Aleksandr Kuprín

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksandr Ivànovitx Kuprín
Алекса́ндр Ива́нович Купри́н
Aleksandr Ivanovich Kuprin.jpg
Naixement 7 de setembre de 1870
Narovtxat, Rússia Província de Penza, Imperi rus
Mort 25 d'agost de 1938 (als 67 anys)
Leningrad, URSS URSS
Activitat novel·lista, pilot, explorador i aventurer
Nacionalitat Rússia Rússia
França França
URSS URSS
Gèneres Contista
Moviment Naturalisme
Obres principals El jove capità Ribnikov
Influències Anton Txékhov, Lev Tolstoi
Signatura Aleksandr Kuprin signature.svg
Obres en línia

Aleksandr Ivànovitx Kuprín (rus: Алекса́ндр Ива́нович Купри́н), 7 de setembre del 1870 al poble de Narovtxat de la província de Penza[1] – 25 d'agost del 1938 a Leningrad) fou un escriptor rus, pilot d'avió, explorador i aventurer, conegut especialment pel seu llibre El duel (1905).[2]Altres obres ben conegudes són Molokh (1896), Olesia (1898), El jove capità Ribnikov (1906), Esmeralda (1907), i La polsera granat (1911) (que fou duta el 1965 al cinema). Vladímir Nabókov el va descriure com el Kipling rus per les seves històries sobre patètics buscadors d'aventures, que són sovint "neuròtics i vulnerables."[1]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Kuprin era un fill d'Ivan Ivànovitx Kuprín, un funcionari governamental menor que va morir de còlera el 1871 a l'edat de trenta-set anys.[3]La seva mare, Liubov Aleksèievna Kuprina, princesa tàtara (dels Kuluntxakovs),[4]como molts altres nobles a Rússia, havia perdut la major part de la seva riquesa durant el segle XIX.[1] Kuprín va assistir a l'internat Razumovski el 1876, i el 1880[3]va acabar la seva educació en la Segona Escola Superior Militar de Moscou (Cos de cadets) i l'Escola Militar Alexandre; va estar un total de deu anys a institucions militars d'elit.[1] El seu primer conte,L'últim debut,[3]fou publicat el 1889 en un diari satíric.[1][4]"Al febrer del 1902, Kuprín i Maria Kàrlovna Davídova es casaren. La seva filla Lídia naixeria el 1903."[3]La mare de Kuprín va morir el 1910.

Carrera literària[modifica | modifica el codi]

Kuprín va deixar el servei militar el 1894, després d'haver provat diverses feines, inclosa la de periodista provincial, dentista, agrimensor, actor, artista de circ, cantant d'església, metge, caçador, pescador, etc.[1]"Tots ells es van reflectir posteriorment en la seva obra de ficció".[1] Els seus primers assajos van ser publicats a Kíev en dues col·leccions. "Tot i viure en una època en què els escriptors van deixar portar pels experiments literaris, Kuprín no va buscar la innovació i va escriure només sobre les coses que ell mateix havia experimentat i els seus herois són la següent generació després dels pessimistes de Txèkhov."[1]

Kuprín en una vinyeta de la dècada del 1910

Tot i que el seu conte de 1896 Molotx va fer conegut per primer cop el seu nom com a escriptor,[1]fou la seva novel·la El duel (1905) la que el va fer famós.[5] "Kuprín va ser molt elogiat pels seus companys escriptors com Anton Txékhov, Maksim Gorki, Leonid Andréiev, el guanyador del Premi Nobel Ivan Bunin"[3]i Lev Tolstoi que l'aclamà com a veritable successor de Txékhov. Després de la publicació de El Duel va manifestar cada cop menys interès per la literatura de fantasia i va començar a passar més temps en bars i bordells. La seva novel·la sensacionalista sobre la vida esgarrifós de les prostitutes, El fossat (1915), va ser acusada pels crítics russos d'excessiu naturalisme.

Tot i que no era conservador, no estigué d'acord amb el bolxevisme. Mentre treballà durant un breu temps amb Maksim Gorki a una editorial, va criticar el règim soviètic. A l'estiu del 1919, des de Gattxina prop de Petrograd, Kuprín va abandonar el país amb destinació a França.[1]Durant els següents 17 anys va viure a París, on va sucumbir a l'alcoholisme. Va escriure sobre això en bona part de la seva obra.[1]Finalment va retornar a Moscou, el 31 d maig del 1937, just un any abans de la seva mort, en l'època de la Gran Purga.[1]El seu retorn es va guanyar la publicació de les seves obres dins de la Unió Soviètica.

Kuprín va morir la primavera del 1938 a Leningrad i va ser enterrat al costat dels seus col·legues escriptors al Literaturskiye Mostki al Cementiri de Volkovo (Cementiri Memorial Volkovskoye) a Leningrad.[1]Un planeta menor, el 3618 Kuprin, descobert per l'astrònom soviètic Nikolai Txernikh el 1979 fou batejat en honor seu.[6]

"Fins i tot a hores d'ara, Aleksandrr Kuprín segueix sent un dels clàssics de més àmplia lectura de la literatura russa"; moltes pel·lícules estan basades en les seves obres", unes obres que també es llegeixen a la ràdio", en part "a causa dels seus relats vívids de la vida de la gent comuna i amor infeliç, les seves descripcions dels militars i els bordells, que fan d'ell un escriptor de tots els temps i llocs."[1]

Obres selectes[modifica | modifica el codi]

  • Molotx - "Молох" (1896)
  • Olesia - «Олеся» (1898)
  • El desafiament (El duel) - «Поединок» (1905)
  • Gambrinus - «Гамбринус» (1907)
  • Sulamita - "Суламифь" (1908)
  • El braçalet de robins - «Гранатовый браслет» (1911)
  • Listrigons - «Листригоны», 1907-1911
  • El bordell - «Яма» (1909-1915)
  • Cadets - «Юнкера» "escrit 1928-1932, publicat 1933) (autobiogràfic)

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

  • Sulamita. Traducció de L. M. Pérez-Muñoz. Col·lecció "Miques", 2013. Editorial El Toll. ISBN 9788494144202

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 THE MOSCOW WINDOWS'HOME. Sergei Sossinsky. Moscow News (Russia). HISTORY; No. 6. 17 de febrer del 1999.
  2. L'estudiós de Kuprín Nicholas Luker, en la seva biografia Alexander Kuprin, qualifica El duel com la seva "gran obra mestra" (capítol IV) i de la mateixa manera el crític literari Martin Seymour-Smith afirma que el El duel és "la seva millor novel·la" (The New Guide to Modern World Literature (pg.1051))
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 The Literature Network-Kuprin
  4. 4,0 4,1 Book Rags.com
  5. Nicholas J. L. Luker (1982). An Anthology of Russian Neo-realism: The "Znanie" School of Maxim Gorky, ISBN 0-88233-421-2 - pàg. 137
  6. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names. 5a. Nova York: Springer Verlag, 2003, p. 304. ISBN 3-540-00238-3. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]