Aleksandr Radísxev
  | |
| Nom original | (ru) Александр Радищев |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 agost 1749 (Julià) Radischevo (en)  |
| Mort | 12 setembre 1802 (Julià) (53 anys) Sant Petersburg |
| Causa de mort | Suïcidi (Enverinament amb àcid nítric ) |
| Sepultura | Cementiri Volkovo |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Leipzig (1766–1771) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura |
| Ocupació | filòsof, poeta, novel·lista, escriptor, economista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Radishchev (en) |
| Cònjuge | Anna V. Radishcheva (en) (1775–1783) |
| Fills | Aphanasiy Radishchev (en) , Nikolay Radishchev (en) , Pavel Radishchev (en) , Fiokla Alexandrovna Radichtcheva (fr) |
| Pare | Nikolay Radishchev (en) |
 | |
Aleksandr Radísxev (rus: Александр Радищев) (Radischevo, 20 d'agost de 1749 (Julià) - Sant Petersburg, 12 de setembre de 1802 (Julià)), nom complet amb patronímic Aleksandr Nikolàievitx Radísxev, rus: Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев, fou un autor rus i crític social que va ser arrestat i obligat a exiliar-se durant el govern de Caterina la Gran. Portà la tradició del radicalisme en la literatura russa a un nivell prominent amb la publicació el 1790 del seu Viatge de Sant Petersburg a Moscou.[1] La seva descripció de les condicions socioeconòmiques a Rússia el va fer creditor de l'exili intern a Sibèria fins al 1797.
Biografia[modifica]
Radísxev va néixer en una família noble menor, en una propietat just a fora de Moscou. La seva joventut, la passà amb un parent a Moscou, on se li permetia passar temps a la nova Universitat de Moscou. Les seves connexions familiars li donaren l'oportunitat de servir com a patge a la cort de Caterina, en què el seu excepcional servei i capacitat intel·lectuals el posen a part. Com que es preveia que tindria una capacitat acadèmica excepcional, Radísxev va ser escollit amb una dotzena de nois per ser enviats a l'estranger, per tal d'adquirir aprenentatge occidental. Durant diversos anys, estudià a la Universitat de Leipzig. La seva educació estrangera influí en el seu acostament a la societat russa i al seu retorn esperava incorporar filosofies de la Il·lustració com ara el dret natural i el contracte social a les condicions russes. Lloava revolucionaris com George Washington i les primeres etapes de la Revolució Francesa. El seu treball més famós, Viatge de Sant Petersburg a Moscou, és una crítica de la societat russa. Era especialment crític amb la servitud i els límits a la llibertat personal imposats per l'autocràcia.
Quan Caterina la Gran va llegir l'obra, va veure les crides a la reforma de Radísxev com a prova de radicalisme d'estil jacobí, i ordenà que les còpies del text fossin confiscades i destruïdes. Se l'arrestà i condemnà a mort. Aquesta sentència va ser posteriorment commutada per l'exili a Ilimsk, Sibèria, per bé que abans de l'exili sofrí tortura tant física com psicològica.
Radísxev va ser alliberat pel tsar successor de Caterina, Pau, i intentà de nou pressionar perquè hi hagués reformes en el govern de Rússia. Sota el regnat d'Alexandre I, Radísxev va ser breument contractat per ajudar a revisar la llei russa, una realització del seu somni etern. Desafortunadament, la seva estada en aquest cos administratiu va ser breu i infructuosa. El 1802, un abatut Radísxev -possiblement amenaçat amb un altre exili siberià- se suïcidà bevent verí.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Radísxev |