Alexander Brailowsky
| Alexander Brailowsky | ||
|---|---|---|
 Alexander Brailowsky i la seva esposa
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Alexander Brailowsky | |
| Naixement | 16 de febrer de 1896 Kiev | |
| Lloc d'origen | ucraïnès | |
| Defunció | 25 d'abril, 1978, Nova York, Estats Units | |
| Ocupació | Pianista | |
| Instruments | Piano | |
| Artistes relacionats | Witold Malcuzinsky | |
Alexander Brailowsky (Kiev, Ucraïna, 16 de febrer de 1896 - Nova York, Estats Units, 25 d'abril, 1978) fou un pianista ucraïnès.
Graduat amb la medalla d'Or en el Conservatori de la seva ciutat natal el 1911, aquest mateix any es traslladà a Viena, on estudià sota la direcció de Leschetizky fins el 1914. De manera progressiva es formà com a intèrpret de Chopin, arribant amb els anys a convertir-se en un autèntic especialista. Des de l'any 1920 i en repetides ocasions oferí en capitals europees i ciutats americanes del Nord i del Sud concerts on oferia una completa visió del gran compositor. Des de finals de la primera guerra mundial, Brailowsky aconseguí projecció internacional. També visità, en repetides ocasions, Espanya i Hispanoamèrica.
Reordenà amb verdadera devoció, en un treball d'anys, les cent seixanta nou composicions que avarca l’Òpera Prima de Chopin, preparant els cicles integrals que restaren estructurats en series de recitals. Per a molts crítics, aquest fou una empresa d'enorme disciplina, no tant musical com matemàtica. El 1949, al commemorar-se a París el centenari de la mort de Chopin, fou Brailowsky el pianista invitat per a interpretar les seves obres, en acte presidit pel primer magistrat del país. Poc temps després fixà la seva residencia a Nova York.
Guardonat per diferents Governs, aplaudit en nombroses capitals del món, havent rebut, entre d'altres, les distincions següents: l'Orde del Mèrit, de mans del rei Carol II de Romania: la medalla de la Legió d'Honor de França: la medalla del rei Cristià X de Dinamarca: la medalla d'argent de la Vila de París.
Estava considerat com un dels pocs sobrevivents d'una escola avui superada, de la que potser Rubinstein fou l'últim representant, escola que probablement va tenir els seus orígens en Paderewski (1866-1941), pianista polonès que també fou deixeble Leschetizky. Brailowsky era, doncs, ja un dels pocs romàntics integrals del segle XX.
Curiositats [modifica]
Un detall curiós, es pot dir que fou ell, després de Liszt, l'únic que interpretà a Chopin en el propi piano, quan a París va donar els sis recitals que vingueren a oferir la més completa panoràmica de la seva obra.
Bibliografia [modifica]
- Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1975-76, pàg. 153 ISBN 84-239-6952-5
