Aleksandr Vinokúrov
Aleksandr Vinokúrov _pictogram.svg){kind=small} |
|
 Aleksandr Vinokúrov a la sortida de la 18a etapa del Tour de França de 2012, a Blanhac. |
|
|---|---|
| Dades biogràfiques | |
| Sobrenom | Vino |
| Data de naixement | 16 de setembre de 1973 |
| País |  Kazakhstan |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equip actual | Astana |
| Any equip | 2007 |
| Equips amateurs | 1997. EC Saint Étienne Loire |
| Equips anteriors | 1998-1999. Casino 2000-2003. Deutsche Telekom 2004-2005. T-Mobile 2006. Liberty-Seguros / Astana 2007-07.2007. Astana 08.2009- Astana |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
 Volta a Espanya (2006)4 etapes a la Volta a Espanya 4 etapes al Tour de França |
| Curses d'un dia |
Lieja-Bastogne-Lieja (2005, 2010) Amstel Gold Race (2003) |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Londres 2012 | Prova en ruta | |
| Plata | Sydney 2000 | Prova en ruta | |
| Campionat del Món | |||
| Bronze | Salzburg 2006 | Contrarellotge individual | |
| Bronze | Verona 2004 | Contrarellotge individual | |
Aleksandr Nikolàievitx Vinokúrov (en rus Алексaндр Николаевич Винокуров) és un ciclista professional kazakh nascut el 16 de setembre de 1973 a Petropàvlovsk (Unió Soviètica), avui Petropavl (Kazakhstan). Sovint se l'anomena «Vino» i és conegut pels seus valents atacs i per la seva gran qualitat en tots els terrenys.
Molt aviat va destacar des del seu debut com a professional el 1998 a l'equip Casino. El 2000 fitxà pel Deutsche Telekom, aconseguint la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney en la prova en ruta, la Volta a Alemanya del 2001, la París-Niça de 2002 o la Lieja-Bastogne-Lieja del 2005. La seva millor temporada fou la del 2003, quan guanyà la seva segona París-Niça, la Volta a Suïssa, l'Amstel Gold Race i la tercera posició al Tour de França.
El 2006 fitxà per l'equip espanyol Liberty-Seguros per tal de guanyar el Tour de França. La implicació de diversos dirigents de l'equip i companys d'equip en l'Operació Port l'impediren de participar-hi. Vinokúrov va centrar tots els seus esforços en la Volta a Espanya, la qual guanyà gràcies a l'ajuda del seu company d'equip Andrey Kashechkin. Favorit al Tour de França de 2007, va donar positiu en un control antidopatge per una transfusió de sang, fruit d'un control realitzar després de la seva victòria d'etapa a la crono individual amb final a Albi. Això va provocar l'abandonament del Tour per part de tot l'Astana en saber-se els resultats del test. De resultes fou sancionat amb dos anys de suspensió.
L'agost de 2009 es reintegrà a l'equip Astana. L'abril del 2010 guanyà la seva segona 2010. Víctima d'una greu caiguda al Tour de França de 2011 es veié obligat a abandonar i quasi a abandonar la pràctica esportiva, però la bona evolució de les lesions van permetre que a finals de temporada ja prengués part al Giro de Llombardia.
El 28 de juliol 2012 es proclamà campió olímpic en la cursa en línia. Aprofitant-se de la condició de favorit de l'equip britànic, i sobretot de Mark Cavendish en un possible esprint final, es va introduir en una escapada de 40 ciclistes en la què va atacar a manca de cinc quilòmetres junt al colombià Rigoberto Urán. En l'esprint final fou el més ràpid, aconseguint d'aquesta manera la seva segona medalla en uns Jocs Olímpics. En acabar la cursa Vinokúrov va anunciar que deixaria el ciclisme en finalitzar la contrarellotge masculina.
| Precedit per: Denís Menxov |
Guanyador de la Volta a Espanya  2006 |
Succeït per: Denís Menxov |
|
|||||
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksandr Vinokúrov |
