Aleksandr Txerepnín
  |
||
|---|---|---|
 Fotografia d'Aleksandr Txerepnín |
||
| Nom real: | Aleksandr Nikolàievitx Txerepnín | |
| Estil: | Clàssic modernista | |
| Naixença: | 8 de gener de 1899 Sant Petersburg (Rússia) |
|
| Defunció: | 29 de setembre de 1977 (als 78 anys) París, (França) |
|
| Nacionalitat: |  Rússia Estats Units |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Pianista | |
|
Obres destacades |
||
|
Ol-Ol (òpera) |
||
Aleksandr Nikolàievitx Txerepnín (en alfabet ciríl·lic Александр Николаевич Черепнин) (Sant Petersburg, Rússia, 8 de gener de 1899 - París, França, 29 de setembre de 1977) fou un compositor rus nacionalitzat nord-americà.
Des de la infància donà mostres d'una gran aptitud per la música, i a Rússia fou deixeble del seu pare Nikolai Txerepnín, d'Anatoli Liàdov i de Nikolai Sokolov; el 1921 marxà amb el seu pare a París. En aquesta ciutat perfeccionà els estudis amb André Gedalge (composició) i Isidor Philipp (piano) i pertany al grup de compositors estrangers –que assumeixen els corresponents influxos folklorics— de l'anomenada École de París. Converteix a la capital de França en el seu centre de residència, a pesar de les seves llargues estances en altres països, on va donar concerts –Gran Bretanya (1922), Xina i Japó (1933-34), Països Nòrdics i Egipte (1946-48)— o exercir el professorat: així en la Facultat de Música i l'Institut d'Art de San Francisco (1948) i la Universitat De Paul, de Chicago (1949-64).
La seva música no exempta d’influències alienes, és fluida i de melodia exuberant i hàbil desenvolupament, però les seves obres més originals són les de curtes proporcions.
Guanyà el premi Glinka de 1959.
Passen de 100 el numero d’obres entre les de majors dimensions cal citar:
- Danses russes: per a orquestra
- Romança sense paraules
- La dona i la seva ombra: ballet
- Els frescos d’Ajanta: fou interpreat per Anna Pàvlova el 1923
- Quatre simfonies
- The Farmer and the Nymph: premi David Bispham, (1960)
- Serenata: per a cordes (1965)
- Ol-Ol: òpera en tres actes
Música pel teatre [modifica]
- Salomé: d'Oscar Wilde
- Elektra; d'Hug von Hofmannsthal
- L'esprit triomphant: de Romain Rolland
- Hannele: de Gerhart Hauptmann
Composicions menors [modifica]
- Concerts: dos
- Sonata: una per a violí i piano
- Sonates: dues per a violoncel i piano
- Rapsòdia georgiana: per a violoncel i orquestra
- Trio: un per a violí, violoncel i piano
- Concert: un per a flauta, violí i petita orquestra
- Quartet: per a instruments de corda
Tres peces per a orquestra de cambra
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1977-78. pàg. 922 (ISBN 84-239-6953-3)
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm 10. pàg. 95-96 (ISBN 84-239-4580-4)
