Aldebaran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aldebaran
Nomenclatura
Flamsteed 87 Tauri
Altres HD 29139; HR 1457; BD+16°629
Dades d'observació (època 2000)
Ascensió recta (α) 4h 35m 55,2s
Declinació (δ) +16° 30' 33"
Magnitud aparent (V) 0,85m
Variabilitat polsant
Característiques astromètriques
Magnitud absoluta -0,6m
Paral·laxi 0,048"
Característiques físiques
Lluminositat ~150 LS
Radi ~40 RS
Massa ~4 MS
Temperatura superficial 3.700 K
Visiteu el Portal:Astronomia

Aldebaran (α Tau / α Tauri / alfa Tauri), anomenada popularment la Cabra, la Mosca, o l'Ull de Bou, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Taure i una de les estrelles més brillants en el cel nocturn.

Comparació de les mides d'Aldebaran i el sol.

Es tracta d'una estrella de classe K5 III, que significa que és taronja, gran, i que s'ha mogut de la seqüència principal utilitzant tot el seu combustible d'hidrogen. Actualment Aldebaran crema principalment heli i s'ha expandit a un diàmetre d'aproximadament 5,3×107 km (al voltant de 38 vegades el diàmetre del Sol). El satèl·lit Hipparcos ha determinat la seva distància en 65,1 anys llum. Amb una magnitud aparent de 0,85, brilla amb 150 vegades la lluminositat del Sol. Tot i que aquesta lluminositat és lleugerament variable, del tipus polsant amb variacions de 0,2 magnituds, es considera la 14a estrella més brillant. Té una velocitat radial de 54,3 km/s, dada de la qual es dedueix que s'allunya de la terra a una velocitat superior als 195.400 km/h (fenomen que se deu tant al seu propi moviment com al del nostre planeta).

Aldebaran té una companya menor, una nana fosca de classe M2 i que orbita a uns quants cents d'U.A. El 1997, es va detectar la possible presència d'un planeta (o d'una nana marró petita), amb una massa mínima d'11 Júpiters i orbitant a una distància d'1,35 U.A.

Aldebaran és una de les estrelles més fàcils de trobar en el cel nocturn, en part a causa de la seva brillantor i en part a causa de la seva relació espacial respecte a un dels asterismes més evidents en el cel. Si hom segueix les tres estrelles del cinyell d'Orió d'esquerra a dreta (a l'hemisferi nord) o bé de dreta a esquerra (al sud), la primera estrella brillant que es troba continuant aquesta línia és Aldebaran.

El seu nom prové de l'àrab الدبران (ad-dabarān) que significa «el seguidor», una referència al fet que l'estrella sembla seguir a les Plèiades en el seu viatge nocturn a través del cel. Aldebaran sembla ser el membre més brillant del cúmul obert de les Híades; tanmateix, està situat simplement en la línia de visió entre la Terra i les Híades i és de fet una estrella independent.

Ocultisme nazi[modifica | modifica el codi]

Els místics nazis de la Societat Vril creien que l'estrella Aldebaran era l'origen de la raça ària i asseguraven que extraterrestres originaris d'aquesta estrella s'establiren a la terra i mantingueren contacte amb els ocultistes nazis.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldebaran Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Goodrick-Clarke, Nicholas. Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism, and the Politics of Identity (en anglès). NYU Press, 2003, p.166. ISBN 9780814731550.