Alcalalí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcalalí
Escut d'Alcalalí
(En detall)
Localització

Localització d'Alcalalí respecte del País Valencià Localització d'Alcalalí respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Carrer Major d'Alcalalí
Carrer Major d'Alcalalí
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Alcalalí, alcalalina
Predom. ling. Valencià
Superfície 14,40 km²
Altitud 230 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
1.433 hab.
99,51 hab/km²
Coordenades 38° 44′ 58″ N, 0° 02′ 30″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.74944 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.74944, Error de l'expressió: Operador * inesperat(i) 38° 44′ 58″ N, 0° 02′ 30″ O / <span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 38.74944 Error de l'expressió: Operador * inesperat">38.74944, Error de l'expressió: Operador * inesperat
Distàncies 112 km de València
21,7 km de Dénia
87,5 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle:

2
5 PPCV, 2 PSPV, 1 Compromís i 1 GALL
José Vicente Marcó Mestre (PPCV)
Codi postal 03728
Festes majors Del 23 al 26 de juny
Web

Alcalalí, també conegut com Alcanalí, és una població i municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta (País Valencià). Pertany a l'antic terme castral del Castell d'Aixa.

Taula de continguts

[modifica] Geografia

Alcalalí és una població situada al territori d'Aixa, travessat pel riu Xaló-Gorgos. Un dels seus afluents és el barranc de Passula, que separa el terme municipal d'Alcalalí del de Xaló. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada Alquellelin en temps dels àrabs, que és l'origen de l'actual població d'Alcalalí. Dins del terme municipal hi ha l'entitat local menor de la Llosa de Camacho, les partides de Passula, la Barranquera i la Vereda, la xicoteta serra Seguili i el coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa. El seu terme és de 14,4 km2.

[modifica] Nuclis

[modifica] Límits

El terme municipal d'Alcalalí limita amb els de Benidoleig, Xaló, Llíber, Murla, Orba, Parcent i Pedreguer (a la mateixa comarca); i també amb el terme de Tàrbena (a la comarca de la Marina Baixa).

[modifica] Accés

S'accedeix sortint per l'eixida 62 de l'autopista AP-7. Existeixen dues posibles alternatives que surten de Pedreguer: prenet la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camatxo, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba.

[modifica] Història

Jaume I prengué Alcalalí el 1245 i li'l donà a na Berenguela Alonso de Molina el 1268. El 1325 l'adquirí n'Hug de Cardona. Fins l'any 1408 en Pere de Castellví fou senyor d'Alcalalí i Mosquera. L'any 1409 se li atorgà la independència jurídica. El 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori el comprà a Martí d'Alagó. Quedà despoblat el 1609 a causa de l'expulsió dels moriscos i el 1610 se'ls atorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. El 1616, es creà la baronia d'Alcalalí, amb aquesta població i el despoblat de Mosquera. L'últim baró va ser José Roiç de Lihori. El títol va passar als barons de Llaurí. El segle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses, moscatell i figues. Manté una torre del segle XIV.

[modifica] Demografia i economia

És remarcable l'evolució demogràfica: el 1572 tenia 36 famílies; el 1787 n'eren 369 habitants; el 1845, 450; el 1900, 1.118; i ja més recentment, el 1986, 649, i el 2002 va pujar fins als 1.081, sens dubte a causa de l'emigració de luxe europea. El 2007 ja n'eren 1.395.

La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de raïm i taronges en les seues fèrtils terres.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.118 925 909 1.010 961 831 731 685 611 855 981 1.352 1.395

[modifica] Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Pascual Molina Serer Grup independent
1983 - 1987 Pascual Molina Serer Grup Independent
1987 - 1991 Pedro Ferrer Escoda PSPV
1991 - 1995 Miguel Monserrat Cervera Independent
1995 - 1999 Miguel Monserrat Cervera PSPV
1999 - 2003 Rosa Ferrer Sendra PSPV
2003 - 2007 José Vicente Marcó Mestre PP
2007 - 2011 José Vicente Marcó Mestre PP
2011 - ara José Vicente Marcó Mestre PP
Resultats electorals de Alcalalí, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana José Vicente Marcó Mestre 321 5
Partit Socialista del País Valencià Josep Antoni Serer Andrés 160 2
Coalició Compromís Francisco Miguel Costa Llacer 83 1
Gent d'Alcalalí i Llosa Rosa Esperanza Montserrat Ferrer 64 1
Total 628 9

[modifica] Monuments

Torre medieval d'Alcalalí
  • Torre Medieval. Del segle XV, declarada Bé d'Interès Cultural del Patrimoni Històric Espanyol.
  • Palau-Residencia Senyorial dels Barons d'Alcalalí, Ruiz de Lihori.
  • Església de la Nativitat. Edifici d'estil neoclàssic del segle XVIII.
  • Ermita de Sant Joan de Mosquera. Del segle XVIII
  • Ermita del Calvari. Construïda entre 1952 i 1954.

[modifica] Cultura

[modifica] Museus

  • Museu de la Pansa. Situat a la Torre Medieval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Aquest museu mostra el procés de producció de la pansa a través de textos, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre segles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió.
  • Museu Etnològic. L'antiga Almàssera fou adquirida per l'Ajuntament en 2007, i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per ser utilitzada com Museu Etnològic. Aquesta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi.

[modifica] Esports

Alcalalí, al igual que els pobles veïns de la Vall de Pop, és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques esportives més antigues del poble valencià: la Pilota Valenciana. Molts dissabtes per la tarda es pot gaudir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les llargues que només permet la seua pràctica al carrer.

[modifica] Gastronomia

Els menjars tradicionals són el putxero, les coques i l'arròs amb fesols i naps.

[modifica] Festes

  • Festes de Juny. Se celebren en honor a Sant Joan de Mosquera i al Santíssim Crist de la Salut entre el 23 al 26 de juny. Són tradicionals les processons religioses, els focs d'artifici, revetlles populars, misses, despertades, actuacions musicals de la banda de música, etc.
  • Festes de Sant Miquel. Tradicionalment es celebraven el 29 de setembre, però darrerament s'ha traslladat la festa al darrer cap de setmana d'agost. Es celebren misses, processons, sopars populars, revetlles, etc.

[modifica] Referències

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].

[modifica] Vegeu també


Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Alcalalí

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües