Aldaia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Horta Oest | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Horta Oest Mancom. Barri del Crist, Manc. Horta Sud i Manc. Quart-Benager Torrent |
||
| Gentilici | Aldaier, aldaiera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 26.823.816,00 | ||
| Superfície | 16,10 km² | ||
| Altitud | 50 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
30.874 hab. 1.917,64 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 27′ 50″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.46389,-0.46278Coord.: 39° 27′ 50″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.46389,-0.46278 | ||
| Distàncies | 8,2 km de València | ||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 11 PP, 8 PSPV, 1 EUPV i 1 Compromís Carmen Jávega Martínez (PP) |
||
| Codi postal | 46960 |
||
| Festes majors | Del 27 de juliol al 6 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Crist dels Necessitats | ||
| Web | |||
Aldaia és una ciutat i municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.
Limita amb Alaquàs, Quart de Poblet i Xirivella (a la mateixa comarca); amb Torrent (a l'Horta Sud) i amb Xiva (a la Foia de Bunyol).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El poble està situat en la zona de contacte entre l'Horta de València i el Pla de Quart, fins a les estribacions de la Serra Perenxisa. El terme és completament pla. El clima és temperat.
Creua el terme la sèquia de Manises, que porta aigua del riu Túria, distribuïdes després per la sèquia del Comuner d'Aldaia.
La població d'Aldaia es troba dividida per la línia fèrria de Madrid-València. El poble està molt prop de Alaquàs, amb el qual gairebé formen un sol nucli urbà.
Història [modifica]
_01.jpg)
El topònim és d'origen musulmà: Ad daya, que va donar origen a la paraula "aldea". Esta etimologia suggereix que l'origen del poble fóra una aldea més que una senzilla alqueria. A més de tot açò, es coneixen restes de la cultura romana en diversos llocs del terme. Després de la conquesta de Jaume I, Aldaia fou atorgada al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València, igual que la població veïna de Quart de Poblet, compartint amb esta les mateixes vicissituds històriques fins a l'extinció de les senyories en el segle XIX.
Demografia [modifica]
| Evolució demogràfica d'Aldaia | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | 2011 | ||||
| 2.050 | 2.326 | 2.906 | 3.236 | 3.423 | 3.974 | 4.570 | 6.382 | 9.579 | 16.157 | 20.800 | 22.350 | 24.485 | 27.704 | 28.138 | 30.645 | ||||
Economia [modifica]
Tradicionalment, Aldaia ha estat un poble de base econòmica artesanal, evolucionant cap a l'activitat industrial (37% dels ocupats). Al segle XIX i XX, els "teulers", tallers de pipes i joguines i, sobretot, els ventalls caracteritzaven la manufactura del poble. Ara els sectors secundaris són també altres: indústria de la fusta, fabricació de productes metàl·lics, plàstics i encara queden algunes empreses que fabriquen i venen els coneguts ventalls o palmitos d'Aldaia.
Ara, sols un 1'5% dels ocupats del poble treballen encara al camp, conreant les 769 hectàrees de regadiu i les 45 de secà. En les primeres destaquen els cítrics (amb 613 hectàrees) i en les segons les garrofes (26 hectàrees). Els treballadors dels serveis són un 49 %, mentre que els del sector de la construcció són un 12%.
Aldaia està situada en un lloc privilegiat, perquè està molt ben connectada mitjançant una xarxa de comunicacions terrestres amb la ciutat de València i l'aeroport de Manises. A més, pel seu terme passa l'autovia de Madrid (A-3), que uneix la gran ciutat amb els pobles de l'interior de la província de València, i la Ronda Est, que enllaça els pobles de la comarca de l'Horta Sud. Respecte al transport públic, dos mitjans de comunicació travessen el poble: una línia d'autobusos i dues de tren, una de rodalies (València-Bunyol-Utiel) i una regional (València-Cuenca-Madrid). Disposa d'un macrocentre comercial, inaugurat l'any 2000, que és un dels més grans de l'Estat espanyol, amb 135.000m2, on recentment s'han establert dos hotels.
Política i administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Carmen Jávega Martínez | 7.623 | 11 | 48,04 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Desemparats Navarro i Pròsper | 6.149 | 8 | 38,75 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Juan José Llorente-Luque Albert | 1.055 | 1 | 6,65 | |
| Coalició Compromís | Joan Carles Andrés Raga | 848 | 1 | 5,34 | |
| Altres | 192 | - | 1,21 | ||
| En blanc | 269 | - | 1,7 | ||
| Total | 16.136 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Vilanova Almenar | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Enric Luján Folgado | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Enric Luján Folgado | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Enric Luján Folgado | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 |
Enric Luján Folgado (Dimissió) |
PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Desemparats Navarro i Pròsper | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Desemparats Navarro i Pròsper | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Desemparats Navarro i Pròsper | PSPV-PSOE |
| Des del 2011 | Carmen Jávega Martínez | PP |
Monuments [modifica]
- Església de la Mare de Deu de l'Anunciació. Edifici construït entre les acaballes del segle XV i començaments del XVI, amb reformes i decoracions posteriors -sobretot del segle XVIII- que no amaguen els trets gòtics de la fàbrica original, especialment en les nervadures de la nau principal, que té 16 metres de longitud, 15 d'alçada i 9 d'amplitud. La capella de la Comunió és del segle XIX.
També podem mencionar com a edificis històrics la casa del Bollo, típica casa de poble de finals del XVIII, recentment restaurada i destinada a Centre de Convivència; la casa del Tio Carmelo, vivenda típica de l'horta, actualment Centre Mediambiental i l'antiga cisterna d'aigua, del s XVII. Del segle passat conserva en molt mal estat la Mina d'Aldaia de la que només en queden alguns pous i part de les estructures.
Festes i celebracions [modifica]
Les Festes majors d'Aldaia se celebren entre el 24 de juliol i el 6 d'agost, dia del seu patró, el Santíssim Crist dels Necessitats, quan se celebra la solemne processó i el cant de la carxofa. El dia abans es produeix la tradicional "Baixà" des de la parròquia de La Saleta fins a la de La Anunciació. De les festes majors destacar també altres actes típics del municipi com són la festa del fanalet, el corretraca, la "cordà", la "pujà" del Crist, la cavalcada, l'ofrena, el tir i arrossegament, els festivals de bandes, el sopar dels majors, la setmana "barrakuda", el festival de bandes, al desfilada de moda de Carlos Haro, concerts destacats al aire lliure...
A Aldaia se celebren també multitudinàriament les falles i el dia de Sant Josep entre el 15 i el 19 de març, la diada del 9 d'octubre, el Cant de l'Aurora a principis de maig, i la Festa de les Fadrines el 8 de setembre. Les festes dels barris són igualment importants com poden ser a La Saleta o San Antoni.
Fills il·lustres [modifica]
- Juan Sánchez Moreno (Aldaia, 1972) era un futbolista del València CF.
- Vicente Guillot Fabián (Aldaia, 1941) era un futbolista del València CF.
- Pascual Fuentes Alcácer (Aldaia, 1721 - † València, 1768), va ser un compositor.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldaia  |
Enllaços externs [modifica]
- Ajuntament d'Aldaia
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
