Alexander Korda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Alexander Korda
Korda Sándor.jpg
Nom de naixement: Sándor László Kellner
Naixement: 16 de setembre de 1893
Pusztatúrpásztó (Imperi austro-hongarès)
Defunció: 23 de gener de 1956 (als 62 anys)
Londres, Anglaterra
Nacionalitat: Hongria Hongria
Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Maria Korda (1919-1930)
Merle Oberon (1930-1945)
Alexandra Boycun (1953-1956)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1931 Marius
1933 The Private Life of Henry VIII
1936 Rembrandt
1947 An Ideal Husband
Fitxa sobre Alexander Korda a IMDb

Sir Alexander Korda, nascut Sándor László Kellner (Pusztatúrpásztó, Imperi austro-hongarès, actual Hongria, 16 de setembre de 1893 - Londres, Regne Unit, 23 de gener de 1956) fou un director de cinema hongarès nacionalitzat al Regne Unit.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Maria Korda primera esposa d'Alexander i mare del seu únic fill.

Educat a Budapest, des de molt jove es dedicà al periodisme, en el que mostrà aptituds que li suposaren ser designat corresponsal especial de diversos diaris austríacs i hongaresos a París. En esclatar la primera guerra mundial retornà a Budapest, on continuà durant uns anys exercint el periodisme i escriví alguns arguments per a pel·lícules a l'estil d'aquella època, en què la projecció encara era muda.

D'una banda, el seu matrimoni amb l'actriu Maria Parkas, que més tard a la pantalla fou Maria Korda, i d'altra banda, les possibilitats que endevinà en la cinematografia, l'impulsaren a aprofundir en aquest art, convertint-se d'escriptor de guions en director. Després de dirigir algunes pel·lícules a Budapest i Viena, dirigí altres, contractat per la Universum Film AG., a Berlín; entre aquestes si troben L'incendi de l'Òpera, de gran aparell escènic i impressionant moviment, que, presentada el 1925, es projectà amb èxit arreu del món. Sol·licitat per The First National Pictures, es traslladà amb la seva esposa a Califòrnia, on al principi s'emmotllà a realitzar en els estudis de Hollywood els guions que a l'efecte li foren entregats, amb vistes més bé al seu rendiment econòmic que al seu valor artístic; però no tardà a imposar el seu criteri quant a la selecció i presentació dels afers, i així realitzà The Private Life of Helen of Troy, humorada d'alt contingut espiritual, les quals primeres figures foren Maria Korda, Ricardo Cortez i Lewis Stone, i que, si bé no assolí entusiasmar a la gran massa de públic estatunidenc, fou acollit favorablement pels públics europeus, que saberen apreciar millor els mèrits i l'enginy del seu realitzador i la labor dels seus intèrprets.

El 1930, quan començava a obrir-se camí al cinematogràfic parlat, la societat americana Paramount establí uns estudis a Joinville, destinats a la producció de cintes en diferents idiomes amb objecte principalment de sortir als mercats europeus, i en ells reuní una plèiade de directors i tècnics destacats, entre els quals figurà Alexander Korda. Poc temps després, al no donar resultats sencerament satisfactoris l'intent d'aquella empresa americana, Korda es proposà radicar-se definitivament a França, on realitzà La dame de chez Maxim; però, no trobant en aquest país tot el suport financer necessari pel desenvolupament dels grans plans, decidí traslladar-se a Londres. Allí trobà el mitjà per fundar una societat que li'n permetés desenvolupar-se d'acord als seu propis conceptes de l'art, i bastà una sola producció perquè la cinematografia anglesa adquirís de sobte un grau de preponderància i prosperitat que abans no havia conegut; fou The Private Life of Henry VIII, reconstitució històrica en colors, admirablement interpretada per Charles Laughton, i que assoli en tots els països un dels èxits més ressonants de l'època.

El seu esperit emprenedor el portà a anar delegant a poc a poc les seves funcions materials d’escenificador per a consagrar-se a la direcció general de la London Films, mentre el seu germà Zoltan Korda i alguns directors que havent adquirit celebritat en altres països, com Joseph von Sternberg, Jacob Feyder i rené Clair, s'ocupaven en la realització. Com director de la posada en escena, ja tan sols tornà a actuar per si mateix en contades ocasions, com en el film ? The Lion Has Wings, el 1939, interpretada per Merle Oberon, la seva segona esposa, i en algunes altres, encara que no deixà mai de ser l'inspirador de tota la producció de la London Films, en la que exercí sempre la inspecció suprema, tant en l'orde artístic com en el comercial.

En aquest últim sentit, restà vinculat en algunes vegades amb les grans companyies americanes (Universal Artists i Metro-Goldwyn-Mayer), mitjan contractes de co-producció i distribució.

El 1940, durant la segona guerra mundial, fundà una empresa a Hollywood sota el nom d'Alexander Korda Productions, estudis en els quals es rodaren a banda d'altres interessants pel·lícules, Dangerous Game per Ernst Lubitsch, Jungle Book, en català El llibre de la selva, per Zoltan Korda, entre d'altres.

Des de 1925 fins a la seva mort el 1956 fou una de les personalitats de major prestigi en la producció cinematogràfica. El 1936 es féu ciutadà britànic, i el rei Jordi VII li'n donà carta de noblesa, amb el oficial de sir, el 1942.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Com a director[modifica | modifica el codi]

  • 1914: Orhaz a Karpatokban
  • 1914: A Becsapott újságíró
  • 1915: Tutyu és Totyó
  • 1915: A Tiszti kardbojt
  • 1915: Lyon Lea
  • 1916: Vergödö szívek
  • 1916: A Nevetö Szaszkia
  • 1916: A Nagymama - també guionista
  • 1916: Mesék az írógépröl
  • 1916: Mágnás Miska
  • 1916: A Kétszívü férfi
  • 1916: Fehér éjszakák
  • 1916: Egymillió fontos bankó, Az
  • 1916: Ciklámen
  • 1917: Szent Péter esernyöje
  • 1917: Harrison és Barrison
  • 1917: A Gólyakalifa
  • 1917: Faun
  • 1917: Mágia
  • 1918: Mary Ann
  • 1918: Aranyember, Az
  • 1919: Yamata
  • 1919: Se ki, se be
  • 1919: Fehér rózsa
  • 1919: Ave Caesar!
  • 1920: A 111-es
  • 1920: Prinz und Bettelknabe
  • 1922: Herren der Meere
  • 1922: Die Tragödie eines verschollenen Fürstensohnes
  • 1922: Samson und Delila - també guionista
  • 1923: Das Unbekannte Morgen - també guionista
  • 1924: Jedermanns Frau
  • 1924: Tragödie im Hause Habsburg
  • 1925: Der Tänzer meiner Frau - també guionista
  • 1926: Madame wünscht keine Kinder
  • 1927: Eine Dubarry von heute
  • 1927: The Stolen Bride
  • 1927: The Private Life of Helen of Troy
  • 1928: The Yellow Lily
  • 1928: Night Watch
  • 1929: Love and the Devil
  • 1929: The Squall
  • 1929: Her Private Life
  • 1930: Lilies of the Field
  • 1930: Women Everywhere
  • 1930: The Princess and the Plumber
  • 1931: Zum goldenen Anker
  • 1931: Rive gauche
  • 1931: Marius
  • 1931: Die Männer um Lucie
  • 1931: Längtan till havet
  • 1932: La Dame de chez Maxim's
  • 1932: Service for Ladies
  • 1932: Wedding Rehearsal
  • 1933: The Private Life of Henry VIII
  • 1933: The Girl from Maxim's
  • 1934: The Private Life of Don Juan
  • 1936: Rembrandt
  • 1940: The Thief of Bagdad (No surt als crèdits)
  • 1941: Lady Hamilton (That Hamilton Woman)
  • 1945: Vacation from Marriage, títol americà, Perfect Strangers, títol anglès)
  • 1947: An Ideal Husband

Com a productor[modifica | modifica el codi]

  • 1923: Das Unbekannte Morgen
  • 1924: Tragödie im Hause Habsburg
  • 1929: The Squall
  • 1932: La Dame de chez Maxim's
  • 1932: Service for Ladies
  • 1932: That Night in London
  • 1932: Wedding Rehearsa]
  • 1933: Strange Evidence
  • 1933: Men of Tomorrow
  • 1933: Counsel's Opinion
  • 1933: Cash
  • 1933: The Private Life of Henry VIII
  • 1933: The Girl from Maxim's
  • 1934: Private Life of the Gannets
  • 1934: The Rise of Catherine the Great
  • 1934: The Private Life of Don Juan
  • 1934: The Scarlet Pimpernel
  • 1935: Things Are Looking Up
  • 1935: Sanders of the River
  • 1935: The Ghost Goes West
  • 1936: Things to Come
  • 1936: Rembrandt
  • 1936: Men Are Not Gods
  • 1936: The Man Who Could Work Miracles
  • 1936: Forget Me Not
  • 1937: I, Claudius
  • 1937: Fire Over England
  • 1937: Dark Journey
  • 1937: Storm in a Teacup

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema