Aleš Hrdlička

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleš Hrdlička

Aleš Hrdlička
Naixement Alois Hrdlička
29 de març de 1869
Humelec Àustria-Hongria
Defunció 5 de setembre de 1943
Washington D.C Estats Units Estats Units
Nacionalitat Estatunidenca
Ocupació antropòleg
Conegut per Autor de la teoria asiàtica del poblament nord-americà
Pares Maxmilian Hrdlička, Karolina Hrdličková

Aleš Hrdlička o Ales Hrdlicka (29 de març de 1869 - 5 de setembre de 1943) fou un antropòleg txec que va viure als Estats Units després que s'hi traslladés la seva família en 1881. Va néixer a Humpolec, Bohèmia (avui a la República Txeca) i va rebre el nom baptismal d'"Alois", que després es va canviar pel més patriòtic "Aleš".

Vida i educació[modifica | modifica el codi]

La seva mare, Karolina Hrdličková, el va educar de tal manera que gràcies a les seves habilitats i coneixements va saltar-se l'escola primària. La família va emigrar als Estats Units el 1881, quan ell només tenia 13 anys. Després de la seva arribada va treballar amb el seu pare en una fàbrica de cigars per tal de mantenir els altres sis fills de la família. El jove Hrdlička anava a classes nocturnes per a millorar l'anglès, i amb 18 anys va decidir estudiar medicina després d'haver patit tuberculosi i experimentart les dificultats del tractament d'aquells temps. En 1889 Hrdlička començà els estudis a l'Eclectic Medical College i continuà a l'Homeopatic College a la ciutat de Nova York. En acabar els estudis de medicina va fer els examens a Baltimore en 1894 i va treballar a l'asil de malalts mentals de Middletown, on va aprendre antropometria. En 1896 Hrdlička marxà cap a París, on va començar a treballar com l'antropòleg amb altres experts de llavors que establirien el camp de la ciència.

Entre 1898 i 1903, durant el seu viatge científic arreu d'Amèrica, Hrdlicka es va convertir en el primer científic a descobrir i documentar la teoria de la colonització humana del continent americà des de l'est d'Àsia només feia 3.000 anys. Va argumentar que els amerindis emigraren des d'Àsia trevessant l'estret de Bering, recolzant aquesta teoria amb la investigació de camp detallada de les restes òssies, així com estudis dels habitants de Mongòlia, Tibet, Sibèria, Alaska i illes Aleutianes. Les troballes van donar suport l'argument que més tard donà lloc a la teoria de l'origen global de l'espècie humana que va rebre el premi Thomas Henry Huxley en 1927.

Ales Hrdlicka fundà i fou el primer comissari d'antropologia física de l'U.S. National Museum, ara Smithsonian Institution National Museum of Natural History en 1903. També fou el fundador de l' American Journal of Physical Anthropology.

Sempre va patrocinar seus companys expatriats i va donar a la institució de l'antropologia a Praga, que va ser fundada en 1930 pel seu co-explorador Jindřich Matiegka, al seu país natal (la institució va prendre el seu nom més tard).

Hipòtesi europea[modifica | modifica el codi]

Hrdlicka era interessat en l'origen de l'ésser humà. Va ser un crític de l'evolució dels homínids, així com de la hipòtesi d'Àsia, ja que havia afirmat que hi havia poques proves per mantenir aquestes teories. Va despatxar troballes com el Ramapithecus que havien estat etiquetats com a homínids per la majoria dels científics però que considera que no eren més que fòssils de micos sense relació amb l'ascendència humana.[1][2][3]

En una conferència sobre "L'Origen de l'Home" convocada per l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència, a Cincinnati (Ohio), Hrdlicka va dir que el bressol de l'home no era a l'Àsia Central sinó a Europa Central, ja que l'esquelet humà més antic conegut s'hi havia trobat allí.

Hrdlicka es va quedar gairebé sol en els seus punts de vista. La hipòtesi europea va entrar en decadència i ara es considera una teoria científica obsoleta que ha estat substituïda pel la hipòtesi multiregional i la teoria de l'emigració africana.[4]

Controvèrsia i criticisme[modifica | modifica el codi]

Més recentment els mètodes de Hrdlicka han estat objecte de controvèrsia i la crítica respecte al seu tractament de les restes de nadius americans. Un article de notícies AP, "Mexico Indian Remains Returned From NY For Burial" del 17 de novembre 2009, va revisar el seu estudi de les races indígenes de Mèxic, incloent la decapitació de les víctimes encara en descomposició d'una massacre de yaquis i l'eliminació de la carn dels cranis com a part dels estudis. També va llançar el cadàver d'un nadó que va ser trobat en un bressol, però va remetre aquest artefacte amb els cranis i altres restes al Museu Americà d'Història Natural de Nova York. Si bé aquestes pràctiques no són incompatibles amb les d'altres etnògrafs i investigadors de l'origen humà de l'època època, les ramificacions morals i ètiques d'aquestes les pràctiques d'investigació se segueixen debatent avui.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1908Physiological and Medical Observations Among the Indians of Southwestern United States and Northern Mexiko.
  • 1915Evolution of Man in the light of recent discoveries and its relation to medicine.
  • 1916Goiter among the Indians among the Missouri.
  • 1919Physical Anthropology.
  • 1920Anthropometry.
  • 1924O původu a vývoji lidstva i budoucnosti lidstva (razem z B. Kočím).
  • 1925Old Americans.
  • 1927Anthropology and Medicine.
  • 1930The Skeletal Remains of Early Man (Washington).
  • 1938America and Czechoslovakia (Praga: Ministerstvo zahraničních věcí).
  • 1943Alaska Diary (1926-1931) (Lancaster: The Jaques Cattell Press).
  • 1947Practical Anthropometry (Filadelfia).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mann, Charles. 1491: New Revelations of the Americas Before Columbus, New York: Random House, 2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The primate fossil record, Walter Carl Hartwig, p. 370
  2. Bones of contention, controversies in the search for human origins, Roger Lewin, p. 89
  3. God-apes and fossil men: paleoanthropology of South Asia, Kenneth A. R. Kennedy, p. 98
  4. Matt Cartmill, Fred H. Smith, The human lineage, 2009 p. 295

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]