 14″ N, 0° 39′ 42″ E / 41.75389,0.66167 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
2 Antoni Balasch Parisi (CiU) |
||||
| Codi territorial | 250083 |
||||
Albesa és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. La vila es troba situada a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana poc abans de la seva desembocadura al Segre, a 237m d'altitud, al peu d'un tossal. El terme municipal limita amb els termes municipals d'Algerri, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Torrelameu, la Portella, Alguaire i Almenar.
Aquesta població està situada a 16 km de Lleida i a 16 km de Balaguer. És també pròxim a l'Aeroport de Lleida-Alguaire.
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants (2011) |
|---|---|
| Albesa | 1.656 |
| Camporrells | 0 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Monuments significatius [modifica]
- Església parroquial de Santa Maria: Senzilla i espaiosa, la seva data de culminació se situa l'any 1790. que conserva un retaule de pedra, de la segona meitat del s XIV. El retaule és el cap d'un grup de retaules de la regió de Lleida, les característiques bàsiques dels quals són la desproporció entre la riquesa arquitectònica i decorativa i menys valuosa en l'escultura.
- Restes d'una vil·la romana dita del Romeral: Descoberta l'any 1969, és un dels màxims exponents, a l'interior de Catalunya, d'un latifundi d'aquestes característiques. En les excavacions del 2005, fou exhumada una peça de pedra arenosa amb un cap de medusa esculpit, datada entre els segles II i IV aC.[2]
Història [modifica]
Resten en la localitat vestigis de població de l'època romana (vil·la del Romeral).
El 20 de febrer de 1003[3] els comtes Borrell II de Barcelona i Ermengol I d'Urgell organitzaren una expedició a terra sarraïna i foren vençuts en la batalla d'Albesa, i finalment el 1120 Albesa passà a mans del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i dos anys després formà part del Comtat d'Urgell. L'any 1365, segons el fogatjament fet, tenia 97 focs. L'any 1598 hi havia a Albesa 48 famílies i la vila es regia per un consell de prohoms i paer i feia 6 lliures de pensió a l'Estudi General de Lleida. Durant la Revolta del comte d'Urgell contra Ferran d'Antequera es mantingué fidel a Jaume II d'Urgell i el seu castell fou destruït. El 1836 els carlins van estar parapetats a les ruïnes del castell.
Als inicis de la dècada de 1920, el municipi arribà a la xifra de població més alta de la seua història. Tanmateix, la Guerra Civil espanyola féu minvar notablement la població, a més de derruir el campanar d'espadanya de l'església de Santa Maria. L'economia, aleshores basada en l'agricultura de subsistència, va anar cedint terreny a una discreta economia de mercat, sostenida per les plantacions d'arbres fruiters a l'horta, i de cereals a la zona del secà.
En els darrers anys, la vila ha sofert uns canvis substancials en la seva forma de vida i en la demografia. L'arribada del Canal Algerri-Balaguer, que des de l'any 1999, abasteix unes 2000 ha de conreu situades a la zona septentrional del terme, ha facilitat l'obertura de noves perspectives, en el sector primari local. D'altra banda, el progressiu envelliment de la població i un testimonial descens de la població, s'ha frenat en els darrers amb l'arribada d'una immigració internacional.
Economia [modifica]
L'agricultura és la base econòmica del municipi. La producció de pomes, peres i préssecs, de les quals destaca la collita d'una varietat autòctona de préssec (el "Roig d'Albesa"), juntament a la seva comercialització constitueixen la font de riquesa principal de la vila. Les plantacions de panís, blat, ordi o cebes, entre d'altres, així com algun hivernacle, completen l'engranatge productiu d'Albesa. La presència de la cooperativa "Sant Roc" i de dues cambres frigorífiques més, constitueixen el següent esglaó en la comercialització dels productes.
Durant l'any 1997, es va efectuar la concentració parcel·lària del municipi. Promoguda pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, permeté la millora de les estructures de les explotacions agràries, a més d'obtenir finques més grans i més fàcilment conreables. La superfície concentrada fou de 2011 ha. i el nombre de propietaris afectats foren 375. Les despeses totals d'obres d'accessos a les finques i de desguassos van ser de 584 milions de pessetes. El canvi de definitiu de l'economia municipal, vingué amb l'arribada, dos anys més tard, del Canal Algerri-Balaguer, que permeté el regatge de 2000 ha., abans de secà, amb sistemes de reg moderns com ara l'aspersió o el gota a gota.
L'agricultura es veu complementada amb l'existència d'explotacions ramaderes (porcines, bovines i aviram). Les activitats industrials, són més aviat escasses, d'entre les quals destaca un petit centre d'elaboració d'embotits. Albesa exerceix, en petita mesura, de nucli comercial, de municipis veïns com ara Algerri o La Portella. Tanmateix, els veritables centres comercials i de serveis de la localitat són Lleida, i en menor importància, Balaguer.
Política municipal [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | Antoni Balasch i Parisi | 519 | 6 | ||
| Progrés Municipal | Antoni Costa i Vilamajó | 310 | 3 | ||
| En blanc | 24 | - | |||
| Nuls | 20 | - | |||
| Total | 873 | 9 | |||
- Composició de l'Ajuntament[4]
- Antoni Balasch i Parisi: Alcalde [CiU]
- Jaume Semis i Roma [CiU]
- Ramon Sabartés i Vilalta [CiU]
- Anna Gatius i Pifarré [CiU]
- Ester Melet i Bosch [CiU]
- Fermí Bernat i Pons [CiU]
- Antoni Costa i Vilamajó [PM]
- Antoni Cuñat i Peguera [PM]
- Maria Carme Trilla i Alòs [PM]
Personatges il·lustres [modifica]
- Ignasi Segarra i Bañeres, prevere de la Prelatura de l'Opus Dei
- Fermí Palau i Casellas, mestre, polític i poeta
Gastronomia [modifica]
- Cassola de tros: Màxima expressió de la cuina rural albesana i per extensió, ponentina. Elaborada amb costella de porc, llonganissa, pebrots, tomàquets, espinacs i caragols, entre d'altres. Se n'organitza un concurs per Sant Josep.
- Coca de recapte: Producte elaborat sobre una base de pasta, sobre la qual s'hi col·loca escalivada de pebrot, albergínia i trossos d'arengada. Típica, també d'altres municipis de la Noguera.
Equipaments públics [modifica]
- Assistencials: Consultori mèdic, farmàcia i parròquia.
- Socioculturals: Llar de jubilats, centre cívic "La Saleta", biblioteca, emissora local (Ràdio Albesa 99.4 FM), local del jovent.
- Educatius: Centre d'educació infantil i primària "L'Àlber", Llar d'infants "Deu pometes".
- Esportius: Camp de futbol de gespa natural "Camí del Riu", pista poliesportiva, piscines.
Entitats [modifica]
- Socioculturals: Associació de jubilats "Sant Josep", Associació de dones "Punt de trobada", Associació de joves "La veu del jovent", AMPA del CEIP "L'Àlber", Penya el Trull.
- Esportius: Club de Futbol Albesa, Club de Bitlles Albesa, Centre excursionista d'Albesa, Penya Barcelonista "Joves de Ponent", Associació de caçadors.
Altres [modifica]
- Forn de pa, queviures, comerç divers, taller de reparacions, bar i restaurant, entitats bancàries, cooperativa "Agrària Sant Roc"...
Festes [modifica]
- Festa major d'agost, en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció (15 d'agost) i de Sant Roc (16 d'agost). Entre els actes més concorreguts, destaquen el sopar en homenatge als albesans residents fora, el Cannonball o baixada de cotxes sense motor pel carrer Préssec Roig d'Albesa o el ball a la Plaça dels Sarraïns.
- Concurs de cassola de pagès de Sant Josep: el tercer dissabte del mes de Març, se celebra una cassolada al pati de les escoles, on es reparteixen premis a les millors cassoles elaborades pels vilatans.
- Festa dels quintos: el primer o el segon dissabte de Juliol, el jovent de la localitat, que durant aquell any arriba a la majoria d'edat, organitza una revetlla a la Plaça dels Sarraïns. Actes tant per a la gent gran, com per a els més joves.
- Festa de la Gent Gran: Se celebra a la primavera.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sàez, Anna. «Luxe a la romana». Sàpiens [Barcelona], núm. 65, març 2008, p. 59. ISSN: 1695-2014.
- ↑ (castellà) Dolors Bramon, La batalla de Albesa (25 de febrero de 1003) y la primera aceifa de ‘Ábd al-Mallk al-Muzaifar (verano del mismo año)
- ↑ Elecciones Locales 2011 Ministerio del Interior «Resultados provisionales - Elecciones Municipales 2011 - Albesa». [Consulta: 20 de juliol de 2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albesa  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- La batalla d'Albesa
|
|||||||
