Aleksandr Radísxev
 Aleksandr Radísxev abans de 1790. Autor desconegut. |
|
| Naixement | 31 d'agost de 1749 Moscou,  |
| Mort | 24 de setembre de 1802 (als 53 anys) Sant Petersburg, |
| Activitat | Escriptor, filòsof i poeta |
| Nacionalitat | Imperi Rus |
| Versos en rus | |
Aleksandr Nikolàievitx Radísxev (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев); Moscou, 31 d'agost de 1749 - Sant Petersburg, 24 de setembre de 1802), va ser un autor rus i crític social que va ser arrestat i obligat a exiliar-se durant el govern de Caterina la Gran. Portà la tradició del radicalisme en la literatura russa a un nivell prominent amb la publicació el 1790 del seu Viatge de Sant Petersburg a Moscou.[1] La seva descripció de les condicions socioeconòmiques a Rússia el va fer creditor de l'exili intern a Sibèria fins al 1797.
Radísxev va néixer a una família noble menor en una propietat just a fora de Moscou. La seva joventut la passà amb un parent a Moscou, on se li permetia passar temps a la nova Universitat de Moscou. Les seves connexions familiars li donaren una oportunitat de servir com a patge a la cort de Caterina, on el seu excepcional servei i capacitat intel·lectuals el posen a part. Com que era es preveia que tindria una capacitat acadèmica excepcional, Radísxev va ser escollit amb una dotzena de nois per ser enviats a l'estranger, per tal d'adquirir aprenentatge occidental. Durant diversos anys, estudià a la Universitat de Leipzig. La seva educació estrangera influí en el seu acostament a la societat russa i en el seu retorn esperava incorporar filosofies de la Il·lustració com ara el dret natural i el contracte social a les condicions russes. Lloava revolucionaris com George Washington i lloava les primeres etapes de la Revolució Francesa. El seu treball més famós -Viatge de Sant Petersburg a Moscou- és una crítica de la societat russa. Era especialment crític amb la servitud i els límits a llibertat personal imposats per l'autocràcia.
Quan Caterina la Gran va llegir l'obra, va veure les crides a la reforma de Radísxev com a prova de radicalisme d'estil jacobí, i ordenà que les còpies del text fossin confiscades i destruïdes. Se l'arrestà i condemnà a mort. Aquesta sentència va ser posteriorment commutada per l'exili a Ilimsk, Sibèria, per bé que abans de l'exili sofrí tortura tant física com psicològica.
Radísxev va ser alliberat pel tsar successor de Caterina, Pau, i intentà de nou pressionar perquè hi haguessin reformes en el govern de Rússia. Sota el regnat d'Alexandre I, Radísxev va ser breument contractat per ajudar a revisar la llei russa, una realització del seu somni etern. Desafortunadament, la seva estada en aquest cos administratiu va ser breu i infructuosa. El 1802 un abatut Radísxev - possiblement amenaçat amb un altre exili siberià - se suïcidà bevent verí.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Radísxev |
