Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografía d'Alejandro Cao presa devant del Yanggakdo International Hotel a Pyongyang, Juny 2012.

Alejandro Cao de Benós de Les i Pérez (Reus/Tarragona, Baix Camp, 1974) és un comunista català d'origen aristòcratic.[1][2] És el president de l'Associació d'Amistat amb Corea (KFA) i ha advocat permanentment per la República Popular de Corea del Nord des de 1990. És delegat especial honorari d'aquest país, i delegat especial del Comitè per a les Relacions Culturals amb els Països Estrangers. A Corea del Nord és conegut pel nom de Sol-il Zo, "Corea és una".

Viu a Catalunya, treballant en els seus càrrecs de representació del país asiàtic i com a consultor de tecnologies de la informació.[3] Posseeix dues ciutadanies: l'espanyola i la nord-coreana.

Activitats oficials[modifica | modifica el codi]

Cao de Benós va fundar l'Associació d'Amistat amb Corea l'any 2000 i va crear les primeres pàgines web oficials de Corea del Nord. Va militar en els Col·lectius de Joves Comunistes (joventuts del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya) de Granada a començaments dels anys 90. Abans d'això, el 1993, va intentar fallidament constituir una associació similar a la localitat granadina de La Zubia.

Com a representant oficial del país asiàtic, ha organitzat nombrosos viatges de delegacions estrangeres a Corea del Nord, incloent-hi intercanvis culturals i viatges de negocis. A més ha escrit articles sobre la situació política del país, tot a fi d'exposar la posició de Corea del Nord a l'estranger. Afirma que els seus objectius són aconseguir una major comprensió del país asiàtic en l'exterior i assolir la reunificació de la península coreana.

El govern de Corea del Nord l'ha distingit en diverses ocasions, a més de les seves funcions com portaveu i delegat diplomàtic, com a membre honorari del Partit dels Treballadors Coreans, soldat honorari de l'Exèrcit Popular de Corea, i periodista honorari de Corea del Nord. Així mateix, ha assumit funcions de representació comercial del govern nord-coreà, a través del Centre Internacional de Negocis de Corea (International Korea Business Center).

Crítiques[modifica | modifica el codi]

Cao ha estat criticat per algunes de les seves actuacions, per exemple, per haver expulsat membres de l'"Associació d'Amistat amb Corea" per "falta de respecte". També ha estat acusat d'amenaçar i intimidar periodistes crítics amb Corea del Nord. Quan Andrew Morse d'ABC News va visitar el país el 2004 convidat per l'Associació, fou acusat d'usar llenguatge sensacionalista per descriure les granges cooperatives de Kochang.[4] i un cop a Pyongyang va regirar la seva habitació d'hotel, confiscant les gravacions, fent malbé el seu ordinador portàtil i obligant-lo a firmar una carta demanant disculpes, per poder abandonar el país.[5]

El 2002, Michael Moynihan, autor del blog polític The Politburo, va intentar participar en un concurs d'assaigs organitzat per l'Associació.[6] Va rebre una resposta d'Alejandro Cao indicant que, per les seves anteriors crítiques a Corea del Nord, no rebria ajuda de l'Associació per obtenir un visat que li permetés entrar al país. La resposta de Cao incloïa la direcció personal i el número de telèfon privat de Moynihan.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Vanguardia, dimecres 4 de gener de 2012 "Alejandro Cao de Benós, aristócrata de Reus, es desde 1990 "delegado especial del Comité de Relaciones Culturales con el Extranjero de Corea del Norte"
  2. ABC, 27 de maig de 2007 "El español Alejandro Cao de Benós de Lés y Pérez, nacido en Tarragona en 1974, es uno de los pocos extranjeros que se ha ganado la confianza del régimen militar de Corea del Norte"
  3. «Conferència sobre la República de Corea del Nord a Vilafranca». Som Vilafranca, 24 gener 2011. [Consulta: 4 març 2011].
  4. «For love of Dear Leader: Spaniard’s mission is to show North to world» (en anglès). Korea Joongang Daily, 17 d'abril de 2005. [Consulta: 4 març 2011].
  5. Aquest incident, i l'admissió de culpa d'Alejandro es poden veure al documental "Friends of Kim" (anglès)
  6. «Banned in North Korea» (en anglès). The Politburo. [Consulta: 4 març 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]