Aleksandr Griboiédov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAleksandr Griboiédov

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1795 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1829 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Teheran Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó Mtatsminda Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMoscow university boarding school (en) Tradueix (1803–)
Universitat Imperial de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódramaturg, compositor, escriptor, pianista, poeta, diplomàtic, bretteur (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia i comèdia Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMirza Jafar Topchubashov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNino Chavchavadze (en) Tradueix (1828–1829) Modifica el valor a Wikidata
ParesSergey Ivanovich Griboedov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Anastasia Fyodorovna Griboedova (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0340826 TMDB.org: 1948640
Musicbrainz: 6b5b3ad7-ce1f-49f4-91d7-4072bdaacdb6 Discogs: 3259540 IMSLP: Category:Griboyedov,_Aleksandr Allmusic: mn0002343551 Find a Grave: 10648338 Project Gutenberg: 50623 Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Griboiédov (Moscou, 4 de gener de 1795 (Julià) - Teheran, 30 de gener de 1829 (Julià)), nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Griboiédov, rus: Александр Сергеевич Грибоедов, fou un dramaturg, músic, diplomàtic i poeta rus.

Biografia[modifica]

Va néixer en una família de l'antiga noblesa, fou un dels homes més cultes de l'època: va fer estudis a les facultats de lletres, dret i matemàtiques, i podia parlar francès, alemany, italià, persa, àrab, turc, llatí i grec, a més de ser un excel·lent pianista i compondre diverses peces musicals. Va seguir la carrera militar, però va abandonar-la per la diplomàtica, guiat pel seu caràcter impulsiu. Quan era jove va dur una vida social molt moguda i no sempre sensata: va afiliar-se a una lògia maçònica, va participar en festes i bacanals i va batre's en diversos duels, en un dels quals, contra Iakubóvitx, va quedar ferit en una mà, que li va quedar desfigurada per sempre. Del 1818 al 1829 va estar destinat a l'ambaixada russa a Teheran, i fins i tot va ocupar el càrrec de ministre plenipotenciari. En un d'aquells intervals on no estava destinat a l'ambaixada, el 1825 a Geòrgia, fou detingut com a sospitós de participar en el complot dels desembristes. Després de dos mesos d'arrest fou declarat innocent, restituït i ascendint en el seu càrrec diplomàtic. En els seus freqüents viatges de Moscou a Teheran solia parar-se a Tiflis, on va establir estrets contactes amb els poetes i intel·lectuals de Geòrgia com Vajtang Orbeliani, Nikoloz Barataixvili i Aleksandr Txavtxavadze, amb la filla del qual, Nina, va casar-se. Aleshores la conclusió del Tractat de Turkmantxai que reafirmava el poder rus a Orient fou motiu de malestar popular i unes imprudents paraules del vehement Griboiédov causaren la ira del clergat musulmà, que va fer aixecar la població contra l'ambaixador rus. El 30 de gener de 1829 l'ambaixada russa a Teheran fou atacada i saquejada per les turbes enfurismades i tots els membres de la missió diplomàtica russa foren apallissats, amb l'única excepció del secretari Maltsov, que va aconseguir fugir-ne. El cos sense vida de Griboiédov fou arrossegat per la turba durant tres dies pels carrers de Teheran i només va poder identificar-se per la mà desfigurada. Només tenia 34 anys i amb prou feines feia mesos que estava casat. Per conciliar el tsar, el xa de Pèrsia va enviar-li en senyal de pau un fabulós diamant de 88,70 quilats, anomenat El Xa, que es guarda al Fons de Diamants del Kremlin de Moscou.

Bibliografia[modifica]