Alcaid
Un alcaid (de l'àrab al-qā'id , "governador", "aquell qui mana") era durant l'època de l'imperi d'Al-Àndalus a la península ibèrica el nom que rebien els governadors d'una cora o d'una ciutat andalusina,[1] o d'un castell. També rebien aquest nom diversos tipus de comandaments: a l'exèrcit (qā'id al-'askar), a la flota (qā'id al-ustul) i a la frontera amb els pobles cristians (qā'id al-tagr).[1]
[modifica] Altres significats derivats
Posteriorment quan els cristians anaren conquerint el territori musulmà el nom alcaid va passar a ser sinònim de castlà, el senyor d'un castell.[1] Als segles XIV i XV la paraula també s'utilitzava per anomenar aquell funcionari que en un port de sobirania reial feia complir les ordinacions sobre la pesca i executava les funcions habituals d'un capità de port.[2] De manera similar, també era l'encarregat d'un alfòndec.[3]
El seu ús va evolucionar fins a designar els funcionaris de les duanes que custodien les mercaderies comercials als magatzems i vetllen pel cobrament dels aranzels utilitzant el timbre de l'estat.[4] Més modernament alcaid també ha designat els directors de presons, que són els qui tenen la màxima responsabilitat de la custòdia dels seus presos.[5]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 22
- ↑ «Alcaid». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alcaid». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alcaid». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alcaid». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
