Alessandro Del Piero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alessandro Del Piero
Alessandro Del Piero
Del Piero jugant per la Juventus
Dades personals
Nom complet: Alessandro Del Piero
Data de naixement: 9 de novembre de 1974 (1974-11-09) (39 anys)
Lloc de naixement: Conegliano, Itàlia
Alçada: 1,74 m (5 ft 8+12 in)[1]
Dades esportives
Club actual: Sydney FC
Posició: Davanter (futbol)
Número: 10
Clubs juvenils
1982–1988 San Vendemiano
1988–1993 Padova
1993–1994 Juventus
Clubs professionals1
Anys Club PJ2 (Gls)2
1991–1993 Padova 14 (1)
1993–2012 Juventus 513 (208)
2012– Sydney FC 12 (5)
Selecció nacional
1991 Itàlia Sub-17 3 (1)
1992–1993 Itàlia Sub-18 14 (12)
1993–1996 Itàlia Sub-21 12 (3)
1995–2008 Itàlia 91 (27)
1 Estadístiques només de la lliga nacional actualitzades el dia 5 de gener de 2013.
2 Partits jugats (Gols)
Medaller
Competint per Itàlia Itàlia
Futbol
Copa del Món de Futbol
Or Alemanya 2006
UEFA European Championship
Plata Bèlgica-Holanda 2000
Campionat d'Europa de Futbol sub-21 de la UEFA
Or França 1994
Or Espanya 1996
UEFA Champions League
Or Roma 1996
Plata Munich 1997
Plata Lliga de Campions de la UEFA 1997-98
Plata Lliga de Campions de la UEFA 2002-03
Copa de la UEFA
Plata 1995
Copa Intercontinental
Or Tokyo 1996
Supercopa
Or 1996 Palermo
Copa Intertoto
Or Tokyo 1999
Serie A
Or 1995
Or 1997
Or 1998
Or 2002
Or 2003
Or 2012
Serie B
Or 2007
Copa italiana de futbol
Or 1995
Plata 2002
Plata 2004
Plata 2012
Supercopa italiana
Or 1995
Or 1997
Or 2002
Or 2003

Alessandro Del Piero (Conegliano, Província de Treviso, Itàlia, 9 de novembre de 1974), conegut com el Pinturicchio,[2] Godot,[2] L'Uccellino,[3] Alessandro Magno,[4] Alessandro Il Grande i[5] Il Capitano,[6] és un futbolista italià que juga en la posició de davanter al Sydney F.C. de l'A-League d'Austràlia. Va començar la seva carrera futbolística amb el Calcio Padova, el 1988, i amb el qual va debutar com a professional tres anys més tard.

Després de jugar durant dues temporades al club paduà va ser transferit a la Juventus FC, on s'hi va estar fins al juny de 2012. Amb el club torinès va obtenir 12 títols a nivell nacional (sis Serie A, una Serie B, una copa italiana, quatre supercopes italianes) i quatre a nivell internacional (una Lliga de Campions de la UEFA, una supercopa d'Europa, una Copa Intercontinental i una Copa Intertoto de la UEFA). A més, posseeix el rècord de ser el futbolista amb més partits disputats i més gols anotats amb la Juventus.[7][8][9][10]

Amb la selecció de futbol d'Itàlia va participar en quatre Eurocopes i en tres edicions de la Copa Mundial de Futbol, sent el seu millor resultat en el campionat obtingut a la Copa del Món de Futbol de 2006 després de guanyar França per 5-3 a la tanda de penals a la final.[11]

L'any 2000 va ser reconegut com el futbolista més ben pagat del món,[12] i el 2004 va ser inclòs a la llista FIFA 100 elaborada per l'ex-futbolista Pelé a petició de la FIFA.[13] Alguns dels seus premis individuals han estat el Golden Foot, guanyant d'uns 1000 vots,[14] el Trofeu Bravo i el Pallone d'Argento. Amb 44 gols en 92 partits és el novè màxim golejador històric de la Lliga de Campions de la UEFA.[15]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alessandro Del Piero va néixer a Conegliano el 9 de novembre de 1974. És fill de Gino, un electricista, i Bruna, mestressa de casa. Té dos germans: el més gran, Stefano, va ser futbolista professional durant poc temps amb la Unione Calcio Sampdoria, però va patir una greu lesió i va haver de retirar-se del futbol, sent actualment el seu representant;[16] i una germana adoptada de nacionalitat romanesa anomenada Beatrice.[17] Va passar tota la seva infància a la casa de la seva família a San Vendemiano (Província de Treviso). Jugava al futbol al pati de darrere de casa seva amb dos amics, Nelso i Pierpaolo.[18]

Tot i haver estat dedicat al futbol durant tant de temps, té un diploma en comptabilitat.[19] Després de cinc anys de festeig amb Sonia Amoruso, es van casar en secret el 12 de juny de 2005, a la petita parròquia de Mongreno, Torí.[20] La cerimònia va ser realitzada pel rector Luigi Ciotti, fundador i president del «Grup d'Abel», una associació voluntària de Torí.[21] El seu primer fill, Tobías, va néixer el 22 d'octubre de 2007 a la clínica Sant'Anna de la ciutat de Torí.[22] El 4 de maig de 2009, va néixer la seva segona filla anomenada Dorotea.[23] El 27 de desembre de 2010, va néixer la seva tercera filla a la qui va anomenar Sasha.[24]

Fora del món del futbol i de manera regular practica el golf, tennis i bàsquet.[25] És fanàtic i amic personal del base de Los Angeles Lakers, el canadenc Steve Nash,[16] i de l'ex-cantant de la banda Oasis, Noel Gallagher.[26] L'any 2005, va aparèixer al vídeo Lord Don't Slow Me Down, autografiant-se la seva camiseta i entregant-la als membres de la banda.[27] El 2006, amb l'ocasió dels Jocs Olímpics d'hivern de 2006 de Torí, va ser un dels rellevistes que va portar la torxa olímpica.[28]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Clubs[modifica | modifica el codi]

Calcio Padova[modifica | modifica el codi]

Va començar a practicar el futbol al camp de la Parròquia de Saccon,[29][30] on entrenava de nit gràcies a un petit sistema d'electricitat que havia construït el seu pare.[31] Després va passar a l'equip de la seva ciutat natal, l'Associazione Calcio San Vendemiano exercint com a porter, ja que la seva mare pensava que d'aquesta manera era més probable que no sortís del partit ferit.[32] Això no obstant, el seu germà Stefano li va dir que era bo jugant a l'atac i va canviar-se de posició.[33]

Mentre jugava al San Vendemiano, el capellà del poble (també president de l'equip) va parlar amb alguns dirigents del Calcio Padova, inicialment sense èxit, ja que existia preocupació degut a la prima contextura d'Alex.[34] Això no obstant, el 1992 va ser transferit per l'equip paduà i va ser inscrit a l'equip juvenil. Als 16 anys va aconseguir la seva primera oportunitat al futbol professional i va debutar a la Serie B tenint a l'ex-futbolista Mauro Sandreani com a entrenador. La temporada següent va jugar deu partits i va fer el seu primer gol en la victòria del Padova contra el Ternana Calcio per 5-0.[35]

Juventus Football Club[modifica | modifica el codi]

El debut a la Serie A[modifica | modifica el codi]

L'estiu de 1993, gràcies a les gestions de Giampiero Boniperti, va ser transferit a la Juventus Football Club per cinc mil milions de lires italianes, firmant un contracte per 150 milions de lires per temporades més premis,[36] després d'haver sigut rebutjat per l'Associazione Calcio Milan,[37] complint així el somni de poder pertànyer a la societat torinesa d'Alessandro.[32][37] Tot i que Giovanni Trapattoni el va promoure de seguida al primer equip, va ser transferit a l'equip juvenil on Antonello Cuccureddu entrenava, convertint-se de seguida líder de l'equip. Junt amb Fabrizio Cammarata, Christian Manfredini, Lorenzo Squizzi i Jonathan Binotto van conduir al club a guanyar el Torneig de Viareggio i el títol del Campionat Primavera.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alessandro Del Piero
  1. «Passaport de Del Piero» (en italià). [Consulta: 5 de gener de 2013].
  2. 2,0 2,1 «I Soprannomi dei Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  3. «Pipino il breve» (en italià). pipinoilbreve.it. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  4. «Alessandro Magno» (en italià). RAI, 1998. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  5. «Del Piero record: la Signora saluta Alessandro il grande» (en italià). mytag.it. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  6. «Del Piero da record: ma non sono felice» (en italià). sport.sky.it, 2010. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  7. «Statistiche - Classifiche Giocatori» (en italià). juworld.net. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  8. «Reti - Totale» (en italià). [Consulta: 20 de gener de 2013].
  9. «Del Piero sets Juve scoring record» (en anglès). People Daily, 2006. [Consulta: 6 de gener de 2013].
  10. «Presenze - Totale» (en italià). [Consulta: 20 de gener de 2013].
  11. «Italia gana su cuarto Mundial en la tanda de penalties» (en castellà). [Consulta: 13 de gener de 2013].
  12. «Your Verdict: 100 greatest ever footballers» (en anglès), 2000. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  13. «Pele's list of the greatest» (en anglès). BBC, 2004. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  14. «Alessandro del Piero ganó el "Golden Foot 2007"» (en castellà). [Consulta: 13 de gener de 2013].
  15. Davide Rota i Jarek Owsianski. «Champions Cup/Champions League Topscorers - Overall» (en anglès). Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation, 2007. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  16. 16,0 16,1 «Alessandro Del Piero» (en italià). juventus.com.
  17. «Alex Del Piero» (en italià). kom.it. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  18. «Le luci di Del Piero» (en italià). RAI, 2001. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  19. «Intervista ad Alex Del Piero» (en italià). zai.net. [Consulta: 8 de gener de 2009].
  20. «Del Piero, dribbling sull'altare» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2005. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  21. «Torino, nozze segrete per Alex Del Piero» (en italià). La Repubblica, 2005. [Consulta: 19 de gener de 2009].
  22. «Del Piero, giorni d'oro E' nato il figlio Tobias» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2007. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  23. «Del Piero papà: nata Dorotea» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  24. Timothy Ormezzano. «Del Piero di nuovo papà» (en italià). La Repubblica, 2010. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  25. «FIFA World Cup @ Yahoo.com» (en anglès). Fifaworldcup.yahoo.com. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  26. Rick Broadbent. «Del Piero remaining loyal to the Old Lady» (en anglès). The Times, 2006. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  27. «Del Piero gets shirty whit Noel» (en anglès). The Sun, 2008. [Consulta: 13 de gener de 2013].
  28. «Also Alex with the Olympic flame» (en anglès). juventus.com, 2006. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  29. Marisa Fumagalli. «Le ruspe nel campetto di Del Piero» (en italià). Corriere della Sera, 2009. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  30. Anna Sandri. «Ruspe cancellano i primi gol di Alex» (en italià). La Stampa, 2009. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  31. Germano Bovolenta, Nicola Cecere i Lodovico Maradei. «Ronaldo vs Del Piero cioe' il massimo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 2009. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  32. 32,0 32,1 «Alex Del Piero» (en italià). specialissimo.it. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  33. «Alessandro Del Piero Trivia» (en anglès). alessandrodelpiero.org. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  34. Roberto Perrone. «il ragionier Del Piero: 5 gol in 350 minuti. pare anormale tanta e' la sua normalita'» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  35. «Del Piero spegne 200 "candeline"» (en italià). TGcom, 2006. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  36. Roberto Perrone, Stefano Agresti i Carlo Grandini. «Del Piero, tre passi nel futuro Juve» (en italià). Corriere della Sera, 1994. [Consulta: 20 de gener de 2013].
  37. 37,0 37,1 «Player Profile: Alessandro Del Piero» (en anglès). footymania.com. [Consulta: 20 de gener de 2013].