Aleksandr Puixkin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksandr Puixkin
A.S.Pushkin.jpg
Retrat d'Aleksandr Puixkin, per Vassili Tropinin.
Naixement 6 de juny de 1799
Moscou (Imperi Rus)
Mort 10 de febrer de 1837 (als 37 anys)
Sant Petersburg (Imperi Rus)
Activitat Poeta, novel·lista, dramaturg
Influències Nikolai Karamzín, Denís Fonvizin, Lord Byron, Konstantín Bàtiuixkov, Vassili Jukovski, André Chénier, Évariste de Parny
Influenciat Nikolai Gógol, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi, Ivan Turguénev, Mikhaïl Lèrmontov, Maksim Gorki, Henry James, Aleksandr Blok, Borís Pasternak, Anna Akhmàtova, Óssip Mandelxtam, Vladímir Maiakovski, Marina Tsvetàieva, Vladímir Nabókov, Konstantín Stanislavski, Ğabdulla Tuqay
Signatura Pushkin Signature.svg

Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Александр Сергеевич Пушкин, pronunciat [ɐlʲɪˈksandr sʲɪˈrɡʲejɪvʲɪtɕ ˈpuʂkʲɪn] [ɐlʲɪˈksandr sʲɪˈrɡʲejɪvʲɪtɕ ˈpuʂkʲɪn] (pàg.)) (Moscou, 6 de juny (26 de maig, segons el calendari julià) de 1799Sant Petersburg, 10 de febrer (29 de gener, segons el calendari julià) de 1837)[1] fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme,[2] considerat per molts el fundador de la literatura russa moderna[3][4] i el millor poeta rus.[5][6][7][8]

Va ser pioner en l'ús de la llengua russa en els seus poemes i obres i va crear un estil narratiu —mescla de drama, romanç i sàtira— que des de llavors està associat a la literatura russa i que va influir notablement en les posteriors figures literàries de Rússia, com Nikolai Gógol,[9] Fiódor Dostoievski,[10][11] Lev Tolstoi[10] o Fiódor Tiúttxev, així com en els compositors russos Piotr Txaikovski[12] i Modest Mússorgski.[13]

Puixkin va néixer a Moscou al si d'una família russa. És remarcalbe el fet que un dels seus besavis – Abram Gannibal – havia estat comprat a l'Àfrica com a esclau, i havia aconseguit ascendir socialment fins a esdevenir aristòcrata.[14] Puixkin va publicar el seu primer poema als quinze anys d'edad, i fou àmpliament reconegut per l'establishment literari de l'època en la seva graduació al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló.

Mentre estava encara sota l'estricta supervisió de la policía política tsarista, i no podia publicar, Puixkin va escriure la seva obra més famosa, el drama Borís Godunov. La seva novel·la en vers, Eugene Onegin, fou escrita entre 1825 i 1832.

Notòriament sensible en qüestions d'honor, Puixkin fa lliurar un total de vint-i-nou duels, i fou ferit de mort en un d'aquests, per Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès. D'Anthès, un oficial francès que servia al Regiment de Guàrdia Muntada, havia intentat de seduir la dona del poeta, Natalia Púixkina. La mort de Puixkin amb només 37 anys és encara vista com una catàstrofe per a la literatura russa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El pare de Puixkin, Serguei Lvovitx Puixkin (1767–1848), descendia d'una de les famílies de l'aristocràcia russa més antigues, la història de la qual es remunta al segle XII.[15][16]

La mare de Puixkin, Nadia Ossipovna Hanníbal (1775–1836) descendia a través de la seva àvia materna, d'una família de la noblesa alemanya i escandinava.[17][18] Era filla d'Ossip Abramovitx Hanníbal (1744–1807) i la seva dona, Maria Alekseievna Puixkina (1745–1818).

El pare d'Ossip Abramovitx Hanníbal, i besavi de Puixkin, fou Ibrahim Petróvitx Hanníbal (1696–1781), un negre africà capturat de petit per esclavistes al servei dels otomans i traslladat a Rússia, on es va convertir en cap militar, enginyer i noble després de ser apadrinat per Pere el Gran. Ibrahim va escriure, en una carta a l'emperadriu Elisabet, la germana de Pere el Gran, que ell era de la vila de «Lagon». Biògrafs russos van creure des del principi que Lagon era a Etiòpia, una nació lligada al cristianisme ortodox. Vladímir Nabokov, quan feia recerca per a Eugene Onegin, va tenir seriosos dubtes sobre aquesta teoria de l'origen etiop. El 1995 Dieudonné Gnammankou va sostenir amb fermesa que «Lagon» és una vila situada a la banda sud del llac Txad, actualment al nord del Camerun. De tota manera, no hi ha evidències concloents per aquesta teoria tampoc.[15][16][18][19][20][21] Després de formar-se a França com a enginyer militar, Ibrahim va esdevenir governador de Reval i posteriorment general en cap (el tercer més alt grau de l'exèrcit) a càrrec de la construcció de forts i canals a Rússia.

Aleksandr Puixkin als 14 anys recitant un poema davant Derjavin al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló. Quadre d'Ilià Repin (1911).

Puixkin va rebre una educació literària basada principalment en la literatura i la llengua francesa, com era habitual entre l'aristocràcia russa durant el segle XIX. Lector infatigable des de petit, era admirable la seva facilitat per improvisar els seus mestres: Molière, Voltaire, Parny i els anglesos Byron i Shakespeare. Va escriure el seu primer poema als quinze anys. El 1814 ja va aconseguir veure una primera publicació d'un dels seus poemes a la revista Le Messager de l'Europe amb la següent epístola: "A l'amic poeta" ("К другу стихотворцу", K drugu stikhotvortsu).

Va realitzar els seus estudis al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló, prop de Sant Petersburg (1811-1817), anomenat posteriorment "Liceu Puixkin" en honor seu. Va ser on va començar a escriure el seu primer poema llarg Ruslan i Liudmila, publicat el 1820 entre grans controvèrsies a causa del tema i l'estil. Després d'acabar la seva formació acadèmica es va instal·lar a Sant Petersburg i entrà a formar part de la vibrant i aspra cultura de la joventut intel·lectual de la capital, on el seu talent ja era àmpliament reconegut. El 1820 va entrar a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers, on va començar a implicar-se gradualment en la reforma social i es convertí en portaveu dels literats radicals. Després d'haver escrit alguns poemes sediciosos com "Oda a la llibertat", va ser desterrat a l'exili pel tsar Alexandre I i es va establir a Kixiniov (Moldàvia) de 1820 a 1823.

L'amant casada de Puixkin, Anna Petrovna Kern, per a qui probablement va escriure el que esdevindria el més famós poema d'amor en rus.

A Kixiniov va integrar-se a la Filiki Eteria, una organització secreta el propòsit de la qual era desmantellar el poder dels otomans a Grècia i establir un estat grec independent. Va donar suport a la revolució grega, i quan va esclatar la guerra contra els turcs otomans, va escriure un diari reflectint els esdeveniments de la revolta nacional grega.

En acabat d'un viatge estiuenc al Caucas i Crimea, on va escriure dos poemes romàntics molt aplaudits: El captiu del Caucas i La font de Bakhtxisarai, es va traslladar a Odessa, on de nou va entrar en conflicte amb el govern, el qual el va desterrar a una de les seves propietats, la de la seva mare, al nord de Rússia, de 1824 a 1826.[22] Allà hi va escriure poemes d'amor nostàlgics, que estaven dedicats a la seva familiar llunyana d'Odessa Elizaveta Vorontsova, vídua del governador general de la Petita Rússia.[23] Després Puixkin va continuar treballant en els versos de la seva novel·la Eugene Onegin.

També allà, el 1825, Puixkin va escriure el poema A*** (Conservo a la memòria aquell màgic moment...). És generalment acceptat que va dedicar aquest poema a Anna Kern. Però hi ha altres opinions. El poeta Mikhail Dudin considerà que el poema havia estat dedicat a la serventa Olga Kalashnikova.[24] Kira Victorova indica que va ser dedicat en realitat a l'emperadriu Elizaveta Alekseevna.[25] Vadim Nikolayev, ha intentat demostrar que el poema estava dedicat a Tatiana Larina, l'heroïna d'Eugene Onegin, i que no és un poema d'amor, sinó un poema «sobre la creació d'una imatge».[24]

Algunes autoritats el van convèncer de visitar el tsar Nicolau I per exposar-li una petició de llibertat, la qual va aconseguir. Encara que aparentment Puixkin no havia participat en la rebel·lió de desembre de 1825 a Sant Petersburg, alguns dels insurgents tenien entre els seus papers els seus primers poemes de caràcter polític, per això aviat es va trobar sota un estricte control per part dels censors del govern i se li va impedir de viatjar i publicar lliurement. L'obra que es convertiria en la més famosa de la seva carrera, el drama Borís Godunov, escrita mentre vivia a la casa materna, no va obtenir el permís de publicació fins a cinc anys després. La versió original i no censurada de l'obra no va veure la llum fins al 2007.

Cap a 1825-1829 va conèixer, i es va fer amic, del més importat poeta polonès, Adam Mickiewicz, que en aquell moment era a l'exili a la Rússia central.[26]

Georges d'Anthès

A la mort del tsar Alexandre I el va succeir Nicolau I, que va prendre sota la seva protecció l'escriptor i li va permetre tornar a Moscou. D'aquesta època és Poltava (1818), poema dedicat a elevar la glòria de Pere el Gran. Va tornar a la seva vida mundana i va contraure matrimoni amb Natàlia Gontxarova (1831). Aquest mateix any va conèixer Nikolai Gógol, amb qui iniciarà una bona amistat i entre els dos s'establirà una relació de suport mutuu. Les històries còmiques de Gógol van exercir una gran influència en la prosa de Puixkin, el qual, després de llegir els volums d'històries curtes Tardes en una granja prop de Dikanka (publicades el 1831-1832), li donaria suport críticament. Més tard, el 1836, després de donar sortida a la seva revista El contemporani, hi publicaria algunes de les narracions curtes més famoses de Gógol.

Monument a Puixkin a Moscou inaugurat el 1880 per Turguénev i Dostoievski.

Va escriure llavors Els relats de Velkin (Повесты покойного Ивана Петровича Велкина, Póvesti pokóinogo Ivana Petróvitxa Vèlkina) (1830), que descriuen la vida russa, i la seva novel·la La filla del capità (Капитанская дочка, Kapitànskaia dotxka) (1836), on reconstrueix la revolta de Pugatxov. El 1833 va ser elegit membre de l'Acadèmia Russa. D'aquest últim període són les seves "petites tragèdies": El cavaller avar (1836), d'inspiració shakespeariana; El comensal de pedra (Каменны гость, Kàmenni gost) (1836), en el qual retorna al tema de Don Joan, i el cèlebre poema El genet de bronze (Медный всадник, Medni vsàdnik) (1833).

El 27 de gener de 1837, als 38 anys, Puixkin mor dos dies després de resultar ferit en un duel mantingut amb el militar francès Georges d'Anthès, per l'actitud provocadora que aquest havia tingut envers la seva esposa. Mikhaïl Lèrmontov va escriure llavors "La mort del poeta" ("Смерть Поета", Smert Poeta).

El govern, que temia una manifestació política durant el seu funeral, va traslladar el cos en secret a mitjanit a un monestir prop de Mikhaílovskoie, la propietat de la seva mare, on el van sepultar amb l'única assistència de parents i amics.

Natàlia Gontxarova, la muller de Puixkin. Pintat per Ivan Makarov (1849).

Descendència[modifica | modifica el codi]

Puixkin va tenir quatre fills del seu matrimoni amb Natalya: Maria (n. 1832, presa com a prototip d'Anna Karenina), Alexander (n. 1833), Grigori (n. 1835), i Natalya (n. 1836) aquesta darrera casada, morganàticament, dins la casa reial de Nassau amb Nicolau Guillem de Nassau i esdevingué Comtessa de Merenberg.

Només les línies d'Aleksandr i Natàlia continuen. La néta de Natalia, Nadejda, va emparentar amb la casa reial britànica (el seu marit fou l'oncle de Felip d'Edimburg).[27]

Estil[modifica | modifica el codi]

L'estil general de Puixkin segueix els dictats del romanticisme, sobretot per la recerca de l'originalitat, de revitalitzar la literatura popular (va contribuir a modernitzar la llengua literària russa, com altres figures similars als seus països) i pel nacionalisme d'algunes composicions. La llengua, però, conserva un ordre i claredat neoclàssics, ja que usa un registre entenedor i cerca l'harmonia a la seva poesia. Sovint s'ha considerat com un autor difícil de traduir a altres llengües, per l'abundància de jocs fònics i termes específics que emprava.

Influència en l'idioma rus[modifica | modifica el codi]

Aleksandr Puixkin per Oreste Kiprenski

Aleksandr Puixkin, és generalment identificat amb el desenvolupament de la literatura russa. No només és vist com a l'originador del molt matisat nivell del llenguatge que caracteritza a la literatura russa escrita després d'ell, sinó també se'l vincula amb l'augment substancial del lèxic rus. On va trobar mancances en el vocabulari rus, ell va dissenyar calcs semàntics. El seu ric vocabulari i el molt sensible estil són les bases de la literatura russa moderna. La literatura russa comença, pràcticament, amb Aleksandr Puixkin. El seu talent crear nous registres per al desenvolupament de l'idioma rus i la cultura. Es va convertir en el pare de la literatura russa en el segle XIX, marcant els majors èxits del segle XVIII i els principis del procés literari del segle XIX. Aleksandr Puixkin introdueix Rússia a tots els gèneres literaris europeus, així com un gran nombre d'escriptors de l'Europa Occidental. Ell va portar un discurs natural i les influències estrangeres per a crear una poesia russa moderna. Encara que la seva vida va ser breu, va deixar exemples de gairebé tots els gèneres literaris de la seva època: la poesia lírica, poesia narrativa, la novel·la, el conte, el drama, l'assaig crític, i fins i tot la carta personal.

El treball de Puixkin com a periodista va marcar el naixement de la revista de cultura de Rússia, inclosa la seva elaboració i contribució, en gran mesura, a una de les revistes literàries més influents del segle XIX, el Sovremennik (El Contemporani, o Современник). D'ell deriven el gènere de contes populars i peces d'altres autors: Esenin, Leskov i Gorki. El seu ús de la llengua russa va constituir la base de l'estil dels novel·listes Ivan Turguénev, Ivan Gontxarov i Tolstoi. Puixkin va ser reconegut per Nikolai Gógol, el seu successor i alumne, el gran crític rus Vissarion Grigórievitx Belinski, qui va produir el major i més profund estudi crític de l'obra de Puixkin , que encara conserva molta de la seva rellevança.

Aleksandr Puixkin es va convertir en una part inseparable del món literari del poble rus. Així mateix, va exercir una profunda influència en altres aspectes de la cultura russa, sobretot en l'òpera. Traduït a les principals llengües, les seves obres són considerades una expressió completa de la consciència nacional russa, i a l'hora que transcendeixen les barreres nacionals. La intel·ligència de Puixkin, l'agudesa de la seva opinió, la seva devoció per la poesia, el pensament realista i la increïble intuïció històrica i política fan d'ell un dels més grans genis nacional de Rússia.

Obres[modifica | modifica el codi]

Segons alguns crítics literaris, la influència de Lord Byron queda palesa en la poesia de Puixkin, cosa que es pot percebre a Kavkazskiy plennik [El presoner del Caucas] (1820 – 1821), en el qual es descriuen els costums guerreres dels circassians; Bakhchisaraysky fontan [La font de Bakhtxisarai] (1823), que tradueix l'atmosfera del harem i evocacions de Crimea; i Tsygany [Els zíngars] (1824), així com, Gavriiliada (1821), poema blasfem, que reflecteix els ideals de Voltaire.

Entre 1824 i 1826 va ser confinat a Mikhailovski, en una de les seves propietats, el que li va permetre la seva obra Eugeni Oneguin (1823 – 1831), escriure la seva tragèdia Borís Godunov (1825), i compondre els «contes en vers» irònics i realistes.

Poemes narratius[modifica | modifica el codi]

  • 1820: Ruslan i Lyudmila (Руслан и Людмила) [Ruslan i Liudmila]
  • 1820 – 21: Kavkazskiy plennik (Кавказский пленник) [El presoner del Caucas]
  • 1821 – Gavriiliada (Гавриилиада) [La Gabrielíada]
  • 1821 – 22: Bratya razboyniki (Братья разбойники) [Els germans bandolers]
  • 1823: Bakhchisaraysky fontan (Бахчисарайский фонтан): [La font de Bakhtxisarai]
  • 1824: Tsygany (Цыганы) [Els zíngars]
  • 1825: Graf Nulin (Граф Нулин) [El comte Nulin]
  • 1829: Poltava (Полтава) [Poltava]
  • 1830: Domik v Kolomne (Домик в Коломне) [La caseta de Kolomna]
  • 1833: Andjelo (Анджело) [Angelo]
  • 1833: Medny vsadnik (Медный всадник); traduït en català com a El genet de bronze: un relat de Petersburg

Novel·la en vers[modifica | modifica el codi]

  • 1823 – 31: Yevgeny Onegin (Евгений Онегин); traduït en català com a Eugeni Oneguin

Drama[modifica | modifica el codi]

  • 1825: Boris Godunov (Борис Годунов) [Borís Godunov]
  • 1830: Malenkie tragedii (Маленькие трагедии) [Les petites tragèdies]
    • Kàmenni gost (Каменный гость) [El comensal de pedra]
    • Motsart i Salyeri (Моцарт и Сальери) [Mozart i Salieri]
    • Skupoy rytsar (Скупой рыцарь) [El cavaller avar]
    • Pir vo vremya chumy (Пир во время чумы) [Una festa en temps de plaga]

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • 1828: Arap Petra Velikogo (Арап Петра Великого) [El negre de Pere el Gran] (novel·la històrica inacabada basada en la vida de seu besavi)
  • 1831: Povesti pokoynogo Ivana Petrovicha Belkina (Повести покойного Ивана Петровича Белкина) [Els contes del difunt Ivan Petrovitx Belkin]
    • Vystrel (Выстрел) [El tir] (conte)
    • Metel (Метель) [La tempesta de neu] (conte)
    • Grobovschik (Гробовщик) [El director de funerària] (conte)
    • Stanzionny smotritel (Станционный смотритель) [El cap d'estació] (conte)
    • Baryshnya-krestyanka (Барышня-крестьянка) [La filla de l'hisendat] (conte)
  • 1834: Pikovaya dama (Пиковая дама); traduït en català com a La dama de "pique" o El secret de la comtessa (conte)
  • 1834: Kirdzhali (Кирджали) [Kirdzhali] (conte)
  • 1834: Istoriya Pugacheva (История Пугачева) [Una història de Pugatxov], estudi sobre la revolta de Pugatxov
  • 1836: Kapitanskaya dochka (Капитанская дочка), traduït en català com a La filla del capità (novel·la)
  • 1836: Puteshestvie v Arzrum (Путешествие в Арзрум) [Un viatge a Erzurum] (apunts de viatge)
  • 1836: Roslavlev (Рославлев) [Roslavlev] (novel·la inacabada)
  • 1837: Istoriya sela Goryuhina (История села Горюхина) [El conte del poble de Goryukhino] (conte inacabat)
  • 1837: Yegipetskie nochi (Египетские ночи) [Nits egípcies] (conte inacabat)
  • 1841: Dubrovsky (Дубровский), traduït en català com a Dubrovski (novel·la inacabada)

Contes de fades en vers[modifica | modifica el codi]

  • 1830: Сказка о попе и о работнике его Балде [El conte del sacerdot i del seu treballador Balda]
  • 1830: Сказка о медведихе [El conte de l'óssa] (inacabat)
  • 1831: Сказка о царе Салтане [El conte del tsar Saltan]
  • 1833: Сказка о рыбаке и рыбке [El conte del pescador i el peix]
  • 1833: Сказка о мертвой царевне [El conte de la princesa morta]
  • 1834: Сказка о золотом петушке [El conte del gall d'or]

Obres traduïdes al català[modifica | modifica el codi]

Les obres de Puixkin traduïdes al català són:[28]

  • Novel·les i contes. Slaby, Rudolf J. / Barcelona: edicions 62, 1981.
  • La filla del capità. Gasol, Anna / Barcelona: Barcanova, 1993.
  • La dama de "pique" o El secret de la comtessa. Slaby, Rudolf J. / Barcelona: Empúries, 1998.
  • Eugeni Oneguin. Barcelona: Columna, 2001.
  • La filla del capità. Gasol, Anna / Barcelona: Barcanova, 2002.
  • Dubrovski. Slaby, R. J. / Barcelona: Pòrtic, 1988.
  • El genet de bronze: un relat de Petersburg. Vidal, Helena. Barcelona: PPU, 2004.
  • Teatre complet. Creus, Jaume / Barcelona: Llibres de l'Índex, 2004.
  • Poemes. Vreus, Jaume / Collbató: La Guineu, 2005.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Luebering, J. E. (ed.). The 100 Most Influential Writers of All Time (en anglès). Nova York: Britannica Educational Pub. / Rosen Educational Services, 2010, p. 151. ISBN 1615300961. 
  2. Basker, Michael. Pushkin and Romanticism. In Ferber, Michael, ed., A Companion to European Romanticism. Oxford: Blackwell, 2005.
  3. Krasnoborodko 2005.
  4. Maxim Gorky, "Pushkin, An Appraisal". Retrieved 1 September 2006.
  5. «Biografia curta al web de la Universitat de Virgínia» (en anglès). Faculty of Virginia. [Consulta: 24 de novembre de 2006].
  6. «Allan Reid, "Russia's Greatest Poet/Scoundrel"» (en anglès). [Consulta: 2 de setembre de 2006].
  7. «BBC News, 5 June 1999, "Pushkin fever sweeps Russia"» (en anglès). BBC News. [Consulta: 1 de setembre de 2006].
  8. «BBC News, 10 June 2003, "Biographer wins rich book price"» (en anglès). BBC News. [Consulta: 1 de setembre de 2006].
  9. DDAA. Biographical Dictionary of Literary Influences: The Nineteenth Century, 1800 - 1914. 1a ed. (en anglès). Westport, Conn.: Greenwood Press, 2001, p. 179. ISBN 9780313304224. 
  10. 10,0 10,1 Reid, Robert. Pushkin's Mozart and Salieri: Themes, Character, Sociology (en anglès). Amsterdam: Rodopi, 1995, p. 4. ISBN 9789051838114. 
  11. Catteau, Jacques. Dostoyevsky and the Process of Literary Creation (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1989, p. 213. ISBN 052132436X. 
  12. Encyclopedia of Nationalism (en anglès). Academic Press, 2001, p. 532. ISBN 0080545246. 
  13. Cashin, KK. «[etd.lib.fsu.edu/theses/available/etd-04072005-133328/unrestricted/09_kkc_chap2.pdf Pushkin and Russian Music]» (en anglès) p. 21, 2005. [Consulta: 4 maig 2013].
  14. Troyat, Henri. «Pushkin's Ethiopian Ancestry». Ethiopia Observer, 6, 1957.
  15. 15,0 15,1 «Aleksander Sergeevich Pushkin's descendants at». Genealogics.org. [Consulta: 2 Març 2010].
  16. 16,0 16,1 Н. К. Телетова [N. K. Teletova] (2007).
  17. Лихауг [Lihaug], Э. Г. [E. G.]. «Предки А. С. Пушкина в Германии и Скандинавии: происхождение Христины Регины Шёберг (Ганнибал) от Клауса фон Грабо из Грабо [Ancestors of A. S. Pushkin in Germany and Scandinavia: Descent of Christina Regina Siöberg (Hannibal) from Claus von Grabow zu Grabow]». Генеалогический вестник [Genealogical Herald].–Санкт-Петербург [Saint Petersburg], 27, November 2006, pàg. 31–38.
  18. 18,0 18,1 Lihaug, Elin Galtung. «Aus Brandenburg nach Skandinavien, dem Baltikum und Rußland. Eine Abstammungslinie von Claus von Grabow bis Alexander Sergejewitsch Puschkin 1581–1837». Archiv für Familiengeschichtsforschung, 11, 2007, pàg. 32–46.
  19. Works of Alexander Pushkin By Alexander Pushkin
  20. Dieudonné Gnammankou, Abraham Hanibal — l'aïeul noir de Pouchkine, Présence Africaine Éditions, Paris 1996. ISBN 2-7087-0609-8.
  21. "Of African Princes and Russian Poets". The New York Times.
  22. Images of Pushkin in the works of the black "pilgrims". Ahern, Kathleen M. The Mississippi Quarterly. Pg. 75(11) Vol. 55 No. 1 ISSN: 0026-637X. 22 desembre 2001.
  23. (rus) P. K. Guber. Don Juan List of A. S. Pushkin. Petrograd, 1923 (reprinted in Khàrkiv, 1993). Pages 78, 90-99.
  24. 24,0 24,1 (rus) Vadim Nikolayev. To whom «Magic Moment» has been dedicated?
  25. (rus) Interview with Kira Victorova
  26. Kazimierz Wyka, Mickiewicz Adam Bernard, Polski Słownik Biograficzny, Tome XX, 1975, p.696
  27. PBS
  28. «"La hija del capitán" de Aleksandr Puixkin». Biblioteca Josep Janés i Olivé. [Consulta: 4 maig 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Puixkin Modifica l'enllaç a Wikidata