Alexander Schneider
| Alexander Schneider | ||
|---|---|---|
 Universitat de Vilnius on va estudiar Alexander Schneider.
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Alexander Abraham Schneider | |
| Naixement | 21 d'octubre de 1908 | |
| Lloc d'origen | Vilnius (Lituània) | |
| Defunció | 4 de febrer de 1993 (als 84 anys), Nova York, Estats Units | |
| Gènere(s) | Clàssic | |
| Ocupació | Violinista i director d'orquestra | |
| Instruments | Violí | |
| Discogràfiques | CBS | |
| Artistes relacionats | Pau Casals | |
Alexander Schneider (Vilnius, Lituània, 21 d'octubre de 1908 - Nova York, Estats Units, 4 de febrer de 1993) fou un violinista i director d'orquestra lituà.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Es formà en la seva ciutat natal i a Frankfurt. El 1933, ingressà com a segon violí en el Quartet de Budapest. en el que tocà fins la fugida als Estats Units motivada per la persecució nazi. Allà actuà en altres conjunts de corda amb artistes celebres com Jascha Heifetz, Milton Katims, Mieczyslaw Horzowski, Ralph Kirkpatrick, i Eugene Istomin. El 1955, reingressà al Quartet de Budapest. Col·laborà amb Pau Casals en els Festivals de Prada de Conflent i de Perpinyà, i també va intervindre en la organització del Festivals Pau Casals de Puerto Rico i en l'estrena en el mateix país deEl Pessebre d'en Casals. A Nova York, promogué cicles d'audicions en el Carnegie Hall (Midnight Concerts).El 1972, fundà l'orquestra Brandenburg Players, que va dirigir en nombroses ciutats nord-americanes. El 1988 se li concedí el Kennedy Center Honors.
Discografia [modifica]
Com a violinista [modifica]
- Johannes Brahms: Sextet n. 1, op. 18, amb Casals, Stern, Katims, Thomas, Foley
- Wolfgang Amadeus Mozart: Quartets per a flauta i corda, amb Rampal (flauta) Stern (piano), Rose (violoncel)
Com a director [modifica]
- Ludwig van Beethoven: Triple concert, op. 56, amb Serkin i Laredo (violins), Parnas (violoncel) i la Marlboro Festival Orchestra
- Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a piano i orquestra n. 9 i 23, amb Serkin (piano) i la Marlboro Festival Orchestra (n. 9) i Columbia Symphony Orchestra
Bibliografia [modifica]
- La Discoteca Ideal de Interpretes, pàg. 411 Enciclopèdies Planeta ISBN 84-08-02160-5
