Albi (Llenguadoc)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Albi (França))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la ciutat occitana. Vegeu-ne altres significats a «Albi».
Albi
Escut d'Albi
(En detall)
Localització
Albi situat respecte França
Albi
Localització d'Albi a la República Francesa
Catedral i Palau de Berbie
Catedral i Palau de Berbie
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Migdia-Pirineus
Tarn (capital)
Albi (capital)
Albi-Centre, Est, Oest, Nord-Est,
Nord-Oest, i Sud
Gentilici albigès, albigesa
Superfície 44,26 km²
Altitud 169 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
49.179 hab.
1.111,14 hab/km²
Coordenades 43° 55′ 44″ N, 2° 08′ 47″ E / 43.928889,2.146389Coord.: 43° 55′ 44″ N, 2° 08′ 47″ E / 43.928889,2.146389
Codi postal 81000
Codi INSEE 81004
Web

Albi[2] (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [alˈbi]) és una ciutat del departament del Tarn i a la regió de Migdia-Pirineus. Amb 51.199 habitants, és cap de la comarca de l'Albigès. Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.


Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població Cassini i INSEE
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
11.176 9.649 10.061 10.644 11.665 11.801 12.408 14.211 13.788
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
14.636 15.493 16.596 17.469 19.169 20.379 21.224 20.903 21.948
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
22.571 23.303 25.100 26.628 29.015 29.351 30.293 34.342 34.693
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2010 - -
38.709 42.930 46.162 45.947 46.579 46.264 48 916 - -


Morfologia urbana[modifica | modifica el codi]

Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), au sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèlavista?), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest - Pointe de Marre (Ponta de Marra?), i a l'est, la Piscine (La Piscina?) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu?), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc).[3] Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.

Panorama d'Albi

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp prefix celta significant lloc escarpat o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba (blanc en llatí) dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar esmenta als eleuteris (eleutherii = lliures) però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris que podrien estar emparentats amb aquestos eleuteris de Cèsar, però no hi ha res segur. Temps més tard, les primeres notícies esmenten Albi sota el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; a "Notitia dignitates" apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.

Un bisbat s'hi esmenta al segle V. Des el començament del segle VI, va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al segle IX pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap al 872 (vegeu Vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des el 1067 el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme[modifica | modifica el codi]

Durant els segles XII i XIII, Albi va acollir les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina acollint un bisbat càtar. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els Albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247 el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i el 1258 el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1977-1995 Michel Castel PS
1995- Philippe Bonnecarrère RPR, després divers droite

Llocs i monuments[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Nascuts a Albi[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. La forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC: Sobre Toponímia. (Acords del 15 de setembre i el 20 d'octubre de 1995), punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.»
  3. «carte des quartiers d'Albi» (en francès). Ajuntament d'Albi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albi (Llenguadoc)