Aleksandr Radísxev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aleksandr Nikolàievitx Radísxev
Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев
Radishchev color.jpg
Aleksandr Radísxev abans de 1790. Autor desconegut.
Naixement 31 d'agost de 1749
Moscou,Rússia
Mort 24 de setembre de 1802 (als 53 anys)
Sant Petersburg, Rússia
Activitat Escriptor, filòsof i poeta
País Rússia Imperi Rus

Web: [Versos en rus Versos en rus]

Aleksandr Nikolàievitx Radísxev (en rus: Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев); Moscou, 31 d'agost de 1749 - Sant Petersburg, 24 de setembre de 1802), va ser un autor rus i crític social que va ser arrestat i obligat a exiliar-se durant el govern de Caterina la Gran. Portà la tradició del radicalisme en la literatura russa a un nivell prominent amb la publicació el 1790 del seu Viatge de Sant Petersburg a Moscou.[1] La seva descripció de les condicions socioeconòmiques a Rússia el va fer creditor de l'exili intern a Sibèria fins al 1797.

Radísxev va néixer a una família noble menor en una propietat just a fora de Moscou. La seva joventut la passà amb un parent a Moscou, on se li permetia passar temps a la nova Universitat de Moscou. Les seves connexions familiars li donaren una oportunitat de servir com a patge a la cort de Caterina, on el seu excepcional servei i capacitat intel·lectuals el posen a part. Com que era es preveia que tindria una capacitat acadèmica excepcional, Radísxev va ser escollit amb una dotzena de nois per ser enviats a l'estranger, per tal d'adquirir aprenentatge occidental. Durant diversos anys, estudià a la Universitat de Leipzig. La seva educació estrangera influí en el seu acostament a la societat russa i en el seu retorn esperava incorporar filosofies de la Il·lustració com ara el dret natural i el contracte social a les condicions russes. Lloava revolucionaris com George Washington i lloava les primeres etapes de la Revolució Francesa. El seu treball més famós -Viatge de Sant Petersburg a Moscou- és una crítica de la societat russa. Era especialment crític amb la servitud i els límits a la llibertat personal imposats per l'autocràcia.

Quan Caterina la Gran va llegir l'obra, va veure les crides a la reforma de Radísxev com a prova de radicalisme d'estil jacobí, i ordenà que les còpies del text fossin confiscades i destruïdes. Se l'arrestà i condemnà a mort. Aquesta sentència va ser posteriorment commutada per l'exili a Ilimsk, Sibèria, per bé que abans de l'exili sofrí tortura tant física com psicològica.

Radísxev va ser alliberat pel tsar successor de Caterina, Pau, i intentà de nou pressionar perquè hi hagués reformes en el govern de Rússia. Sota el regnat d'Alexandre I, Radísxev va ser breument contractat per ajudar a revisar la llei russa, una realització del seu somni etern. Desafortunadament, la seva estada en aquest cos administratiu va ser breu i infructuosa. El 1802 un abatut Radísxev - possiblement amenaçat amb un altre exili siberià - se suïcidà bevent verí.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Radísxev
  1. L'obra ha estat traduïda al català per Josep Maria Güell, però encara no ha estat publicada. Vegeu aquí