Alcalá de Henares

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Alcalà de Fenars)

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alcalá de Henares


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Província de Madrid

Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca

Espanya
Comunitat de Madrid
Província de Madrid
Comarca d'Alcalá

Gentilici

alcalaí/ína

Superfície

88 km²

Altitud

654 msnm

Població (2011^[1])
• Densitat

203.686 hab.
2.314,61 hab/km²

Coordenades

40° 28′ 53″ N, 3° 22′ 5″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 40.48139 Error de l'expressió: Operador * inesperat">40.48139, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 40° 28′ 53″ N, 3° 22′ 5″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 40.48139 Error de l'expressió: Operador * inesperat">40.48139, Error de l'expressió: Operador * inesperat

Dirigents:
• Alcalde:

Bartolomé González (PP)

Web

www.ayto-alcaladehenares.es

Alcalá de Henares és una ciutat situada a la Comunitat de Madrid (Espanya). La seva població és de 198.723 habitants (2007), i té l'honor de ser Ciutat Patrimoni Mundial segons la UNESCO des de 1998. També és la ciutat natal de diversos personatges il·lustres: Miguel de Cervantes, autor de "Don Quijote", i Manuel Azaña, el darrer president de la II República Espanyola.

El nom prové del castell, en àrab alqalaʿa, sobre el riu Henares prop de la confluència amb el riu Jarama. En castellà antic s'anomenava Alcalá de Fenares,^[2] i en català es pot trobar ocasionalment com Alcalà de Fenars.^[3]

[modifica] Història

Façana de la Universitat Cisneriana

El territori d'Alcalá va ser poblat en primer lloc amb l'arribada de l'Imperi Romà, que li va donar el nom de Complutum ("entre les aigües). La ciutat no va perdre el seu pes durant l'època visigòtica.

Després de la invasió dels àrabs el 711, va ser destruïda i més tard reconstruïda amb el nom de Alqal a'Nahar (el castell sobre l'Henares). Va prendre importància amb la designació com lloc de descans del arquebisbe de Toledo a la fi del segle XV. En 1499 començà la construcció de la Universitat Complutense, una de les més antigues de tota Europa, i que serviria com a model per les Universitats fundades a Sud-amèrica en els segles posteriors. L'acció dinamitzadora de la Universitat va propiciar una època de esplendor per a la ciutat, entre els segles XVI i XVII, quan va esdevenir un dels més importants centres de la cultura castellana. En aquesta època van estudiar a Alcalá, d'entre altres, Antonio de Nebrija (autor de la primera gramàtica d'una llengua vulgar europea), Tomás de Villanueva (qui fou Arquebisbe de València), Ginés de Sepúlveda, Ignacio de Loyola, Domingo de Soto, Ambrosio de Morales, Arias Montano, Juan de Mariana, Francisco Vallés de Covarrubias, Juan de la Cruz, Lope de Vega, Quevedo, etc.

Les desamortitzacions del segle XIX se'n van portar la Universitat a Madrid, i amb aquest esdeveniment la ciutat es va enfonsar en un període de decadència, del que va sortir durant el segle XX, primer com a ciutat dormitori i més tard com a ciutat industrial, però que a diferència de les altres ciutats de les rodalies de Madrid, ha sabut conservar una personalitat pròpia.