Albuixec

De Viquipèdia

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Horta Nord. El seu nom és d'origen àrab: Abu-Saak.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Límits 1.2 Accés 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Festes Locals 8 Personatges il·lustres 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en la comarca de l'Horta Nord, es troba a 11 km de la capital València. És un municipi de la zona costanera de l'Horta de València. La costa dista 1'5 Km. del nucli urbà. Aquesta costa està formada per pedres. Entre el nucli urbà i la mar se situa l'horta, el polígon industrial del Mediterrani i l'autovia V-21.

[edita] Límits

Limita amb Massalfassar, Museros, Albalat dels Sorells i també limita amb les pedànies de Mauella i Tauladella, ambdues pertanyents al terme municipal de València.

[edita] Accés

S'accedeix per la carretera comarcal CV-316 que connecta amb la també comarcal CV-3004 que comunica amb Massamagrell i Albalt dels Sorells. L'eixida 9 de l'autovia V-21 resta a escassos quilòmetres del municipi.

Albuixec compta amb una estació de ferrocarril on s'hi aturen tots els combois de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València direcció Sagunt i direcció València-Nord.

[edita] Història

Albuixec va ser una alqueria musulmana que es va cridar posteriorment Abu Xech, que era l'Alquería del Bosc, ja que tot el terreny que embolica el seu terme municipal era un gran bosc de matorrals amb vinyes i oliveres.

En aquells temps musulmans van ser la Tribu dels Ameiríes els qui van dominar tot el territori valencià i van establir els regnes Taifes de València, del que depenia aquesta població.

Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixec i de la majoria dels castells de Castelló, entre ells els d'Eslida, Castro de Fondeguilla, Vilamalur i Arenós. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, va voler apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre elles la d'Albuixec, però se li va obligar a signar un tractat de pau i desistir d'aquestes pretensions. Això va facilitar la presa de possessió pacífica per part del rei Jaume I que donà el lloc al bisbe de València, Berenguer de Castellbisbal.

Teresa Gil de Vidaura va ser la senyora de la població fins que rei Pere el Gran la va revertir a la Corona, deixant un petit feu a favor del Bisbat de València. Alfons el Magnánim va nomenar administrador d'Albuixec al seu Recaptador de confiança Luciano Martínez Yunta.

El 15 de setembre de 1479 va passar a les mans de Juan Floc de Cardona i Joana d'Aragó.

Albuixec va quedar sotmesa als Furs d'Aragó amb data 5 de desembre del 1556 i va aconseguir ser municipi independent amb caràcter general. Posteriorment el Ducat de Gandia va reclamar davant Felip II que la població fos altra vegada administrada sota la seva propietat; però el rei va recusar aquesta proposta i va romandre depenent de la Corona.

Amb la Guerra de la Independència , entre els anys 1808 i 1814, la població va sofrir les seves desastroses conseqüències.

Es va veure també embolicada en Guerres Carlistes. En 1837, el general Cabrera va recórrer aquesta zona de l'horta valenciana.

També amb l'última contesa espanyola de la Guerra Civil del 1936 - 1939 la població d'Albuixec es va veure afectada per aquest conflicte armat.

Després seguira la mateixa evolució que la resta de localitats costaneres, deixant els cultius d'horta i donant pas a la indústria al polígon del Mediterrani amb empreses tan importants com Vossloh (trens), Nudespa (elaboració del pa) , Makro (hipermecat), Porcelanosa (ceràmica),....

En l'any 2007, l'especulació urbanística per part dels anteriors dirigents de l'Ajuntament creà un clima de tensió al poble que provocà que el PP perdés la majoria absoluta deixant pas a nous temps de la mà del nou alcalde: Pepe "el Muixo".

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.514	1.924	2.047	2.248	2.301	2.310	2.407	2.641	2.974	2.963	3.032	3.478	3.646

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura, els cultius d'horta s'assoleixen en rotacions intensives molt variades que produïxen tres collites anuals. El reg es realitza per les aigües de la Séquia Reial de Montcada i les Séquies del Rollet i Fila. Es produïxen excel·lents melons, creïlles, tomàquets, cebes, tabac, etc.. El cultiu més extensiu és el del taronger.

Actualment estan radicades nombroses indústries al Polígon Industrial del Mediterrani.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Luis Helenio Juanes Requena	UCD
1983-1987	Ramón Gimeno Tamarit	PSPV-PSOE
1987-1991	Ramón Gimeno Tamarit	PSPV-PSOE
1991-1995	Ramón Gimeno Tamarit	IPA
1995-1999	Mariano Tamarit Lleyda	PP
1999-2003	Mariano Tamarit Lleyda	PP
2003-2007	Mariano Tamarit Lleyda	PP
2007-2011	José Vicente Andreu Castelló	PSPV-PSOE

[edita] Monuments

[edita] Festes Locals

• Festes Patronals. Entre el 21 y el 30 d'agost.
• San Ramón. A partir del 31 d'agost.
• "Bous al carrer" durant la major part dels dissabtes dels mesos de juny, juliol i setembre.

[edita] Personatges il·lustres

• Miguel Ambrosio Zaragoza "Ambrós". Dibuixant del famós còmic del Capitán Trueno.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d'Albuixec
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de l'Horta Nord Albalat dels Sorells  •  Alboraia  •  Albuixec  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foios  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Montcada  •  Museros  •  la Pobla de Farnals  •  Puçol  •  el Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa