Alcide d'Orbigny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcide Charles Victor Marie Dessalines d'Orbigny
Alcide d' Orbigny
Alcide d' Orbigny
Naixement 6 de setembre de 1802
Couëron, França
Mort 30 de juny de 1857
Pierrefitte-sur-Seine, França
Residència França
Nacionalitat Francesa
Camp Naturalista, zoologia, malacologia, palaeontologia, geologia, arqueologia, antropologia
Treball(s) malacologia, fòssils, palaeontologia

Alcide Charles Victor Marie Dessalines d'Orbigny (6 de setembre de 1802 - 30 de juny de 1857) va ser un naturalista francès que va fer aportacions en els camps de la zoologia (incloent la malacologia), paleontologia, geologia, arqueologia i antropologia.

D'Orbigny nasqué a Couëron (Loire-Atlantique), la família es traslladà a La Rochelle el 1820, on va estudiar les criatures marines que va anomenar "foraminifera".

A París va ser deixeble del geòleg Pierre Louis Antoine Cordier (1777-1861) i de Georges Cuvier. Durant tota la seva vida d'Orbigny seguí les teories de Cuvier i s'oposà al Lamarquisme.

Estada a Amèrica del Sud[modifica | modifica el codi]

D'Orbigny dins una missió del Museu de París viatjà a Amèrica del Sud entre 1826 i 1833. ornà a frança amb una gran col·lecció de més de 10.000espècimens de biologia. Una part els va desciure en el seu llibre La Relation du Voyage dans l'Amérique Méridionale pendant les annés 1826 à 1833 (París, 1824-47). El seu contemporani, Charles Darwin va dir que aquest llibre era "un dels més grans monuments de la ciència en el segle XIX". D'Orbigny assignà el nom comú de Rhea de Darwin a l'ocell sud-americà Rhea pennata.[1]

Després de 1840[modifica | modifica el codi]

A la riba del Riu Magdalena.Imatge de Voyages pittoresque dans les deux Amériques

El 1840, d'Orbigny publicà La Paléontologie Française (8 volumss) sobre fòssils de França. El 1849 sobre el mateix tema publicà Prodrome de Paléontologie Stratigraphique, on publicà unes 18.000 espècies amb comparacions bioestratigràfiques que formaren els estadis estratigràfics les definicions dels quals encara s'utilitzen.

El 1853 va esdevenir professor de paleontologia al Muséum National d'Histoire Naturelle, publicant el seu Cours élémentaire que va fer de la paleontologia una ciència independent de la zoologia.[2] Actualment a aquest museu hi ha una Salle d'Orbigny sovint visitada pels experts.[3]

Va descriure les primeres escales de temps de la geologia i definí nombrosos estrats geològics que encara s'usen com cronoestratigràfics. Morí a Pierrefitte-sur-Seine, prop de París.

Tàxons[modifica | modifica el codi]

Els següents tàxons, gèneres i espècies van rebre el seu nom:

  • Nerocila orbignyi (Guérin, 1832)
  • Alcidia Bourguignat, 1889
  • Ampullaria dorbignyana Philippi, 1851
  • Pinna dorbignyi Hanley, 1858
  • Haminoea orbignyana A. de Férussac, 1822
  • Pink Cuttlefish, Sepia orbignyana Férussac, 1826
  • Orbignya speciosa (Mart. ex Spreng.) Barb.Rodr. - Palmerabrasilera "Babaçu"
  • Potamotrygon orbignyi (Castelnau, 1855)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. Michael Hogan. 2009. Lesser Rhea: Rhea pinnata, GlobalTwitcher.com, ed. N. Stromberg
  2. "Conception et suites de la Paléontologie française d’Alcide d’Orbigny", Comptes Rendus Paleologiques 1.7 (December 2002) pp 599-613.
  3. Agnès Lauriat-Rag, "La collection d’Invertébrés fossiles d’Alcide d’Orbigny et la salle d’Orbigny", Comptes Rendus Paleologiques 1.7 (December 2002) pp 615-627.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcide d'Orbigny