Aleix I Comnè de Trebisonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aleix I Comnè de Trebisonda el gran (1180-1222) fou emperador de Trebisonda (1204 -1222). Era nét d'Andrònic I Comnè (1183-1185) i fill del sebastocrator Manel Comnè. Quant els llatins van ocupar Constantinoble va fugir a Trebisonda on amb l'ajut de la seva tia materna Tamara de Geòrgia va poder establir un regne independent i es va nomenar emperador.[1] El seu germà David Comnè es va encarregar de conquerir les ciutats del Pont com Amisos (Samsun), Sinope, Kastamunu, Amastris i Heraclea.

El 1205, aliat als llatins, David Comnè va atacar Nicomèdia però fou derrotat per Teodor I Lascaris de Nicea; el 1206 David Comnè fou de nou derrotat per Teodor i va morir, i el 1208 Teodor Lascaris fou coronat emperador pel patriarca. Entre 1206 i 1214 Nicea va ocupar tots els ports entre Heraclea i Amisos i el 1214 el soldà seljúcida de Konya (o de Rum) va ocupar Sinope i Aleix li va haver de pagar tribut.

Aleix va morir el 1222 succeint-lo Andrònic I Gidus. El seu títol era basileus i la seva bandera era vermella amb un cap d'àguila daurat, i s'anomenaven "Rei i Emperador de tot l'est, Ibèria i Peràteia" (nom que feia al·lusió a la reclamació de Crimea).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Harris, Jonathan. Byzantium and the Crusades (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2006, p. 166.