Alcosser de Planes
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Comtat | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya País Valencià Província d'Alacant Comtat Manc. El Xarpolar i Manc. de Mariola Alcoi |
||
| Gentilici | Alcosserí, alcosserina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 4,39 km² | ||
| Altitud | 350 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
231 hab. 52,62 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 99,6 km de València 7,6 km de Cocentaina 73,5 km de Alacant |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV, 1 PSPV Sonsoles Silvestre Calatayud (PPCV) |
||
| Codi postal | 03841 |
||
| Festes majors | Sant Gil, Crist de la Pietat i Sants de la Pedra Del 28 al 31 de juliol |
||
Alcosser de Planes, o símplement Alcosser, és una població de la comarca del Comtat. També pot ser trobat com Alcocer, que és el topònim castellanitzat.
Taula de continguts |
[modifica] Història
D'origen musulmà (Alcosser ve de la veu àrab "Al-Quasayr" que significa "xicoteta fortalesa". Va ser conquerida a mitjans del segle XIII per Jaume I. Constituïa un important lloc de moriscos, amb 60 cases, uns 270 habitants (alcosserins), l'any 1609, prèviament a la seua expulsió. Els titulars de la baronia de Planes i el comtat de Cocentaina, protagonitzen diversos conflictes per la vinculació de la seua jurisdicció, que es resolgueren mitjançant la concòrdia del 1677 a favor del comte de Cocentaina, qui mai no havia deixat de percebre les rendes d'Alcosser. Allò va motivar que la vila no disposara d'una carta específica de població, i es regira per la de Muro. La seua església va pertànyer a la de Cocentaina i, posteriorment, el 1535 a la de Gaianes, més tard s'independitzà d'aquesta.
[modifica] Demografia i economia
La població, amb una economia basada en l'agricultura ha anat disminuint demogràficament durant la primera meitat del s. XX, arribant el 2002 a un total de 154 habitants.
[modifica] Geografia
Es pot gaudir de bones excursions fins al pantà de Beniarrés o fins a l'empinat Calvari, des d'on es pot obtindre una magnífica panoràmica de la vall i del curs del riu Serpis. A la població es troba també un aeròdrom i un centre d'aeromodelisme. El seu terme té 4,7 km.
[modifica] Festes
Les Festes Patronals estan dedicades a Sant Gil, el Crist de la Pietat i els Sants de la Pedra : Abdó i Senent del 28 al 31 d'agost. Les festes comencen el dia 28 amb un ball de disfresses i cada dia se celebra en honor a un dels sants.
[modifica] Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Francisco Prats Torregrosa | UCD |
| 1983 - 1987 | Francisco Prats Torregrosa | AP |
| 1987 - 1991 | Francisco Prats Torregrosa | AP |
| 1991 - 1995 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 1995 - 1999 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 1999 - 2003 | Francisco Prats Torregrosa | PP |
| 2003 - 2007 | Elodia Esther Jordá Nadal | PP |
| 2007 - 2011 | Sonsoles Silvestre Calatayud | PP |
| 2011 - ara | Sonsoles Silvestre Calatayud | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | Sonsoles Silvestre Calatayud | 72 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Rosario Pilar Seguí Moltó | 29 | 1 | ||
| Coalició Compromís | Gabriel Barrachina Pastor | 8 | 0 | ||
| Total | 109 | 5 | |||
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
[modifica] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
