Alboí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alboí
Alboí
Gravat d'Alboí a la Crònica de Nuremberg, de 1493

Regne
c. 560/565 – 572
Precedit per Alduí
Succeït per Clef
Coronació 26 de gener de 1690 a Augsburb

Naixement 530s
Pannonia
Defunció 28 de juny de 572
Verona
Consort Clotsinda
Rosamunda
Descendència
Dinastia Gausiana
Pare Alduí
Mare Roselinda
"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859).

Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí.

Encara príncep havia destacat en una victòria contra els gèpides del rei Torisind, matant en combat singular a cavall al príncep Torismod, successor designat del rei Torisind. Després d'entrar al servei de l'imperi Bizantí, es va aliar amb els àvars del kaghan Bayan per anar contra els gèpides als que vencé el 567 i amb aquesta derrota va acabar amb el domini gèpida sobre el Danubi. Així mateix va matar el seu vell rei Cunimon i es va casar per la força amb la filla d'aquest, la princesa Rosamunda. Alboí s'havia casat anteriorment amb Clotsinda, una princesa merovíngia, filla de Clotari I, rei dels francs, amb la que tenia una filla de nom Albsuinda.

A començaments de l'any 568, potser perquè desconfiava dels àvars, potser perquè sabia de la debilitat del domini bizantí a Itàlia després de la guerra amb els gots, va decidir dirigir el seu poble cap al nord d'Itàlia, acompanyat d'altres tribus, entre les quals hi havia els gèpides, saxons i àvars. Va signar un acord amb el kaghan àvar Bayan pel qual li cedia la Pannònia i Nòrica però amb dret a retornar durant dos segles.

Territoris longobards i bizantins a la mort d'Alboí

Van partir del Llac Balató (a l'Hongria actual) el dilluns de Pasqua de l'any 568. Ocuparen el Friuli la primavera del 569, fent de la regió el primer ducat llombard i instal·lant com a cap un nebot seu, Gisulf, amb seu a la ciutat de Cividale, capital del ducat. Des del nord-est de la península, va conquerir tota la fèrtil vall del Po, tot els Alps, així com el centre de la península itàlica amb l'excepció de Ravenna i Roma, que foren dues de les poques ciutats que els bizantins varen poder conservar. Alboí va instal·lar la caserna general a l'antic palau del rei Teodoric el Gran, a Verona. Milà va caure a finals de l'estiu del 569 i Pavia capitulà després d'un llarg i penós setge de tres anys (572).

El 28 de juny del 572, Alboí va ser assassinat a Verona mentre feia la migdiada. Segons la llegenda, Rosamunda va ser la instigadora d'aquesta mort per revenja, ja que el rei l'havia obligat a beure el vi de la victòria en una copa feta amb el crani del seu pare, Cunimon. Aquesta copa es va conservar entre els reis longobards almenys fins al temps de Ratchis (744-749) segons assegura Pau el Diaca, l'historiador dels longobards a la seva Historia Langobardorum que diu haver-la vist a la cort reial de Pavia quan Ratchis la va mostrar als convidats. La seva tomba fou violada al segle VIII pel duc longobard Giselpert de Verona.

Per completar el complot, Rosamunda es va aliar a Helmichis, germanastre d'Alboí, amb el que es va casar reunint les legitimitats de longobards i gèpids; els guerrers gèpids donaven suport a Rosamunda, així com la guarnició longobarda de Verona; externament el complot estava afavorit per Bizanci. Però la conspiració va fracassar perquè la majoria dels longobards es va oposar al crim i la guarnició de Ticinum va proclamar rei al duc Clef. Helmichis alarmat, va fugir a Ravenna amb la seva dona, les seves tropes, el tresor, i la filla d'Alboí, Albsuinda. A Ravenna els dos amants es van barallar i es van matar entre si; el bizantí Longí va enviar a Albsuinda a Constantinoble amb el tresor. Clef va ser reconegut rei però el seu regnat fou efímer.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alboí