Albesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albesa
Bandera d'Albesa Escut d'Albesa
(En detall) (En detall)
Localització

Albesa situat respecte Catalunya
Albesa situat respecte Catalunya

Localització d'Albesa respecte de la Noguera


Municipi de la Noguera
Església de l'Assumpció
Església de l'Assumpció
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Noguera
Gentilici Albesenc/a, Albesà/na
Superfície 37,6 km²
Altitud 314 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.636 hab.
43,51 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 305600 4625100Coord.: 41° 45′ 14″ N, 0° 39′ 42″ E / 41.75389°N,0.66167°E / 41.75389; 0.66167
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Antoni Balasch Parisi (CiU)
Codi postal 25135
Codi territorial 250083

Albesa és una vila i municipi de la comarca de la Noguera. La vila es troba situada a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana poc abans de la seva desembocadura al Segre, a 237 m d'altitud, al peu d'un tossal. El terme municipal limita amb els termes municipals d'Algerri, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Torrelameu, la Portella, Alguaire i Almenar.

Aquesta població està situada a 16 km de Lleida i a 16 km de Balaguer. És també pròxim a l'Aeroport de Lleida-Alguaire.

Història[modifica | modifica el codi]

Resten en la localitat vestigis de població de l'època romana (Vil·la del Romeral).

El 20 de febrer de 1003,[2] els comtes Borrell II de Barcelona i Ermengol I d'Urgell organitzaren una expedició a terra sarraïna i foren vençuts en la Batalla d'Albesa. Finalment, el 1120, Albesa passà a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i dos anys després passà a formar part del Comtat d'Urgell. Segons un fogatjament fet l'any 1365, Albesa tenia 97 focs. L'any 1598 hi havia a Albesa 48 famílies i la vila es regia per un consell de prohoms i paer i feia 6 lliures de pensió a l'Estudi General de Lleida. Durant la Revolta del comte d'Urgell contra Ferran d'Antequera es mantingué fidel a Jaume II d'Urgell, fet pel qual el castell fou destruït. El 1836, els carlins van estar parapetats a les ruïnes del castell.

Als inicis de la dècada de 1920, el municipi arribà a la xifra de població més alta de la seva història. Tanmateix, arran de la Guerra Civil espanyola la població va minvar notablement (de 1715 a 1515, entre els anys 1920 i 1940) i els dos pisos superiors del campanar d'espadanya de l'església de Santa Maria, foren destruïts. L'economia, aleshores basada en l'agricultura de subsistència, va anar cedint terreny a una discreta economia de mercat, sostenida per les plantacions d'arbres fruiters a l'horta, i de cereals a la zona del secà.

En els darrers anys, la vila ha sofert uns canvis substancials en la seva forma de vida i en la demografia. L'arribada del Canal Algerri-Balaguer, que des de l'any 1999, abasteix unes 2000 ha de conreu situades a la zona septentrional del terme, ha facilitat l'obertura de noves perspectives, en el sector primari local. Ensems, el progressiu envelliment de la població i una davalalda de la població autòctona arran d'un petit flux migratori cap a municpis amb més indústria, s'han vistos frenats en els darrers amb l'arribada d'una immigració internacional.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és la base econòmica del municipi. La producció de pomes, peres i préssecs, de les quals destaca una varietat autòctona de préssec (el "Roig d'Albesa"), constitueixen la font de riquesa principal de la vila. La comercialització fruitera es realitza entre d'altres amb la societat cooperativa Agrària Sant Roc i de dues empreses més afincades al municipi. Plantacions de panís, blat, ordi o cebes, així com la presència d'hivernacles, completen l'economia agrària local.

Durant l'any 1997, es va efectuar una concentració parcel·lària al municipi. Promoguda pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, va permetre la millora de les estructures de les explotacions agràries, a més d'obtenir finques més grans i més fàcilment cultivables. La superfície afectada se situà en 2011 ha. i el nombre de propietaris afectats fou 375. Les despeses totals d'obres d'accessos a les finques i de desguassos van ser de 584 milions de pessetes. El canvi definitiu de l'economia municipal vingué amb l'arribada, dos anys més tard, del Canal Algerri-Balaguer, que permeté el reg de 2000 ha., abans de secà, amb sistemes de reg moderns com ara l'aspersió o el goteig.

L'agricultura es complementa amb l'existència d'explotacions ramaderes (porcines, bovines i aviram). Les activitats industrials són més aviat escasses, tot i que cal destacar un petit centre d'elaboració d'embotits. Albesa exerceix, en petita mesura, de nucli comercial de municipis veïns com ara Algerri o La Portella. Tanmateix, els veritables centres administratius, lúdics i de serveis de la localitat són Lleida, i en menor importància, Balaguer.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2011)
Albesa 1.656
Camporrells 0
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
78 93 91 156 866 1.595 1.482 1.463 1.448 1.567
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.715 1.560 1.515 1.549 1.573 1.488 1.443 1.451 1.470 1.472
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.482 1.486 1.494 1.515 1.531 1.587 1.546 1.679 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política municipal[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Albesa, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Antoni Balasch i Parisi 519 6
Progrés Municipal Antoni Costa i Vilamajó 310 3
En blanc 24 -
Nuls 20 -
Total 873 9
Composició de l'Ajuntament[3]
  • Antoni Balasch i Parisi: Alcalde [CiU]
  • Jaume Semis i Roma [CiU]
  • Ramon Sabartés i Vilalta [CiU]
  • Anna Gatius i Pifarré [CiU]
  • Ester Melet i Bosch [CiU]
  • Fermí Bernat i Pons [CiU]
  • Antoni Costa i Vilamajó [PM]
  • Antoni Cuñat i Peguera [PM]
  • Maria Carme Trilla i Alòs [PM]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Santa Maria: Senzilla i espaiosa, la seva data de culminació se situa l'any 1790. Conserva un retaule de pedra, de la segona meitat del s XIV, el qual és el cap d'un grup de retaules de la regió de Lleida amb les següents característiques bàsiques: desproporció entre la riquesa arquitectònica i decorativa i l'escultura.
  • Restes de la Vil·la Romana del Romeral: Descoberta l'any 1969, és un dels màxims exponents, a l'interior de Catalunya, d'un latifundi d'aquestes característiques. En les excavacions del 2005, fou exhumada una peça de pedra arenosa amb un cap de medusa esculpit, datada entre els segles II i IV aC.[4]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

  • Cassola de tros: és la màxima expressió de la cuina rural albesana i per extensió, ponentina. Elaborada amb costella de porc, llonganissa, pebrots, tomàquets, espinacs i caragols, entre d'altres. Se n'organitza un concurs per Sant Josep.
  • Coca de recapte: producte típic de molts municipis de la Noguera, que s'elabora col·locant sobre una base de pasta, escalivada de pebrot, albergínia i trossos d'arengada.

Equipaments públics[modifica | modifica el codi]

  • Assistencials: consultori mèdic i farmàcia.
  • Socioculturals: llar de jubilats, centre cívic "La Saleta", biblioteca, emissora local (Ràdio Albesa 99.4 FM), local del jovent.
  • Educatius: Centre d'educació infantil i primària "L'Àlber", Llar d'infants "Deu pometes".
  • Esportius: camp de futbol de gespa natural "Camí del Riu", pista poliesportiva, piscines.
  • Altres: Parròquia de l'Assumpció d'Albesa, sala de Vetlla.

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • Socioculturals: Associació de jubilats "Sant Josep", Associació de dones "Punt de trobada", Associació de joves "La veu del jovent", AMPA del CEIP "L'Àlber", Penya el Trull.
  • Esportius: Club de Futbol Albesa, Club de Bitlles Albesa, Centre excursionista d'Albesa, Penya Barcelonista "Joves de Ponent", Associació de caçadors.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festa major d'agost, en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció (15 d'agost) i de Sant Roc (16 d'agost). Entre els actes més concorreguts, destaquen el sopar en homenatge als albesans residents fora, el concurs culinari o el ball a la Plaça dels Sarraïns. Se celebra també en aquestes dates la cursa atlètica local, La Cordera, la qual és considerada la més antiga de Catalunya, ja que es disposa de vestigis documentals que es remunten al 1590.[5]
  • Concurs de cassola de pagès de Sant Josep: el tercer dissabte del mes de Març, se celebra una cassolada al pati de les escoles, on es reparteixen premis a les millors cassoles elaborades pels vilatans.
  • Festa dels quintos: el primer o el segon dissabte de Juliol, el jovent de la localitat, que durant aquell any arriba a la majoria d'edat, organitza una revetlla a la Plaça dels Sarraïns. Actes tant per a la gent gran com per als més joves.
  • Festa de la Gent Gran: se celebra a la primavera.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albesa Modifica l'enllaç a Wikidata