Aleksandr Koltxak

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksandr Vasílievitx Koltxak
16 de novembre de 1874
- 

7 de febrer de 1920 (als 45 anys)

Aleksandr Koltxak
Lloc de naixement: Sant Petersburg
Lloc de defunció: Irkutsk
Lleialtat: Rússia Rússia
Arma/servei: Marina russa Marina Imperial Russa
Anys de servei: 1895 - 1920
Rang: Almirall
Batalles/guerres: Guerra russojaponesa
I Guerra Mundial
Guerra Civil Russa
Condecoracions: Orde de Sant Estanislau de 2a classe
Orde de Santa Anna de 4a classe
Orde de Sant Jordi de 4a classe
Orde de Sant Vladimir de 4a classe

Aleksandr Vasílievitx Koltxak (en rus: Александр Васильевич Колчак), (1874-1920), fou almirall de la flota russa durant el tsarisme i comandant dels Exèrcits Blancs a la Guerra Civil Russa.

Trajectòria abans de la guerra civil[modifica | modifica el codi]

Koltxak va dedicar-se especialment a les recerques oceanogràfiques en el seu treball dins la marina imperial russa. El 1904 va destacar a la guerra russojaponesa i el 1906 va participar en la reorganització de la marina imperial. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va combatre amb la Flota del Bàltic primer i com a cap de la flota del Mar Negre després.

Comandant de l'exèrcit blanc de Sibèria[modifica | modifica el codi]

Bloquejat fora de Rússia durant el període revolucionari, acaba essent utilitzat pels britànics per posar un cert ordre a les tropes antibolxevics de Sibèria. A la ciutat d'Omsk, troba un caos notable en el govern antibolxevic. Finalment, el novembre de 1918 dóna un cop d'estat a Omsk recolzant-se en els oficials contrarevolucionaris.

Koltxak dissol els governs antibolxevics formats per liberals cadets, socialistes revolucionaris i nacionalistes. Immediatament forma un govern dictatorial militar, combat la corrupció i converteix unes tropes testimonials en un exèrcit eficient. Amb aquest exèrcit blanc, del que sobresurt el coronel Kappel, ordena una gran ofensiva que fa recular els bolxevics fins als Urals durant la primavera de 1919. La revolta de la Legió Txeca al transiberià contra els bolxevics afavoreix l'èxit de Koltxak qui ocupa Ufà, Ekaterimburg, Samara, Perm i Kazan.

Comandant suprem[modifica | modifica el codi]

Al capturar Kazan, l'almirall era al cim del poder. Anton Ivànovitx Denikin, cap dels blancs del sud de Rússia, el va reconèixer com a "comandant suprem" a instància del propi Koltxak. A més, l'almirall va capturar part del tresor imperial manllevant-lo dels bolxevics.

La caiguda[modifica | modifica el codi]

L'exèrcit blanc de Sibèria era un gegant amb peus de fang. L'ofensiva de 1919 va precipitar el fracàs, les línies es van allargar massa, Koltxak no va bastir una administració eficaç i l'avantguarda blanca va quedar mal nodrida. Els rojos van llençar una ofensiva l'hivern de 1919, els txecs van trencar amb l'almirall i els aliats, en especial els francesos el van trair. El front es va enfonsar i Koltxak va començar a retirar-se. Els txecs i els francesos acaben bloquejant la línia del transsiberià i entreguen a Koltxak als bolxevics a Irkustk. Sense cap pietat, els comunistes afusellen l'almirall el 7 de febrer de 1920 junt amb la seva amant.

L'epopeia per salvar Koltxak[modifica | modifica el codi]

No tothom abandona a Koltxak en la seva retirada. Un grapat de fidels, en contra de tot i tothom, inicia una marxa desesperada on cobreixen la retirada fent front als bolxevics i enfilen cap allà on creuen que és l'almirall per alliberar-lo. El segueixen fins a Irkustk.

Els encapçala el fidel Kappel i el seu adjunt Vitzekhovski. Junts fan meravelles malgrat la fam, el tifus, la disenteria, l'esgotament i un fred aberrant. Fan marxes inhumanes i el propi Kappel mor glaçat. Voitzekhovsky aconsegueix, però arribar a Irkustk i posar-li setge. Tot serà inútil car els bolxevics acceleren l'execució de Koltxak. Vitzekhovskiaixecarà el setge i es retirarà fins al llac Baikal duent els seus homes a la frontera amb Xina. Allà els alliberarà del compromís pres en enrolar-se. Alguns marxaran a Manxúria o Harbin on encara bateguen els darrers focus de resistència blanca.

Koltxak rehabilitat[modifica | modifica el codi]

La figura de Koltxak és encara avui motiu de discussió a la societat russa. El moviment ' Fe i Pàtria' reclama la seva total rehabilitació. El novembre de 2004 es va inaugurar un monument a Koltxak a la ciutat d'Irkustk i entre 2001 i 2004 es publiquen, a Rússia, més de deu llibres sobre la figura de l'almirall. L'any 2005 s'erigeix un monument similar a Omsk i el govern institueix el 4 de novembre, data de naixement de Koltxak i d'una victòria russa sobre els polonesos, com a festa nacional en lloc del primer de maig. A l'escola de marina de Sant Petersburg, on Koltxak havia estudiat s'instal·la, entre molta polèmica, una placa en honor a l'almirall.

L'any 2008 el director de cinema rus Andrei Kravchuk dirigeix un biopic (Admiral) sobre els darrers anys d'Aleksandr Koltxak, en el qual dóna una visió humana i romàntica del militar, però que no és històricament rigorosa en alguns punts.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Koltxak