Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser

(En detall)
Localització
Municipi de l'Horta Sud
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Horta Sud Manc. de l'Horta Sud Picassent
Gentilici	Alcasser, alcassera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	9,01 km²
Altitud	15 msnm
Població (2011)   • Densitat	9.439 hab. 1.047,61 hab/km²
Coordenades	39° 22′ 10″ N, 0° 26′ 41″ O
Distàncies	15 km de València
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 7 PP, 5 PSPV, 1 CDL Mª Remedios Avia Ferrer (PP)
Codi postal	46290
Festes majors	Segona quinzena d'agost
Web	http://www.alcasser.es/

Alcàsser és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Limita amb els termes municipals de Silla, Picassent, Beniparrell, Albal i Torrent.

Geografia

Situat al sud de la ciutat de València, i a la dreta de l'antic Camí Reial de Madrid. La superfície del terme és plana. El creuen els barrancs de Picassent i del Realeró. El clima és temperat; predominen els vents de ponent i llevant. Les terres de cultiu, argiloses i profundes, estan molt repartides en parcel·les. Es rega amb aigües de la Sèquia Real del Xúquer, de la font de Ninyerola, i per mitjà de pous.

S'accedix a esta localitat des de València prenent la V-31.

Història

Habitada per musulmans, el rei Jaume I la va cedir a Artal de Foces que va intentar, en 1248, poblar-la de cristians. En 1250 el seu senyor feudal era Pere Roiç de Corella i en 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre de 1364, Pere el Cerimoniós va donar a Pere Boïl la jurisdicció criminal; a Vidal de Villanova i la seua dona Sibil·la la torre i fortalesa d'Alcàsser, i sis dies després li les va vendre a Giner Rabassa per 60.000 sous, incloent el terç delme i censos sobre les cases i els hòmens amb el mer i mixt imperi. En 1400 es va vendre la baronia en pública subhasta sent adquirida per Jaume Romeu, qui va aconseguir que el senyoriu s'integrara en la particular contribució de València, beneficiant-se d'algunes de les franquícies d'esta. En 1417 va ser comprada per Bernat Guillem Català i en 1443, és quan, Joan Català, va obtindre la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i el mer i mixt imperi sobre la població. En 1446 va vendre la baronia al seu cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent. Segons la carta de poblament de 13 de desembre de 1417, els vassalls havien de contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i altres drets feudals. En les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Çanoguera, va demanar la confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 va haver d'existir una església, encara que l'actual edifici es va acabar de construir en 1805.

Topònim

El topònim ve del mot àrab al-qasr, 'la fortalesa' o alcassaba, i és la mateixa arrel d'altres topònims castellans o andalusos amb la paraula Alcázar (Alcázar de San Juan, per exemple).

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
3.200	3.411	3.530	4.055	4.368	4.473	4.679	5.449	6.555	7.191	7.229	8.351	8.505	9.258

Economia

La primera meitat del segle XIX produïa fruites, blat, dacsa, prou seda (gràcies a què importava fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli d'oliva que exportava a la capital.

Actualment es cultiven principalment tarongers, passant cada vegada més a ser un poble industrial.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Hernández Martínez	AEI
1983 - 1987	Ricard Gil i Fabra	PSPV
1987 - 1991	Cristóbal.M. Llorens Alemany	UV
1991 - 1995	Ricard Gil i Fabra Javier Navarro Hernández	PSPV
1995 - 1999	Julio Chanzá Romaguera	UV
1999 - 2003	Julio Chanzá Romaguera	UV
2003 - 2007	Julio Chanzá Romaguera Mª Remedios Avia	UV PP
2007 - 2011	Mª Remedios Avia Ferrer	PP
2011 - ara	Mª Remedios Avia Ferrer	PP

Monuments

• Església de Sant Martí Bisbe. Es va acabar en 1805, l'altar major és del segle XVII; els frescos, al·lusius a Sant Martí, s'atribuïxen a Vicente López, la capella del Crist de la Fe és de 1819.
• Palau de la Baronia. L'antic palau, alçat sobre una fortalesa d'origen musulmà, va ser transformat en Ajuntament.

Festes locals

• Mare de Déu del Carme. Se celebren festes el 16 de juliol i als Sants de la Pedra el 30 del mateix mes.
• Festes Majors. Se celebren en la segona quinzena d'agost en honor al Crist de la Fe.

Fills il·lustres

• Angelino Soler Romaguera (Alcàsser, 1939) va ser un ciclista que fou professional entre 1960 i 1969.
• Sva-ters El grup de ska del poble.

Vegeu també

• Crim d'Alcàsser

Enllaços externs

• Ajuntament d'Alcàsser
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.