Alella
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Maresme | ||||
Capital | Alella | ||||
Població humana | |||||
Població | 10.139 (2023) (1.056,15 hab./km²) | ||||
Llars | 48 (1553) | ||||
Gentilici | Alellenc, alellenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 9,6 km² | ||||
Altitud | 90 | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Feliu de Girona i Madrona de Tessalònica | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Marc Almendro i Campillo (2019–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08328 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08003 | ||||
Codi IDESCAT | 080039 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | alella.cat | ||||
Alella és un municipi de la comarca del Maresme.
Història
edat mitjana
L'actual municipi d'Alella es troba documentat per primer cop l'any 975, en un contracte de venda de terres de Premià, marcant-ne els límits de ponent. S'han trobat documents que daten de 993 on s'esmenta la parròquia de Sant Feliu d'Alella en una permuta de terres entre el matrimoni de Guillem i Guilla i el monestir de Sant Cugat del Vallès.
La jurisdicció del poble d'Alella va ser propietat dels comtes de Barcelona, i per tant Alella va continuar sent poble de caràcter reial. En algunes ocasions, però, la corona va alienar els seus drets sobre aquestes terres, com en el cas de Pere III que va vendre les terres a Pere Desplà per 3000 florins (1353), encara que van tornar a les propietats reials confirmant-ne els privilegis Joan II, Carles I i Felip II.
Aliena a totes les compravendes reials, al poble hi vivien els senyors de la Casa d'Alella, que gaudien de l'usdefruit de la tercera part dels delmes de la parròquia i n'exercien una mena de senyoria. La Casa d'Alella també era anomenada Casa del Terçó o de les Quatre Torres, i està documentada des del segle XVII. Els primers senyors que van gaudir d'aquests drets van ser els Banyeres, documentats des de finals de XIII.
Edat Moderna
A partir del Decret de Nova Planta, Alella va passar de ser una parròquia a ser un municipi, i les reunions del Consell es fan ja a l'Ajuntament. Durant la Guerra de Successió Espanyola les propietats de les famílies d'Alella van ser confiscades, donada la tendència que tenien a favor de l'arxiduc Carles.
Salvador Lleonart, natural d'Alella, va ser el cap dels serveis d'espionatge de l'exèrcit català durant la fase final del conflicte després que la Junta de Braços va declarar la resistència a ultrança, al juliol del 1713. Fins a la capitulació de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, es va encarregar de mantenir la comunicació i de coordinar les accions entre la capital catalana i l'exèrcit exterior del marquès del Poal. Acabada la confrontació, els seus béns van ser confiscats i, el 1729, optà per l'exili. El 1736 va viatjar al banat de Temesvar, on es va fundar la ciutat de Nova Barcelona. Com la resta de colons, va abandonar la regió el 1738 i es va establir a Budapest, on morí a mitjan 1739.[1]
Edat Contemporània
Alella de Mar o Cases de Mar era un antic barri marítim del terme municipal d'Alella i estava situat a la desembocadura de la riera d'Alella. A mitjans del segle XIX el barri es va agregar al terme municipal del Masnou. Actualment forma conurbació amb la vila de Masnou i compta amb uns 1.415 veïns.
L'any 1934 s'edifiquen les escoles Fabra, gràcies al suport del Marquès d'Alella, Ferran Fabra i Puig. El 22 de juliol de 1936 la part interior de l'església és destruïda. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, Alella va viure 40 anys de dictadura, i va evolucionar en mesura del que permetia el règim.
L'any 1960 apareix el primer exemplar de la Revista Alella, que va ser una de les primeres publicacions en català. Poc més tard, es construeix la sortida de l'autopista Barcelona-Mataró, que va millorar molt les comunicacions.
El 1975 es comencen a celebrar a Alella els actes del Mil·lenari de la localitat, i aquest any es comencen a celebrar les festes de la Verema i l'aplec de l'Arròs.
Geografia
Límits del terme municipal:
Santa Maria de Martorelles | Vallromanes | |
Tiana | Teià | |
Montgat | El Masnou |
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Alellencs destacats
- Francesc Ferrer i Guàrdia, també conegut com a Francisco Ferrer, anarquista i lliurepensador, executat el 1909 al castell de Montjuïc, arran de la Setmana Tràgica.
El 31 de març de 2011, el Ple de l'Ajuntament d'Alella, municipi on va néixer el pedagog, va aprovar la concessió del títol de fill predilecte d'Alella.
"Els motius per a la concessió del títol de fill predilecte han tingut en compte, entre d'altres, la rellevància històrica de Francesc Ferrer i Guàrdia, la transcendència i vigència de la seva contribució a la pedagogia, la seva aportació a la divulgació del coneixement i la seva condició d’alellenc més universal."[2]
La producció vinícola
L'agricultura d'Alella es basa preferentment en la producció vitícola. Hi ha una important producció de vi, preferentment blanc, amb denominació d'origen pròpia. La cooperativa Alella Vinícola, fundada el 1906, n'és la principal productora i fou un dels primers cellers cooperatius de Catalunya.
El vi de la Denominació d'Origen Alella (D.O. Alella) procedeix de vinyes conreades a la mateixa localitat d'Alella però també als termes municipals veïns de Tiana, Montgat, El Masnou, Teià i altres.
Eleccions 2015
Càrrecs polítics
Alella (Maresme) - 13 regidorsCandidatures | % Vot 2015 | Reg. 2015 | % Vot 2011 | Reg. 2011 | % Vot 2007 | Reg. 2007 | % Vot 2003 | Reg. 2003 | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Esquerra Republicana de Catalunya / (ERC-AM) | 48,24 | 7 | 38,81 | 6 | 37,29 | 6 | 25,9 | 4 | |
Convergència i Unió (CiU) | 11,49 | 1 | 21,21 | 3 | 18,97 | 3 | 24,48 | 3 | |
Candidatura d'Unitat Popular / (APA-CUP-PA) | 9,23 | 1 | - | - | - | - | - | - | |
Partit Popular de Catalunya (PPC) | 7,46 | 1 | 11,58 | 1 | 10,35 | 1 | 15,34 | 2 | |
Amor per Alella COR (COR) | - | - | 1,61 | - | 9,81 | 1 | - | - | |
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PM - "AP - CP" ) | 6,99 | 1 | 6,38 | 1 | 8,89 | 1 | 14,44 | 2 | |
Gent d'Alella (GA) | 12,75 | 2 | 12,78 | 2 | 6,83 | 1 | - | - | |
Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA-EPM) | - | - | 4,03 | - | 3,9 | - | 10,25 | 1 | |
en blanc | 1,70 | - | 3,59 | - | 3,96 | - | N/D | - |
Edificis d'interès
- Església de Sant Feliu d'Alella, construcció romànica.
- Cal Marquès, edifici classicista.
- Casa Alella o de les Quatre Torres, edifici eclèctic (segle XIX).
- Escoles Pies o Cal governador, edifici neoclàssic-historicista (segle XIX).
- Cooperativa Alella Vinícola; el celler és de l'arquitecte modernista Jeroni Martorell i Terrats.
- Masia Museu Municipal Can Magarola, Casal del Vi d'Alella. S'hi pot tastar el fruit de les vinyes d'Alella i s'hi pot veure un recull d'objectes relacionats amb les tradicions i feines del vi.[5]
- Centre Cultural Can Lleonart. De propietat municipal des de 1985, els seus orígens es remunten a l'edat mitjana. Presenta una característica façana esgrafiada coronada per un ornament ondulat d'època barroca. La casa es troba a la confluència d'ambdues rieres i estava situada prop de la creu de terme del municipi, desapareguda a causa dels aiguats del darrer terç del segle XVIII. L'aspecte actual de la casa s'explica en el context de bonança econòmica del segle XVIII.
- Can Gaza, on hi ha l'esplai d'Alella, casal de joves i casal d'avis, a més dels diables i els capgrossos, inclosos els gegants
Referències
- ↑ «Ruta 1714 (Alella)». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
- ↑ http://diarimaresme.com/2011/ferrer-i-guardia-fill-predilecte-dalella/
- ↑ http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0800390004
- ↑ «Eleccions Municipals 2015 Diari Ara». [Consulta: 14 juliol 2016].
- ↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (Barcelona). Servei de Museus. A Guide to the museums of Catalonia. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2001. ISBN 9788439354376 [Consulta: 19 desembre 2010].