Alcione (diàleg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Alcione és un breu diàleg en què Sòcrates es refereix a l'antic mite de l'Alcione (una dona transformada en un ocell sempre buscant els mars en el lament) en Querefó. Té la distinció de ser atribuït als manuscrits als dos, Plató i Llucià, però el treball no és de cap dels dos escriptors.[1] Se sap que Favorí, al segle segon, l'atribueix a un tal Lleó.[2] És estrany trobar en les col·leccions modernes de les obres de Plató, encara que sovint se segueix incloent entre les obres (falses) de Llucià.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A. E. Taylor, (2001), Plato: The Man and His Work, page 552. Courier Dover Publications
  2. Diògenes Laerci, iii. 62