Albocàsser
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Castelló | ||||
| Comarca | l'Alt Maestrat  | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Albocácer (en)  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.302 (2023) (15,82 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Bocassí, bocassina | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 82,3 km² | ||||
| Altitud | 538 | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1239 | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | M Isabel Albalat Celades | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 12140 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 12003 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 12003 | ||||
| Lloc web | albocasser.es… | ||||
 | |||||
Albocàsser és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat, de la qual és la capital.
Geografia
La vila d'Albocàsser constituïx un important nus de comunicacions en el nord del País Valencià. El nucli urbà està situat en un corredor que no supera els 600 m d'altitud, perllongat cap al sud pel passadís d'Els Ibarsos i cap al NE pel corredor de Tírig que desemboca en el pla de Sant Mateu. Les rambles Carbonera al sud i Morellana-Valltorta al NE, constituïxen els aparells fluvials del terme.
El clima es caracteritza per la suavitat de les temperatures, tant estivals (20°-24°) com hivernals (3°-9°). El règim pluviomètric és també característicament mediterrani, amb màxim en la temporada tardorenca.
Transformades les zones més planes per a l'agricultura, el paisatge vegetal mostra la varietat de la flora en l'antany omnipresent carrasca (alzina) i les masses de coscolla o garriga, amb l'agradable presència de les espècies aromàtiques (espígol, romer, timó, sajolida, etc.).
Entitats de població
Al terme municipal d'Albocàsser es troben els següents nuclis de població:[1][2]
- La Calçada.
- Les Casetes.
- La Masia de Brusca.
- La Masia del Pati.
- Sant Pau.
Accessos
S'accedeix a aquesta localitat des de Castelló de la Plana per la CV-10 i després per la CV-15 i CV-164.
Municipis limítrofs
Limita amb les poblacions d'Ares del Maestrat, Catí, Tírig, Les Coves de Vinromà, La Serratella, La Serra d'en Galceran, Culla i Vilar de Canes.
Història
A part dels antecedents que presenten les freqüents restes arqueològiques de temps prehistòrics, ibèrics, romans i àrabs, la vila d'Albocàsser neix com a tal a partir de la carta de poblament atorgada per Blasco de Alagón, lloctinent del rei Jaume I, en 25 de gener de 1239, a Joan de Brusca i trenta pobladors més que es regirien pels furs d'Aragó. En 1243 apareix com senyoriu de l'Orde de Calatrava, que va confirmar la seva carta de poblament el dia 24 de gener d'aquest mateix any. El 2 de juny de 1275, l'orde va intercanviar el districte amb Artal de Alagón, qui al seu torn farà lliurament del mateix al rei Jaume el Just el 14 de juny de 1293. Va ser elevat a la categoria de Vila durant el domini d'Artal d'Alagón (1275-1293). A l'any següent és el monarca el qual lliura aquest i altres llocs a l'Orde del Temple. A la dissolució d'aquesta va passar a formar part del patrimoni de l'Orde de Montesa fins al segle XIX. Durant el segle XIX va ser escenari de freqüents enfrontaments en el curs de les guerres carlines.
Demografia
| Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[3] | ||
|---|---|---|
 | ||
| Font: Institut Nacional d'Estadística | ||
| Evolució demogràfica en els darrers anys Padró d'habitants[4] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | |||||
| Població | 1.344 | 1.348 | 1.381 | 1.378 | 1.385 | 1.395 | 1.377 | 1.381 | 1.446 | 1.447 | 1.439 | 1.443 | 1.422 | 1.424 | |||||
Economia
.JPG)
Desapareguda la vinya, l'ametller i l'olivera constituïxen les bases de l'agricultura de la vila. Escollides varietats d'arbres fruiters i cuidats productes de les petites hortes regades amb aigua de sínia, completen l'oferta agrícola d'Albocàsser.
Quant a la ramaderia existeixen explotacions avícoles i porcines principalment, així com el pastoratge de bestiar oví i caprí.
L'escassa indústria pertany al sector tèxtil (confecció de peces de vestir).
Administració
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Ismael Monfort Ferrando | UCD | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Ismael Monfort Ferrando | AP | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Manuel Querol Montañéz | Independent | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Jose Manuel Sales Escrig | PSPV | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Jose Manuel Sales Escrig | PSPV | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Antonio Querol Ferrando | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Antonio Querol Ferrando | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Antonio Querol Ferrando | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Antonio Querol Ferrando | PP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Antonio Querol Ferrando | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita dels Sants Joans. Del segle XIII i estil gòtic de Reconquesta.
- Ermita de l'Esperança. Amb hostatgeria adjunta, fundada en el segle XV per Bernat Fort.
- Ermita de Sant Pere Màrtir. Del segle XV, amb interessant pòrtic lateral.
- Ermita i hostatgeria de Sant Pau.
- Ermita de Sant Miquel. (segles XV-XVIII) En zona d'interessants masies com el conjunt del Mas de Brusca.
- Església de l'Assumpció. De sever barroc, iniciada a la fi del segle XVII per a substituir al primitiu temple gòtic del segle XIII, consta d'una nau amb volta de mig canó amb llunetes, sense creuer i capelles laterals. En la seva sòbria façana de pedra destaca la portada de dos cossos amb pilastres i escultura de l'Assumpció de Nostra Senyora. El temple conserva un considerable nombre de peces d'orfebreria, ornaments i restes d'altars i el retaule de la Verge de l'Esperança, bella mostra del gòtic internacional, procedent de l'ermita d'aquesta devoció.
Monuments civils
- Restes del Castell i Muralles d'Albocàsser. El castell d'Albocàsser, construït per l'Orde del Temple, en l'actualitat només resten unes interessants ruïnes amb llenços de muralla i alguna torre. En diversos llocs del terme poden veure's les nombroses barraques de pedra seca, testimoniatge de la intensa explotació ramadera llanar dels segles medievals.
- Palau Fuster. Entre els edificis del carrer Major destaca el palau construït per la família Fuster en el segle XVIII.
Llocs d'interès
El terme municipal és ric en paratges interessants. Les múltiples coves que alberguen les pintures rupestres, ja ens parlen de la importància d'aquests paratges al llarg de la història, com també ho fa l'Ermita de Sant Pau, enclavament afable i bell en una fèrtil plana, ocupada ja des de temps romans.
Altres paratges com les Fonts de Na Tosca i Masia Brusca acompanyen al bon nombre de masies disseminades pel seu terme municipal, moltes de les quals han estat rehabilitades recentment com habitatges de turisme rural.
- Barranc de la Valltorta. Allí trobarem una bona mostra d'art rupestre d'època mesolítica. El Museu i les pintures rupestres del Barranc de la Valltorta, que juntament amb les del Barranc de Gasulla (Ares del Maestrat) formen una àrea cultural d'interès internacional, declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat, formen una àrea d'imprescindible visita.
- Cova dels Cavalls. Pintures rupestres.
Festes locals
- Sant Antoni Abad. Se celebra el cap de setmana més pròxim al dia del Sant, 16 i 17 de gener. Destacar l'arrossegament d'arbres amb cavalleries "*rossegades", la tradicional foguera monumental en la plaça de l'església i la processó amb animals, durant el recorregut dels quals es dóna lectura a la popular "publicata", crítica satírica anual sobre la població.
- Festes Patronals. En el mes d'agost tenen lloc les Festes Patronals en honor a la Verge de l'Assumpció. Durant 10 dies consecutius al voltant del 15 d'agost, es desenvolupen actes taurins denominats "bous al carrer", actes culturals (teatre, danses, exposicions, concerts, concessió premis literaris i fotogràfics, etc.) actes esportius i d'esplai.
- Romiatges a Sant Pere Màrtir, Sant Miquel i Sant Pau. Se celebren l'últim diumenge d'abril, i el primer diumenge de maig, respectivament, amb benedicció de rams i repartiment de cosines. La de Sant Pau se celebra amb el ball típic del "Ball Pla", a càrrec de la Banda de Música Local.
- Immaculada Concepció. Un dels costums autòctons d'Albocàsser populars és la "cantada de les cartes" que es realitza cada any la nit del 7 de desembre, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepció, en la qual els joves (quintos) demanen a la Verge protecció i empara durant el servei militar. La nit del referit dia es reuneixen els joves en la plaça de l'Església, acompanyats d'alguns músics i d'un nombrós públic i, quatre d'ells (u per cada pal de la baralla) col·locats davant la façana de l'Església Parroquial van entonant una cobla (diferent cada any), relacionant cadascuna de les cartes de la baralla amb els misteris de la Passió del Senyor i Dolors de la Mare de Déu. Després tots recorren els diferents carrers de la població entonant les tradicionals "albaes". L'origen d'aquesta singular tradició està datat en 1870 sobre un fet ocorregut a un soldat de la vila en la Guerra de Cuba.
- Festa de l'Oferta. Se celebra el cap de setmana anterior a Carnestoltes. Consisteix en l'oferiment de productes locals (pastissos, rebosteria típica, etc.) per particulars, colles i associacions per sortejar-los en la plaça de l'Església. Els diners antigament es destina a fins d'interés general de la població. Els grups d'amics sopen i assisteixen a un ball de disfresses.
Referències
- ↑ Nuclis de Població del CIVIS (Direcció General de l'Administració Local de la Generalitat Valenciana)
- ↑ Unitats poblacionals de l'INE
- ↑ Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament d'Albocàsser
- Castellonrural (castellà), pàgina amb informació de la història, la cultura, les festes i els monuments més importants d'Albocàsser.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
