Alcàsser (arquitectura)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb ksar.

Un alcàsser (de l'àrab القصر, al-qasr, 'el palau', 'la fortalesa') és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila.[1] Eren propis de l'Àndalus, però a Palerm (Sicília) n'hi ha també un (el Cassaro), originàriament una fortalesa púnica, refortificada pels àrabs i que va acabar sent un palau normand.

Són famosos els alcàssers de Sevilla, Toledo, Segòvia i Còrdova, per exemple.

Originàriament, l'alcàsser era una petita vila fortificada composta per cases, magatzems i altres estructures col·lectives (com ara mesquites), generalment situada en un oasi del Magrib, i construïda amb maó o un material semblant.

A la paraula de l'àrab marroquí qasr (de vegades transcrita també qsar o ksar) li correspon el berber aghrem (en plural ighrem). La traducció habitual a les llengües romàniques i germàniques ha estat la de castell i els seus equivalents, encara que de vegades designi tan sols un poblat fortificat o simplement un fortí, d'acord amb la seva funció específica. El mot forma part de diversos topònims a Algèria, Tunísia o el Marroc, com el-Qsar es-Seghir (القصر الصغير) o el-Qsar el-Kebir (القصر الكبير), a Portugal (Alcácer do Sal) o a Espanya (Alcázar de San Juan). És també a l'origen del topònim valencià Alcàsser, població de l'Horta Sud.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Alcàsser (arquitectura)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.