L'Alcora

De Viquipèdia

L'Alcora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Administració 4 Demografia 5 Economia 6 Monuments 6.1 Monuments Religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i costums 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situada en un paisatge accidentat en la Serra de l'Alcora i a la vora del riu del seu mateix nom.

El seu clima és mediterrani i sec amb una temperatura mitja anual de 16°C.

Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-16 i posteriorment la CV-190.

Limita amb les poblacions de Llucena del Cid, Figueroles, Costur, Sant Joan de Moró, Castelló de la Plana, Onda, Ribesalbes i Fanzara totes de la província de Castelló.

[edita] Història

Mancant un estudi sistemàtic i en profunditat de les restes arqueològiques del terme municipal, fins a la data, la presència humana més antiga es remunta a l'Edat de Bronze, si bé es tracta de restes poc significatius.

És a partir de la cultura ibèrica quan l'Alcora presenta una relativa abundància de jaciments, destacant d'entre ells els poblats de Montmirà i el Tossal de les Foies.

La dominació romana va deixar també la seva petjada en les partides de Montmirà, la Pereta i, sobretot en la de Santa, on existeixen vestigis d'un gran assentament rural d'època imperial al costat del Camí dels Bandejats, que unia la zona prelitoral amb les terres altes de l'interior i l'origen preromà sembla més que provat.

En la partida de Santa també han estat trobades diverses làpides sepulcrals amb epígraf llatí, fins a un total de 8, algunes d'elles ja citades pel príncep Pius de Saboia en el segle XVIII. També en Santa han estat trobades en el 2004 les termes romanes.

Els vestigis de la presència musulmana són relativament abundants. Destacarem aquí, per la seva singularitat i importància, el Castell de l'Alcalatén, que dóna nom a la comarca. Igualment musulmà és l'origen del topònim - ja que alcora significa alqueria i del nucli de població de l'Alcora, en el centre històric del qual es conserven alguns elements urbanístics i arquitectònics d'innegable origen islàmic.

El 24 de Juliol de 1233 la fortalesa i territoris del Alcalatén són conquistats per les hosts de Ximén de Urrea.

El 31 de desembre de 1305 s'atorga Carta de poblament a l'Alcora. Per ella, En Joan Ximénez de Urrea, cinquè descendent directe de Ximén de Urrea, dóna a poblar la "pobla de L'Alcora d'Alcalatén", segons fur i costum d'Aragó, a 11 cavallers i membres de la noblesa amb la condició de portar 110 pobladors més, i reservant part de les terres per als moros que volguessin romandre en la vila.

A partir de la concessió de la Carta de poblament, la població va creixent en grandària i població en detriment de la vila del Castell de l'Alcalatén.

En 1306, Jaume II concedeix privilegi a la "vila nostra de les Alcores" per a celebrar mercat els dimecres, tradició que encara avui es manté.

El 31 de desembre de 1336 Joan Ximénez de Urrea concedeix manes per a la sustentació i construcció de l'església de L'Alcora.

Data d'especial significació històrica per a la comarca de l'Alcalatén és 1418. Segons Concòrdia signada pels municipis de Llucena i l'Alcora, s'acorda entre ambdós el repartiment de les terres del Castell de l'Alcaleten i la destrucció de la fortalesa i poblat adjunt.

En 1725 Don Buenaventura Pedro d'Alcántara, novè comte d'Aranda, hereta el Castell de l'Alcalatén.

Els habitants de L'Alcora, a part de dedicar-se a l'agricultura, treballen l'argila en les terrisseries. El comte d'Aranda, intel·ligent, gran observador dels seus regnes, fixa la seva atenció en els 24 forns de càntirs i alfars, situats a L'Alcora. Com la terra era de tan bona qualitat va aprofitar aquestes circumstàncies per a crear la famosa ceràmica de L'Alcora.

A la fi del segle XVIII, la vila rep la visita de dues insignes erudits de l'època. En 1788 és el príncep Pius de Saboia, qui localitza 6 inscripcions sobre pedres de cronologia romana. En 1792 el botànic Antoni Josep Cavanilles, en el seu recorregut científic pel País Valencià, arriba a l'Alcora, trobant-la en plena puixança com a conseqüència de l'activitat ceramista que s'inicià en 1727 ("las fábricas de loza y porcelana le han dado nueva vida").

Entre 1811 i 1813 durant la Guerra de la Independència, les tropes franceses saquegen la localitat i reprimeixen la resistència contra la seva invasió. Després de la guerra de la independència, en 1818, el Duc d'Híjar cedeix els seus drets senyorials a la Corona.

El 21 de març de 1838, en el fortí de San Cristóbal, es van enfrontar les tropes del general isabelí Borso di Carminati i del carlista Ramón Cabrera, qui va aconseguir mantenir la posició, obligant a replegar-se a les tropes de Borso di Carminati.

En 1874 i 1875, durant la tercera Guerra Carlista és escenari de nous combats. Els principals enfrontaments tenen lloc en San Cristóbal els dies 14 de juny de 1874 i 26 de maig de 1875. Ambdós van suposar derrotes per als carlistes, que es repleguen cap a Llucena i Vilafermosa.

Serà alliberada pels exèrcits dels generals Chacón i Montenegro. Pel seu suport a la causa carlista, l'Alcora perdrà en 1876 la capitalitat del partit judicial, passant aquest honor a Llucena, que havia romàs fidel al govern constituït.

L'Alcora és fonamentalment agrícola fins a 1960, i gairebé exclusivament industrial a partir d'aquesta data. El desenvolupament industrial, centrat en les tantes vegades esmentat "monocultiu de la rajola", té el seu origen històric en la Real Fàbrica de Loza i Porcellana del Comte d'Aranda, fundada en 1727. Si bé des d'un principi la manufactura del comte fabrica rajoles, no deixa de ser una producció escassa i per encàrrec. Serà a principis del segle XX quan comenci el desenvolupament de la rajola amb caràcter purament industrial. La gran crisi de 1931 actuarà de forma implacable sobre el sector ceràmic: en 1936 només quedaven 3 de les 9 fàbriques inventariades pocs anys enrere.

Després de la Guerra Civil espanyola es reprèn lentament l'activitat fabril, i només a partir dels anys 60 del passat segle es produirà la veritable eclosió industrial.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Eugenio Ponz Nomdedeu	UCD
1983-1987	Vicente Sanz Juan	PSPV
1987-1991	Vicente Sanz Juan	PSPV
1991-1995	Vicente Sanz Juan	PSPV
1995-1999	Francisco Javier Tomas Puchol	PP
1999-2003	Francisco Javier Tomas Puchol	PP
2003-2007	Manuel J. Peris Salvador	PSPV
2007-2011	Manuel J. Peris Salvador	PSPV

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
8.394	8.405	8.384	8.662	8.788	9.106	9.575	10.084	10.297	10.535	10.765

[edita] Economia

És coneguda internacionalment per la seva ceràmica. La fàbrica va ser fundada en 1727 per Buenaventura Pedro d'Alcántara Jiménez de Urrea, novè comte d'Aranda, en terres de la seva propietat. Aquest noble, que havia visitat les fàbriques franceses de ceràmica de Marsella, Nevers i Moustiers, va intentar aportar els processos de fabricació europeus i renovar la tradicional manufactura espanyola en aquesta matèria. Amb la desaparició de la casa d'Aranda, en 1798, la fàbrica va entrar en una etapa de decadència.

En l'actualitat, la indústria taulellera de L'Alcora competeix amb la d'altres localitats de la província. Existeix una important indústria auxiliar i complementària d'aquesta activitat.

L'agricultura (de secà) té menor interès, predominant el cultiu de l'ametller i l'olivera. En els seus almàsseres s'elabora un oli d'oliva d'excel·lent qualitat.

[edita] Monuments

[edita] Monuments Religiosos

• Ermita de Sant Vicent. De 1598. Planta rectangular d'una nau i creuer. Coberta per volta de canó i cèpula sobre petxines, tambor i llanterna. Cor alt als peus. En el presbiteri rajoles de la Fàbrica del Conde Aranda.

• Ermita de Sant Cristòfol. Segle XVII. Torre quadrada als peus, costat epístola. Portada adintelada i rematada per un frontó decoratiu. Planta d'una nau rectangular i dividida en cinc trams. Cor alt als peus. Òcul d'il·luminació en façana. Interessant panoràmica. Fortí carlista.

• Calvari. Situat cronològicament en el segle XVI o XVII, sent anterior a l'Ermitori, construït en 1698. L'ermita es va reformar en 1774, ampliant i tancant el recinte.

• Església Parroquial. Realitzada en diverses etapes constructives amb dues façanes, una als peus renovada en 1901 i l'antiga façana renaixentista, al costat de la epistola amb portada en forma de retaule contenint tres fornícules de conquilla. Volta de creueria estavellada i nervis de pedra. En les claus de l'absis i volta, florons barrocs policromats i daurats.

[edita] Monuments civils

• Poblat Ibèric de Montmirà. Es tracta d'un turó completament envoltat per escarpades vessants, i al costat d'un curs d'aigua de relativa importància en l'antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats en les seves ribes. El jaciment ocupa tota la superfície del cim del monticle. L'existència de restes arqueològiques en Montmirá és coneguda des de poc després de la Guerra de 1936-39. Però no serà fins a 1990 quan s'inicia el projecte arqueològic actualment en marxa. Els més de 210 m² excavats han permès documentar part del sistema defensiu de l'assentament (la muralla) i diversos recintes pertanyents a la trama urbanística del poblat (habitacions i habitatges).

• Castell de l'Alcalatén. Fortalesa medieval, segles X - XIII, planta triangular dispersa, recinte principal i envoltat per un camí de ronda, amb aljub i despoblat. Entrada per migdia, amb dues torres circulars i galledes i muralla *almenada tipus "barbacana".

• Termes romanes de Santa

[edita] Llocs d'interés

• Museu de la ceràmica de l'Alcora
• Església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció

[edita] Festes i costums

• Festes del Crist. Se celebren en la segona quinzena d'Agost, en honor al Santíssim Crist del Calvari (copatró de L'Alcora).

• L'Albà. És sens dubte l'element definitori per excel·lència del folklore local més pur, la celebració popular més important del cicle festiu d'hivern. La seva interpretació, és un costum molt antic, documentada a partir del segle XVII. Constituïx una preciosa manifestació popular amb un ritme musical molt peculiar. És una síntesi musical complexa, barreja de jota aragonesa i "albà" valenciana. S'interpreta en la Nit de Nadal, per a enaltir la maternitat de María Santíssima i el naixement del Nen Jesús en l'interior de l'església parroquial de l'Assumpció i enfront del públic present. La composició instrumental està formada per corda de rondalla (Guitarres, guitarrons, bandurries, etc.). En percussió destacar la pandereta, les castanyoles i el triangle. Actuen també dos clarinets, alt i baix. L'intèrpret és un solista o "Cantador" que es renova cada any, al que acompanya un nombrós cor, en general cantadors veterans.

• La Recua. La Recua Arriera constituïx una d'aquestes joies mitològiques que subsisteix al temps. La Recua s'escenifica anualment per la festivitat de Sant Antoni Abad. En el seu conjunt representa a aquells carros de muls que en el segle XVIII, s'aventuraven pels camins d'Espanya per a vendre l'exquisida ceràmica que naixia dels forns de la Real Fàbrica del Comte d'Aranda. Composta per un nombre indeterminat d'acèmiles, entre sis i nou, destacava el Guia, personatge que encapçalava la comitiva i cap de l'expedició, auxiliat per dues o tres ajudants que generalment eren membres de la mateixa família.

• Setmana Santa. La Setmana Santa Alcorina data del segle XVI sent llavors rector el Venerable D.Juán Bautista Bertrán, qui va fundar la Cofradia del Dolç Nom i Puríssima Sang de Jesús. Però va anar en 1981 quan Don José Luís Esteban López, va fundar la secció interna de tambors i bombos, Tradició del baix Aragó, en la Germanor del Santíssim Crist del Calvari de la Vila de L'Alcora creada per un grup de joves alcorins en 1975. Aquesta tradició tamborilera es va expandir des de L'Alcora per tota la província de Castelló.

• Festa del Rotllo. És sens dubte una de les celebracions més importants de L'Alcora en honor al miracle del patró de la vila, Sant Cristafol.

• Trencada de l'hora. On milers de tambors irrompen les campanadas de dolor del migdia del Divendres Sant.

• Fira de la ceràmica. Amb la d'enguany (2007), ja seràn 3 les edicions. Es celebra en el més d'Agost.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Notícies sobre l'Alcora - laPlanaAlDia.com

v • d • e Municipis de l'Alcalatén l'Alcora  •  Atzeneta del Maestrat  •  Benafigos  •  Costur  •  Figueroles  •  Llucena  •  les Useres  •  Vistabella del Maestrat  •  Xodos