Albi (França)
|
|||
| Localització | |||
 Albi
Localització d'Albi a la República Francesa
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
França Migdia-Pirineus Tarn (capital) Albi (capital) Albi-Centre, Est, Oest, Nord-Est, Nord-Oest, i Sud |
||
| Gentilici | albigès, albigesa | ||
| Superfície | 44,26 km² | ||
| Altitud | 169 msnm | ||
| Població (2009[1]) • Densitat |
48.858 hab. 1.103,89 hab/km² |
||
| Coordenades | 43° 55′ 44″ N, 2° 08′ 47″ E / 43.928889,2.146389Coord.: 43° 55′ 44″ N, 2° 08′ 47″ E / 43.928889,2.146389 | ||
| Codi postal | 81000 |
||
| Codi INSEE | 81004 |
||
| Web | |||
.svg)
Albi[2] (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [alˈbi]) és una ciutat del departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).
La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.
Demografia [modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Morfologia urbana [modifica]
Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), au sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèlavista?), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest - Pointe de Marre (Ponta de Marra?), i a l'est, la Piscine (La Piscina?) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu?), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc).[3] Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.
Història [modifica]
L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp prefix celta significant lloc escarpat o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba (blanc en llatí) dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar esmenta als eleuteris (eleutherii = lliures) però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris que podrien estar emparentats amb aquestos eleuteris de Cèsar, però no hi ha res segur. Temps més tard, les primeres noticies esmenten Albi sota el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; a "Notitia dignitates" apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.
Un bisbat s'hi esmenta al segle V. Des el començament del segle VI, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle IX pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap el 872 (vegeu Vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des el 1067 el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).
Albi i el catarisme [modifica]
Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat càtar. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).
El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i el 1258 el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.
A la ciutat va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.
Administració [modifica]
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1977-1995 | Michel Castel | PS |
| 1995- | Philippe Bonnecarrère | RPR, després divers droite |
Llocs i monuments [modifica]
- Catedral de Santa Cecília d'Albi
- Palau de la Berbiá/Berbie i jardins.
- Pont vell (construït a principis del segle XII)
- Hotel Reyniès
- Carrers pintorescos
- Museu de Toulouse Lautrec, qui va néixer a Albi.
- Museu Lapérouse, oficial de la marina francesa que feu una expedició donant la volta al món.
-
Estàtua de Lapérouse
-
El pont vell
Ciutats agermanades [modifica]
Nascuts a Albi [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
- ↑ La forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC: Sobre Toponímia. (Acords del 15 de setembre i el 20 d'octubre de 1995), punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.»
- ↑ «carte des quartiers d'Albi» (en francès). Ajuntament d'Albi.
Vegeu també [modifica]
Notes [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albi (França) |
- Oficina turística d'Albi
- Pàgina Oficial en anglès
- Pàgina oficial en francès
- Visitant Albi (anglès)
- Arxidiòcesi d'Albi (Albia) - Article de la Catholic Encyclopedia 1908
