Alevis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els alevis són una minoria religiosa i cultural que viuen principalment a Turquia; són considerats xiïtes però llurs creences, tradicions i rituals tenen considerables diferències amb aquesta branca.

Discriminats tradicionalment, van donar suport a Ataturk que prometia un estat laic i sense discriminació, encara que als anys seixanta es van orientar cap a l'esquerra. Un 25% dels alevis són kurds, i molts altres zazes (un 50% dels zazes són alevis); la resta són turcs. Es calcula que són uns deu milions a Turquia i no menys de cinc milions a la resta del món.

Creences i pràctiques[modifica | modifica el codi]

Veneren Hajji Bektaix Wali (en turc: Haci Bektaş Veli), un sant del segle XIII, com els sufís bektaixites. Molts alevis s'anomenen alevis-bektaixites, però aquesta identitat no és universalment acceptada. La moderna teologia està molt influïda per l'humanisme, l'universalisme i les antigues creences turques xamàniques.

Les seves pregàries es fan en "cases d'assemblea" (cemevi) i no en mesquites, i les cerimònies (âyîn-i cem) inclouen música i dansa (semah) on participen homes i dones. El culte no es fa en àrab sinó en la llengua pròpia i està molt associat a les tradicions folklòriques d'Anatòlia.

D'entre llurs especificitats es poden destacar:

  • Amor i respecte per a tothom, l'important no es la religió sinó les persones.
  • Tolerància envers les altres religions i grups ètnics
  • Respecte pel treball de la gent, l'acte més important és el treball
  • Igualtat entre homes i dones, monogàmia

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen dels alevis és discutit. Alguns situen el seu origen en els dotze imams;[1] altres els consideren lligats a les doctrines extremistes del xiïsme com els alauites de Síria. Altres esmenten el substrat preislàmic barrejat amb teologia xiïta[2] i alguns fins i tot hi veuen influències dels gnòstics bizantins i armenis. El cert és que moltes tribus turcmanes d'Anatòlia que havien estat guanyades a l'islam al segle XIII van incloure elements de les creences del poeta Yunus Emre i de Hajji Bektaix Wali.

A la segona meitat del segle XV van donar suport a la secta xiïta safàvida, després centrada a Arbil, que el 1501 va prendre el poder a Pèrsia, i els turcmans anomenats kizilbaixis pel seu turbant vermell amb dotze puntes, van quedar dividits; els xiïtes d'Anatòlia van quedar sota domini otomà i van evolucionar diferentment que els turcmans que havien quedat a Pèrsia. Des de la dècada del 1990 els alevis reclamen una identitat cultural pròpia. En general donen suport al secularisme turc.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alevis
  1. Tord Olsson, Elisabeth Özdalga, Tord Olsson Elisabeth Özdalga Catharina Raudvere. Alevi Identity: Cultural, Religious and Social Perspectives (en anglès). Psychology Press, 1998, p.65. ISBN 0700710884. 
  2. Durham, Jr., W. Cole. Islam, Europe and Emerging Legal Issues. Ashgate Publishing, p.28.