Aleran
Aleran (? - Barcelona?, 852) fou Comte de Barcelona, Empúries, Rosselló i Marquès de Septimània (849 o 850 - 851 o 852).
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Possiblement, era comte de Troyes i fill del comte Guillem de Blois (+ 834), i nebot del comte Odó d'Orleans (el sogre de Carles el Calb i germà de Guillem), i tenia una forta hostilitat familiar amb el llinatge de Guillem de Septimània, fill de Bernat de Septimània, per raons poc conegudes.
Nomenament [modifica]
El 848 Guillem de Septimània s'emparà de Barcelona i Empúries. L'estiu del 849 Carles el Calb decidí atacar Aquitània. El comte Frèdol li va obrir les portes de Tolosa i fou ratificat en el seu càrrec. Pipí II d'Aquitània va fugir i Carles va presentar-se a Narbona i va nomenar a Aleran com a comte de Barcelona i Empúries-Rosselló i com a marquès de Septimània donant a Guifré els comtats de Girona i Besalú i a Salomó els comtats de Cerdanya, Urgell i Conflent. Com que Aleran s'havia d'ocupar de Guillem tindria un adjunt anomenat Isembard, fill del marquès Guerí de Provença comte d'Autun i Mâcon.
Política [modifica]
Aleran no va tenir gaires dificultats per instal·lar-se als seus comtats, menys a Barcelona. Guillem demanà l'ajuda de l'emir Abd al-Rahman. Quant el febrer del 850 Carles el Calb va sortir d'Aquitània, els nobles es revoltaren altra cop en favor de Pipí II, Sanç II (un noble enemic de Carles) es va fer amb el poder a Bordeus i Gascunya, i Guillem va iniciar campanya a la zona de Barcelona amb soldats àrabs sota el comandament d'Abd al-Karim ibn Abd al-Wahid ibn Mugit, assetjant Girona sense poder prendre-la, assolant els àrabs molts territoris. Carles va enviar reforços i Guillem va demanar la pau i a traïció va capturar als dos comtes però es va haver de refugiar a la ciutat de Barcelona on fou fet presoner per nobles partidaris del rei i executat. Llavors devia entrar Aleran a la ciutat, el 850 [1]
Com a represàlia per la mort del seu aliat, els musulmans van conquerir Barcelona el 851 o el 852 com a molt tard, i la van saquejar i van delmar la població però se'n van retirar després. Probablement el comte Aleran va morir en aquestos combats.[2] Després d'això, l'any 852, es va establir la pau per tractat (abans del 19 d'agost del 852).
| Precedit per: Guillem de Septimània |
Comte de Barcelona amb Isembard 850–852 |
Succeït per: Odalric |
Notes [modifica]
- ↑ O potser ja era a la ciutat, però presoner fins aleshores
- ↑ Joaquim Micó i Millan, Població pre-comtal al Penedès
Referències [modifica]
- Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).
