Alcúdia

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:41, 12 ago 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article tracta sobre el municipi mallorquí. Vegeu-ne altres significats a «Alcúdia (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlcúdia
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 51′ 09″ N, 3° 07′ 09″ E / 39.8525°N,3.1192°E / 39.8525; 3.1192
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlcúdia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població21.322 (2023) Modifica el valor a Wikidata (355,07 hab./km²)
GentiliciAlcudienc, alcudienca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície60,05 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud15
Limita amb
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataColoma Terrasa Ventayol Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07400
Fus horari
Codi INE07003 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webalcudia.net… Modifica el valor a Wikidata

Alcúdia és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523;[1] està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic.

Símbols

L'escut d'Alcúdia és el símbol oficial emprat per l'Ajuntament. Els elements que el componen són:

  • A baix, la mar, donat que Alcúdia és una península rodejada de mar per tots els costats manco per l'oest.
  • La porta d'una murada, fent referència al tancat medieval emmurallat de la ciutat.
  • Dos grius, un sobre cada torre de la murada.
  • A dalt de tot, una àguila coronada de dos caps, que va ser atorgada per l'emperador Carles I, ja que Alcúdia fou fidel i no es revoltà a les germanies.[cal citació]

Geografia

Alcúdia és un municipi situat al nord-est de Mallorca, està en mig de dues badies, la del terme de Pollença (coneguda històricament en època medieval com la badia petita d'Alcúdia) i que queda a tramuntana i a ponent del municipi, i la badia d'Alcúdia. La vila té títol de Ciutat des de 1523,[1] i històricament als pobladors d'aquest lloc els hi diuen: Ciutadans alcudiencs. Aquest títol fou atorgat per l'emperador Carles V.

El municipi limita, a tramuntana i a ponent, amb el terme de Pollença; a migjorn amb sa Pobla i amb Muro. Té una extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants. La ciutat té un traçat urbanístic medieval, condicionat pels dos recintes de muralles que l'envolten. Els carrers són estrets i irregulars, alguns edificis conserven elements característics de l'època d'esplendor de la ciutat i són de gran valor arquitectònic.

Orografia

El relleu d'Alcúdia és més aviat escàs. El puig més alt, Sa Talaia fa 445 metres d'alçada. De camí a sa Talaia d'Alcúdia trobam l'Ermita de la Mare de Déu de la Victòria, on es guarda la patrona de la ciutat d'Alcúdia. La seva festa se celebra cada 2 de juliol. Aquesta ermita fou restaurada en el segle XVII i gràcies a l'associació "Obreria Amics de la Victòria" es fan restauracions tant de l'arquitectura com de les peces religioses i artístiques de l'ermita. Durant l'estiu del 2008 la Verge de la Victòria fou traslladada des de Palma a Alcúdia, on ha passat un temps en restauració.

A prop tenim tres muntanyes més: a la part dreta el Puig de Romani de 387 metres i Sa Talaia Vella de 349 metres d'alçada. A mà esquerra, la Penya Rotja o d'es Migdia de 355 metres. A dalt trobam l'únic canó que s'emplaçava en una torre de vigilància construïda el 1603 i que fou restaurat a principis del segle XXI.

El relleu del centre de la península d'Alcúdia és més aviat escàs. L'àrea protegida de la Victòria té una extensió d'unes 1.198 ha. En la vegetació local dominen els pinars, garrigues, ullastres, romanins, ciprells, garballons i algunes palmeres.

Per la costa alcudienca podem observar gavines, corbs marins i aus marines. Es poden veure de vegades les àguiles peixateres (Pandion Haliaetus), una espècie amenaçada de desaparèixer.

Hidrologia

Vista de la cala del Coll Baix

Al sud de la vila tenim l'altre puig, Sant Martí, de 250 metres. El terme d'Alcúdia està separada en dues conques separades per l'alineació muntanyenca interior que es perllongà fins al cap des Pinar. Una és la del nord, en què les aigües superficials aboquen a la badia pollencina i la del sud, que ho fa a la d'Alcúdia. Al sud compta Alcúdia amb part del Parc Nacional de S'Albufera de Mallorca, així mateix amb dos llacs o estanys, Llac Esperança, que en altres temps era molt més gros que ara i l'Estany Petit, que es troben a prop des Puig de Sant Martí.

  • Torrents:
    • Ca'n Roig (Entre Pollença i Alcúdia)
    • Ca'n Xanet o Torrent Pregons, que es troba a prop de Ca'n Roig, es troben al límit amb Pollença i es troben dins l'àrea de S'albufereta i compten amb una conca de 12 km2. Ambdós serveixen per alimentar l'àrea d'aquest parc natural.
    • Petits torrents a la zona d'es Cap des Pinar, de llit curt i amb fort pendent.
    • Canal des Camp Gran, travessa la urbanització de Mal Pas.
    • Torrents de Ses Fontanelles i de s'Aladenar cap al Cap Gros. S'Aladenar és abeurat per la font Viva, al llevant del municipi.
    • Torrent des Paragons, els anomenats: el Primer Torrent i el Segon Torrent a la zona des Cap des Pinar.
    • Torrenteres de la zona des Puig de St. Martí i que acaben a la zona de Muro i travessen S'Albufera.
  • Platges i Cales d'Alcúdia.

Alcúdia compta amb moltes cales i quatre platges: Platja d'Alcúdia al Port d'Alcúdia; Platja de Sa Marina a la Badia de Pollença, Platja de Sant Joan i Platja de Sant Pere, a la zona residencial de Mal Pas i Bonaire, a la Badia de Pollença. Sobre cales hi ha moltes, Cala de S'Illot, Cala d'es Clot a la Badia de Pollença i les cales d'Alcanada o Aucanada i la des Coll Baix, a la Badia d'Alcúdia. Existeixen petites platgetes o caletes de mida molt petita que tenen una característica mixta, o sigui, de sorra i roques.

Clima

Alcúdia té un clima Mediterrani amb hiverns curts, frescos i humits (als mesos de gener i febrer les temperatures ronden els 15 °C) i estius humits, llargs i càlids (al juliol i a l'agost les temperatures acostumen a superar els 35 °C. La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 38,6 °C, 39,8 °C. El municipi té una mitjana de precipitacions anuals situada entre els 600 i 700 mm, distribuïdes de forma molt irregular i en què no són freqüents les pluges torrencials a l'hivern. Sobre les temperatures, Alcúdia té una mitjana anual que va des del 17° i el 18°. La localitat pot arribar a superar els 35 °C als estius, però també gaudeix de moltes brises marines que fan suavitzar les temperatures. Predominen els vents de gregal, tramuntana i de llevant. El vent que és menys freqüent és el de ponent.

(LES POSSESSIONS): Com a qualsevol poble mallorquí, Alcúdia conté possessions, d'algunes molt impressionants. Destaquen les possessions de Son Fe, Son Simó, Gatamoix, Son Fava, Son Siurana, Ca'n Seguer, Es Òscols, Ca'n Socias, Torre de Vernissa, Vertaient Gran i Vertaient Petit, Ca'n Xanet, Oriolet, Son Rotger i Biniatria.

Fauna i flora

El Cap d'es Pinar és l'àrea muntanyosa principal del municipi i és de propietat pública. La vegetació d'aquesta contrada resulta d'un gran interès paisatgístic en localitzar-s'hi abundantment algunes espècies vegetals d'especial importància, com l'endèmica didalera (Digitalis dubia) o l'escassa rapa mosquera (Arum muscivorum). També destaca per ser un dels sectors de l'illa on més abunda el garballó (Chamaerops humilis). El pinar (Pinus halepensis), esdevé el tret més característic del seu paisatge i de fet, és l'única zona boscosa de certa extensió dins el municipi. La zona de La Victòria compta amb una extensió de 1.384 quarterades, protegida sota la figura d'Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

També gaudeixen d'espais protegits a Alcúdia, les zones de S'Albufera, Punta de Manresa, el Puig de Sant Martí de 264 m. i la Serra de Son Fe, aquests dos darrers constitueixen un altre tipus de paisatge muntanyenc, ben diferent del que hem descrit abans, perquè aquest es troba gairebé desproveït d'arbrat, alhora que hi predominen els carritxerars. El tercer tipus de paisatge es troba a la zona septentrional i meridional de la demarcació alcudienca, i que corresponen a les àrees humides de l'Albufereta, al nord i S'Albufera, al sud. La primera es manté gairebé intacta davant la pressió urbanística, la segona està més pròxima a la zona més turística de la ciutat i gira entorn dels dos estanys o llacs, l'estany Esperança i l'estany Menor. En les proximitats encara es conserven àmplies extensions de canyet on nidifica una variada i nombrosa avifauna. També hi creixen el tamarell, el jonc, la bova, l'herba salada o la salicòrnia, entre altres tipus. Quant a la distribució, el 23% del sòl del municipi és ocupat pel matollar enfront del 16% del bosc. El paisatge de secà s'estén per més d'una tercera part del territori amb presència d'arbrat.

Sobre la fauna, destaquen dues àrees humides molt importants, l'Albufereta i S'Albufera de Mallorca, vital per a moltes espècies d'aus, ja que hi troben menjar i refugi, el que fa d'Alcúdia un indret particularment rellevant des del punt de vista faunístic. Com a terme costaner, té una riquesa de peixos que habiten tant en els ecosistemes marins com a les albuferes. Moltes de les espècies d'ocells migradors o sedentaris tenen Alcúdia com a punt estratègic de descans o de pas molt important.

Llista d'ocells i peixos amb presència a Alcúdia: Àguila peixatera, la fotja, l'avisador, el bec vermell, el gall faver, la juia, el xiulador, i milers més d'espècies d'aus que passen per aquests aiguamolls. Destaquen també la presència de diverses espècies de mamífers, com l'eriçó o la mostela; d'amfibis, la granota, la serp d'aigua, i peixos diversos com la llisa i les anguiles.

Població

Entitat de població Habitants (2007)
Alcúdia 6.033
Mal pas - Bonaire 586
Port d'Alcúdia 4.593
Son Fe 335
Marina Manresa 574
Platja d'Alcúdia 4.999
Total 17.435
Font: IBESTAT


Darrer padró municipal 2012: 21.560 habitants.

      • Dades de demografia històrica a Alcúdia.
Evolució demogràfica d'Alcúdia S.XX
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996
2.718 3.101 3.504 3.683 3.782 3.573 3.487 3.899 5.350 8.008 10.284

Economia i indústria

El motor principal de l'economia des de mitjans del segle XX és el turisme. Antigament, els alcudiencs explotaven els seus recursos naturals que tenien a l'abast a través de la ramaderia, l'agricultura, la pesca i la caça. Al municipi la superfície conreada ocupada era per cultius de secà que arribava a ocupar els 1.276 ha, i se sembrava cereals, ametlers, farratges, garrovers i oliveres. En pesca destaque principalment les captures de sípia, llagosta i déntol. Gràcies a la piscifactoria de GESA es crien daurades i llobines. Durant la dècada dels anys 50 del segle passat (S.XX), es creà una planta d'energia elèctrica de GESA, situada a prop d'Alcanada i tancada en construir-se una segona planta, a la carretera vella d'Alcúdia a Sa Pobla, des de 1981.

Entre les activitats industrials es creà una planta embotelladora de gas butà en 1963 a prop del Port Comercial d'Alcúdia i del conegut poblat de GESA. També s'aprofità per crear un dipòsit d'asfalt o ciments, a prop del cementiri. Alcúdia també té un Parc de Tecnologies Ambientals, situat a prop del límit amb Sa Pobla.

Alcúdia compta amb el segon port més important de Mallorca i el segon més important de l'arxipèlag, després de Palma. Hi ha una línia marítima entre Menorca i Mallorca, que transporta a milers de passatgers entre les dues illes cada día, dues vegades al dia en dies laborals i una vegada als cap de setmana. Així mateix, hi ha la línia de passatgers de Barcelona que uneix la ciutat comtal cada dia amb Alcúdia i transporta també una gran quantitat de turistes. Històricament sempre havien existit aquestes dues línies marítimes, principalment per mercaderies. Després de la Guerra Civil espanyola, un avió partia des de Marsella, volava al Port Alcúdia i continuava el camí fins a l'Alguer; aquesta línia durà uns vuit anys en actiu.

Turisme

Com el principal motor econòmic de la ciutat alcudienca, el turisme compta amb uns quaranta establiments turístics. Amb el pas del temps s'ha anat augmentant, com també han augmentat els serveis turístics de la localitat arribant a ser un dels principals de l'arxipèlag. Alcúdia gaudeix de moltes places turístiques, principalment de tres estrelles. Des de fa una dècada, Alcúdia té una petita planta d'hotels d'interior que són dels millors que podem trobar. Petits hotels de poques habitacions on el tracte és encara molt més personalitzat i directa i en la gran majoria dels casos els clients poden conèixer als altres clients amb els quals acaben de relacionar-se.

Des de l'any 1994 Alcúdia és un municipi ecoturístic. Des de l'any 2004, Alcúdia aposta pel turisme actiu amb una gran varietat d'empreses que proporcionen diverses activitats esportives. Des de 2008, Alcúdia aposta també per la marxa nòrdica o Nordic Walking, creant en 2009 la primera planta de Nordic Walking reconeguda d'Espanya. A Alcúdia, han planificat rutes per aquesta marxa per muntanyes, platges i camp. Gràcies al bon clima climatològic que gaudeix durant tot l'any l'arxipèlag, en aquesta ciutat han projectat un atractiu pla per millorar l'oferta complementària, principalment des de la primavera a la tardor, malgrat que gràcies al bon temps que de vegades fa a l'hivern, també es pot gaudir d'aquest esport.

Comunicacions

Alcúdia està molt bé comunicada per terra i mar. Hi ha una companyia d'autobusos de línia, la Mallorca S.L. que té onze línies a l'estiu i dues línies a l'hivern. Hi ha tres estacions de taxis: Centre històric, Port i Ciutat Blanca. Per mar hi ha dues companyies de vaixells, Baleària i Iscomar Ferries que uneixen Alcúdia amb Menorca i Barcelona. L'estació marítima d'Alcúdia està a mig kilòmetre del Passeig Marítim, d'on surten els autobusos locals per anar a Palma, exactament surten del carrer Coral. No hi ha cap línia que enllaci els dos llocs, però es pot trucar als taxis alcudiencs que fan d'enllaç. Hi ha la possibilitat que en el futur, la companyia Autocars Mallorca tengui aturada a l'estació marítima. Tampoc hi ha autocars de línia que vagin directes des d'Alcúdia a l'aeroport.

L'aeroport, a prop de Palma, es troba a tres quarts en cotxe de la localitat. L'autovia de Palma a Sa Pobla es troba a tan sols deu minuts de la vila. L'estació de tren més propera d'Alcúdia està a Sa Pobla, a 10 km. Hi ha projecte d'estendre la xarxa de trens fins a la localitat en els propers dos o tres anys, que sense dubte serà un gran avanç per dur més passatgers i turistes. Es poden llogar cotxes, bicicletes i motos a Alcúdia, hi ha una dotzena de rent-a-cars i bicicletes, i una companyia de lloguer de motos.

Història

Després de la incorporació de Mallorca a la Corona d'Aragó l'any 1229, el rei Jaume I d'Aragó va dividir l'illa en 8 parts. Quatre quedaren en mans del mateix monarca i les quatre restants foren per als nobles que havien ajudat en la conquesta. Alcúdia quedà dins els territoris que pertanyien a Jaume I. El monarca atorgà plaça als cavallers de l'orde del Temple a Pollença i unes terres als afores d'Alcúdia (pel puig de St. Martí).

El primer nucli de població musulmana d'Alcúdia neix entorn de l'alqueria de musulmana de la vila amb una petita població. Jaume I va canviar el nom d'Alcúdia pel de Sant Jaume de Guinyent. Vist que era millor utilitzar el nom musulmà, tornarà a dir-se Alcúdia, tal com ara la coneixem.

En 1298, el rei Jaume II de Mallorca va determinar la construcció de la vila d'Alcúdia i la va declarar cap del terme parroquial. Per aquest motiu va comprar una casa, un tros de terra i un solar per a edificar l'església, la rectoria i el cementiri. A partir d'aquell any, es va iniciar- per ordre del rei Jaume II de Mallorca- la construcció del primer recinte de muralles, que s'acabà l'any 1362 per ordre del rei Pere IV d'Aragó. Les muralles serviren per a la protecció no només de la vila, sinó també del nord de l'illa.

Al segle XIV (a partir de 1301, any que el rei Jaume II de Mallorca, comprà un terreny) es construí l'hospital militar d'Alcúdia, just al davant de l'església parroquial de Sant Jaume. Posteriorment i en època actual servei com a Museu Monogràfic de Pol·lèntia.

Entre 1348-1350 època de la Pesta Negra a Europa, també la malaltia arribà al port d'Alcúdia mitjançant les rates que anaven amb els vaixells. S'inicia així la propagació per l'illa. El primer alcudienc que cau d'aquesta malaltia era Guillem Brassa.[2] Era capità d'Alcúdia Guillem de Mosqueroles i el batlle en Bernat Moror.

En 1450 amb la Revolta Forana dels Agermanats, els alcudiencs s'enfrontaren contra els agermanats de la Part Forana, en contra de la revolta esclatada. Va haver-hi un grup que va voler estar de part dels agermanats encapçalats per Miquel Renovard que eren partidaris de la revolta contra Palma.

El 21 de febrer de 1507 el Sant Crist d'Alcúdia fa el seu primer miracle. Temps de penúria, sequera i fam a Mallorca. A partir que el Sant Crist començà a suar sang i aigua, començà les pluges i una bona època de collites. Més endavant s'establí que cada 26 de juliol de cada tres anys se celebri a Alcúdia la coneguda processó del Sant Crist d'Alcúdia.

En novembre de 1521 Alcúdia és assetjada pels agermanats. Darrere de les murades molta gent es refugià, sobretot nobles i rics homes de Mallorca. Carles I d'Espanya declarà als agermanats rebels a la seva autoritat. Pagesia i menestrals intentaren entrar per la força dins les murades d'Alcúdia. El 1522 resistí diversos setges dels agermanats, comandats per en Joanot Colom.

El 18 de juliol de 1523, l'Emperador Carles V atorgà a Alcúdia de títol de: "Ciutat Fidelíssima a l'emperador".[1] El 1525 arriben les exempcions fiscals i un seguit de plets amb les autoritats del Regne de Mallorca que s'hi oposaven.

El 4 de juny de 1535 arribà a Alcúdia amb els seus galions quan anava a participar en la Jornada de Tunis. Durant aquell any es començaria els fonaments del convent de Sant Francesc d'Assís a Alcúdia. En 1542 el rei visità Palma i historiadors diuen que el rei va visitar també aquesta localitat. (La visita de l'emperador a Alcúdia). En 1551 desembarcaren els turcs al Cap des Pinar d'Alcúdia, D. Bartomeu Maura, capità alcudienc s'enfrontà als turcs amb 150 alcudiencs aconseguint la victòria. Posteriorment el 18 de maig de 1558 els pirates turcs tornaren a Alcúdia i D. Felip Fuster, nou capità alcudienc, acompanyat pel capità Mateu de Pachs lluitaren per fer-los enfora. Moriren a conseqüència d'aquella lluita. En 1551-1558 els atacs turcs al Cap des Pinar i la Victòria que tindran atemorida la població. En 1566 es construeix la torre de la Talaia d'Alcúdia. En 1567 es fundà a Alcúdia el convent de Sant Francesc i de la Nostra Senyora de Jesús de la ciutat d'Alcúdia. Destruït a partir de 1835. El fundador del convent fou el conegut religiós relacionat amb l'emperador Carles V, Mn. Joan Crespí. El monarca l'encomanà que ajudàs en diferents focs de rebel·lia d'aquella època. En 1568 es construeix la sagristia i el campanar.

En 1570 es construeixen les creus de terme. En 1588 es crea el gremi d'artesans d'Alcúdia. En 1590 és l'any de la concessió de morbers propis que autoritzen la càrrega i descàrrega de vaixells. Set anys després arribaran la creació del gremi dels teixidors de llana i lli. En 1598 es projecta el recinte de la segona murada i la torre major d'Alcanada.

En 1714 Alcúdia envià pólvora i queviures cap a Barcelona, que era assetjada per les tropes borbòniques durant la Guerra de Successió.

En 1715 amb la guerra de successió, Alcúdia intenta pactar una capitulació, davant el seu delegat del rei, el cavaller Dasfeld o D'Asfeld, ja que el nou rei Felip V de Borbó és nomenat rei d'Espanya davant el seu opositor, l'emperador Carles VI d'Habsburg.

A partir de 1717 es va nomenar nou governador d'Alcúdia, D. Josep de Mariconda, un fet que va agreujar encara més la situació per la qual passava Alcúdia en temps de la guerra de Successió Espanyola. Mariconda passà a la història pel seu comportament autoritari i orgullós principalment. Aquest home va fer moltes injustícies a Alcúdia.

Entre 1815 i 1820 arribà a Alcúdia el conegut polític espanyol, Agustín Argüelles Álvarez, un lliberal i diputat a les Corts. A Alcúdia estarà confinat amb altres presoners polítics per orde del rei Ferran VII que en 1814 imposar el poder absolutista. Argüelles va participar en la Constitució de Cadis de 1812.

En 1870 arriba a Mallorca la febre groga. Aquesta malaltia començà a la ciutat de Palma i aviat s'estengué per la resta de l'illa. Alcúdia se salvaguardà de l'epidèmia gràcies a les seves murades i al tancament de totes les portes principals de la ciutat, llevat de la porta de Mallorca que quedaria custodiada per dos homes nomenats pel municipi alcudienc, per controlar a totes les persones que havien d'entrar a Alcúdia i havien de presentar una butlleta de sanitat en la qual deia si havien passat les inspeccions sanitàries per viatjar.

En 1940 comença l'esbucament de les murades. El batlle d'aleshores decideix esbucar les murades després de la guerra civil espanyola. La gent es moria de fam i no tenien treball, causant molts aturats. El batlle fou més tard engegat d'Alcúdia. Amb el[3]

Alcudiencs destacats

Personatges il·lustres

Festes i tradicions

  • 5 i 6 de gener: El dia 5 es fa l'arribada dels Reis d'Orient al port i ciutat d'Alcúdia. El dia 6, el tradicional concert dels Reis amb la banda de música i Coral Ciutat d'Alcúdia.
  • 16 i 17 de gener: Festes de Sant Antoni Abat. Foguerons i sortida dels dimonis des de l'ajuntament d'Alcúdia. Beneïda dels animals davant l'església de Sant Jaume.
  • Febrer: Festa de Carnaval.
  • 24 de febrer: Sant Macià- Dia que el St. Crist d'Alcúdia va fer el primer miracle a la Cova de Sant Martí. Visita a la venerada imatge a la parròquia de Sant Jaume, al llarg del dia, i s'assisteix a la missa del vespre.
  • Març / abril: Fira de la Sèpia al Port d'Alcúdia.
  • Març / abril: Setmana Santa: 23 d'abril, Dia del Llibre, venda de llibres als carrers del centre de la ciutat. Data de l'aniversari de la Biblioteca Ca'n Torró i diada de Sant Jordi.
  • 29 de juny: Festa de Sant Pere. Tradicional processó marítima amb les barques engalanades que surten acompanyant la imatge de Sant Pere, patró des Port d'Alcúdia.
  • 1 i 2 de juliol: Festes de la Mare de Déu de la Victòria. Les festes de la patrona d'Alcúdia reuneix a l'ermita de la Victòria a tots els alcudiencs i alcudienques per seguir amb la tradicional ancestral de pujar en família per venerar la imatge.
  • Juliol i agost: Via Fora- "Una nova visió de les murades"- Programa de visites guiades dramatitzades pel voltant del camí de Ronda que envolta dins les murades de Jaume II de Mallorca.
  • 25 de juliol: Festa de Sant Jaume, patró de la ciutat d'Alcúdia. Durant una setmana anterior a aquesta festivitat, els habitants de la ciutat gaudeixen d'actes lúdiques i esportives que acaben amb un gran foc artificial a la plaça de Carles V.
  • 26 de juliol: La Triennal o la Processó del Sant Crist. Cada tres anys, Alcúdia es mou amb il·lusió i alegria per seguir amb la tradició de dur en processó el seu Sant Crist pels carrers principals de la ciutat cada migdia del 26 de juliol de cada tres anys. El darrer fou el passat any 2007, durant el V centenari del primer miracle, amb un ple total de participació. La gran devoció pel Sant Crist d'Alcúdia ha traspassat fronteres.
  • Agost: Agost a la Fresca. Cicle de mostra de teatre en català dins l'incomparable teatre romà del segle I aC i cicle de música en el pati de la biblioteca de Ca'n Torró.
    • 24 d'agost: Festa de Sant Bartomeu o Festa de les Llinternes. Aquesta tradició es remunta a 1983 quan el grup musical local, Sarau Alcudienc, capitanejat per Antoni Bibiloni Riera, inauguraren aquest acte de cloenda de l'estiu alcudienc amb la processó infantil de llanternes fetes a casa amb melons o síndries. Sempre parteix de l'ajuntament d'Alcúdia cap a les 21 h. Durant la processó es canten cançons mallorquines tradicionals.
  • Setembre: Festival de Jazz d'Alcúdia entre l'Auditorium d'Alcúdia i biblioteca de Ca'n Torró, amb la col·laboració de diferents cafès o bars locals on es pot gaudir d'alguna actuació del programa.
  • Mitjans de setembre: Festa de la Mare de Déu de Santa Anna. Coneguda per les seves famoses carreres de cavalls dins la finca de Sa Pilota, a prop de l'església d'Alcúdia, al matí. Aquesta tradició és molt antiga a Alcúdia i es varen celebrar fins a l'any 2008.
  • Primer cap de setmana d'octubre: Fira d'Alcúdia. Des del primer divendres del mes i al diumenge, Alcúdia s'envolta d'actes lúdics i esportius a més de comptar amb una de les principals fires de l'arxipèlag. Mostres industrials, ramader, agrícola, gastronòmics i de motos i cotxes antics.
  • 20 d'octubre: Festa de les Verges, Santa Ursula. Les tradicionals serenates a les fadrines, dones i nines de la ciutat. Es mengen els famosos bunyols.
  • Desembre:
    • Festes de Nadal: Recull mostres de nadales, concurs de pessebres i diferents actes lúdiques. Es pot sentir el cant de la Sibil·la la nit del 24 de desembre a la parròquia de Sant Jaume d'Alcúdia.
    • 26 de desembre: Segona Festa de Nadal i Dia de Sant Esteve. Des del segle XVI és festa alcudienca que rememora la victòria dels alcudiencs sobre les tropes dels agermanats. Des de mitjans de desembre de 2009, data que va ser instaurat, se celebraran anualment, els Premis Sant Esteve d'Alcúdia, i es fan entrega a les 13 hores a la casa del consistori alcudienc.
    • 31 de desembre: Festa de Cap d'Any.

Associacions culturals, fundacions i entitats

  • Fundació Biblioteca d'Alcúdia "Ca'n Torró".
  • Fundació Mateu Torrens Salort.
  • Fundació-Museu Ben Jakober.
  • Casal de Ca'n Joanet. (Exposicions culturals)
  • Casal de Ca'n Fondo. (Exposicions culturals)
  • Museu Monogràfic de la ciutat romana de Pol·lèntia.
  • Museu Parroquial de Sant Jaume.
  • Associacions de la Tercera Edat d'Alcúdia i Port.
  • Associació Club de la Segona Edat d'Alcúdia.
  • Associació cultural S'Atalaia.
  • Associació Amics dels Cavalls d'Alcúdia.
  • Entitat de la Coral Ciutat d'Alcúdia.
  • Sarau alcudienc.
  • Geganters i caparrots d'Alcúdia.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Reinés y Ferrer, Juan. La Perla de Alcudia, ó sea, El asedio de esta ciudad por los comuneros en 1521 y 1522 (en castellà). Felipe Guasp y Barberi, 1838, p. 294. 
  2. (castellà) Carlos José Riquelme Jiménez, Organización y legislacion en los hospitales medievales s.XII-XV, p.499
  3. (castellà) Martin Prieto, Erosion costera del sector comprendido entre s'Oberta del Gran Canal y el puerto de Alcudia, p.435
  4. BOIB, Num. 9405 31-05-2008

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alcúdia