Alella

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:34, 13 ago 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlella
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 29′ 42″ N, 2° 17′ 46″ E / 41.495°N,2.296°E / 41.495; 2.296
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaMaresme Modifica el valor a Wikidata
CapitalAlella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.139 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.056,15 hab./km²)
Llars48 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciAlellenc, alellenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície9,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud90
Limita amb
PatrociniFeliu de Girona i Madrona de Tessalònica Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMarc Almendro i Campillo (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08328 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08003 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080039 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Carquefou (França) i Brogliano (Itàlia)

Lloc webalella.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100064506707606 Twitter (X): Ajalella Instagram: ajalella LinkedIn: ajuntamentalella Youtube: UCm7B1CfHeazYcVcSpP17eZA Modifica el valor a Wikidata
Masia de Can Lleonard
Parròquia de Sant Feliu

Alella és un municipi de la comarca del Maresme.

Història

edat mitjana

L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.

La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Desplà per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II.

Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.

Edat Moderna

A partir del Decret de Nova Planta, Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es fan ja a l'Ajuntament. Durant la Guerra de Successió Espanyola les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.

Salvador Lleonart, natural d'Alella, va ser el cap dels serveis d'espionatge de l'exèrcit català durant la fase final del conflicte després que la Junta de Braços va declarar la resistència a ultrança, al juliol del 1713. Fins a la capitulació de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, es va encarregar de mantenir la comunicació i de coordinar les accions entre la capital catalana i l'exèrcit exterior del marquès del Poal. Acabada la confrontació, els seus béns van ser confiscats i, el 1729, optà per l'exili. El 1736 va viatjar al banat de Temesvar, on es va fundar la ciutat de Nova Barcelona. Com la resta de colons, va abandonar la regió el 1738 i es va establir a Budapest, on morí a mitjan 1739.[1]

Edat Contemporània

Alella de Mar o Cases de Mar era un antic barri marítim del terme municipal d'Alella i estava situat a la desembocadura de la riera d'Alella. A mitjans del segle XIX el barri es va agregar al terme municipal del Masnou. Actualment forma conurbació amb la vila de Masnou i compta amb uns 1.415 veïns.

L'any 1934 s'edifiquen les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església és destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, Alella va viure 40 anys de dictadura, i va evolucionar en mesura del que permetia el règim.

L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, es construeix la sortida de l'autopista Barcelona-Mataró, que va millorar molt les comunicacions.

El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari de la localitat, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.

Geografia

Límits del terme municipal:

Santa Maria de Martorelles Vallromanes
Tiana Teià
Montgat El Masnou

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
44 - 48 511 867 1.605 1.565 1.507 1.370 1.387

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.498 1.597 1.542 1.673 1.903 2.300 3.386 6.433 6.943 6.943

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
7.696 7.889 8.413 8.796 8.831 9.013 9.260 9.557 9.610
9.651

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
9.632
9.764
9.904
10.079
- - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Alellencs destacats

El 31 de març de 2011, el Ple de l'Ajuntament d'Alella, municipi on va néixer el pedagog, va aprovar la concessió del títol de fill predilecte d'Alella.

"Els motius per a la concessió del títol de fill predilecte han tingut en compte, entre d'altres, la rellevància històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal."[2]

La producció vinícola

L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.

El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la mateixa localitat d'Alella però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.

Eleccions 2015

Càrrecs polítics

Alella (Maresme) - 13 regidors
Candidatures % Vot 2015 Reg. 2015 % Vot 2011 Reg. 2011 % Vot 2007 Reg. 2007 % Vot 2003 Reg. 2003
Esquerra Republicana de Catalunya / (ERC-AM) 48,24 7 38,81 6 37,29 6 25,9 4
Convergència i Unió (CiU) 11,49 1 21,21 3 18,97 3 24,48 3
Candidatura d'Unitat Popular / (APA-CUP-PA) 9,23 1 - - - - - -
Partit Popular de Catalunya (PPC) 7,46 1 11,58 1 10,35 1 15,34 2
Amor per Alella COR (COR) - - 1,61 - 9,81 1 - -
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM - "AP - CP" ) 6,99 1 6,38 1 8,89 1 14,44 2
Gent d'Alella (GA) 12,75 2 12,78 2 6,83 1 - -
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM) - - 4,03 - 3,9 - 10,25 1
en blanc 1,70 - 3,59 - 3,96 - N/D -

Edificis d'interès

  • Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica.
  • Cal Marquès, edifici classicista.
  • Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclèctic (segle XIX).
  • Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle XIX).
  • Cooperativa Alella Vinícola; el celler és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats.
  • Masia Museu Municipal Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.[5]
  • Centre Cultural Can Lleonart. De propietat municipal des de 1985, els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Presenta una característica façana esgrafiada coronada per un ornament ondulat d'època barroca. La casa es troba a la confluència d'ambdues rieres i estava situada prop de la creu de terme del municipi, desapareguda a causa dels aiguats del darrer terç del segle XVIII. L'aspecte actual de la casa s'explica en el context de bonança econòmica del segle XVIII.
  • Can Gaza, on hi ha l'esplai d'Alella, casal de joves i casal d'avis, a més dels diables i els capgrossos, inclosos els gegants

Referències

  1. «Ruta 1714 (Alella)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  2. http://diarimaresme.com/2011/ferrer-i-guardia-fill-predilecte-dalella/
  3. [enllaç sense format] http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0800390004
  4. «Eleccions Municipals 2015 Diari Ara». [Consulta: 14 juliol 2016].
  5. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona). Servei de Museus. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376 [Consulta: 19 desembre 2010]. 

Enllaços externs