Alexandrúpoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexandrúpoli
Αλεξανδρούπολη
Localització
Alexandrúpoli situat respecte Grècia
Alexandrúpoli
Alexandroupoli customs building.jpg
Estat
• Regió
• Unitat perifèrica
Grècia
Macedònia Oriental i Tràcia
Evros
Llengua Grec
Superfície 642,2 km²
Altitud 0-11 msnm
Població (2011)
  • Densitat
61,702 hab.
96,08 hab/km²
Coordenades 40° 51′ 0″ N, 25° 52′ 0″ E / 40.85000°N,25.86667°E / 40.85000; 25.86667Coord.: 40° 51′ 0″ N, 25° 52′ 0″ E / 40.85000°N,25.86667°E / 40.85000; 25.86667
Web

Alexandrúpoli (Αλεξανδρούπολη, antic Ἀλεξανδρούπολις, Alexandrúpolis) és una ciutat de Grècia capital de la prefectura d'Evros a la regió de Tràcia. En llatí el nom és Alexandropolis (català Alexandròpolis) i en turc Dede Aghač, modern Dedeağaç (que vol dir "Arbre de l'avi"), francès Dedeagh, búlgar Дедеагач Dedeagach que vol dir "Ar.

Historia[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Dede Aghač fou fundada el 1871 al lloc d'un poblet pescador, per la construcció d'una estació ferroviària per una línia derivada de la línia principal de Rumèlia que havia de connectar Istanbul amb les ciutats de Macedònia que fou encarregada als austríacs. L'establiment va créixer ràpidament; una mesquita es va construir el 1877 al barri de Muslih al-Din; els russos la van ocupar durant la guerra (1877-1878) i els oficials russos la van redissenyar de manera moderna amb carrer paral·lels i sense carrerons sense sortida.

El 1883 va suplantar a Dimetoka com a capital d'un sandjak o mutasarriflik del wilayat d'Edirne. El 1890 es va construir una segona mesquita al barri d'Hamidiyye. El 1894 abraçava els kada (districte) de Dede Aghač, Enez (Inos) i Sofrulu; el kada de Dede Aghač al seu torn el formaven les nahiyes de Feredjik, Meghri i Semadrek amb 41 poblets.

El 18 de novembre de 1912 fou ocupada pels búlgars amb ajut de la marina grega (a la primera guerra dels Balcans Bulgària i Grècia foren aliats). A la segona guerra dels Balcans, amb Bulgària i Grècia com enemics, els grecs van ocupar la ciutat l'11 de juliol de 1913. El territori fou perdut pels otomans al final de la segona Guerra del Balcans el 1913 quan el tractat de Bucarest de 10 d'agost del 1913 la va assignar a Bulgària junt amb la resta de Tràcia Occidental. Bulgària i l'Imperi Otomà foren derrotades a la I Guerra Mundial i el tractat de Neuilly de 27 de novembre de 1919 va transferir Tràcia Occidental a Grècia però Bulgària va conservar el dret temporal de trànsit i l'ús del port de Dede Aghač fins i tot amb fins militars. L'entrega efectiva de la ciutat es va portar a terme el 14 de maig de 1920. El rei Alexandre de Grècia va visitar la ciutat que en el seu honor va ser rebatejada Alexandrúpolis. Amb la derrota grega davant els turcs a la guerra (1919-1922) l'exèrcit grec es va retirar a Alexandrúpolis sota direcció del general Theodoros Pangalos i Bulgària va reclamar la retrocessió de la ciutat o almenys l'establiment d'una zona neutral sota administració internacional peticions que foren rebutjades. El tractat de Lausana de 24 de juliol de 1923 va confirmar Tràcia Occidental i Alexandrúpoli a Grècia. Grècia va oferir a Bulgària la renovació del dret de pas i d'ús del port però Bulgària va refusar.

A la II Guerra Mundial Bulgària, aliada a Alemanya, va ocupar Alexandrúpolis i Tràcia Occidental (maig de 1941) i la va conservar fins al 1944. Va patir poc els efectes de la guerra civil grega i el 1951 tenia 16.332 habitants; va créixer ràpidament i va arribar a 36.000 el 1981, 37.904 el 1991 i 48.885 el 2001.

Població[modifica | modifica el codi]

Al cens del 2001 la població era de 48.885 habitants a la ciutat i 52.720 a la municipalitat. Al dia d'avui (2009) la municipalitat deu estar a l'entorn del 70.000. La superfície de la municipalitat és de 642.245 km² la quarta més gran de Grècia i inclou alguns poblets destacant Mákri (820 habitants), Ávas (497), Sykorráchi (309), Aisými (289), i Díkella (288).

Educació i sanitat[modifica | modifica el codi]

La ciutat se seu de part de la Universitat Demòcrit de Tràcia (seu central a Komotini) amb les facultats de Medicina, de Biologia Molecular i Genètica i de Magisteri. Disposa d'un Hospital Universitari, el més gran de la península Balcànica.

Transport[modifica | modifica el codi]

La ciutat té l'aeroport internacional Dimokritos (codi IATA, AXD) a Apalos, a uns 6 km del centre. Té també port i estació ferroviària a més de servei de bus i taxi.

Districtes municipals[modifica | modifica el codi]

  • Agnantia
  • Amfitriti
  • Aissymi
    • Leptokarya
  • Kirki
  • Makri
    • Dikella
    • Ennati
    • Koimisi Theotokou
    • Mesimvria
    • Panorama
    • Paralia Dikellon
    • Plaka
  • Sykorrachi
    • Atarni
    • Avra
    • Komaros
    • Mesti
    • Perama
    • Stathmos

Cultura[modifica | modifica el codi]

La ciutat és notable pel gran nombre de pintors nascut en ella: Tarsoudis, Rallis Kopsidis, Syni Anastassiadi, Theodoros Agglias, Maria Sidiropoulou, Paschalis Angelidis, Victoria Dedegian, i Economou-Maurogeni Zoe.

Els escriptors més coneguts són: Kalliopi Papathanassi-Moussiopoulou, Angelos Poimenidis i Georgios Stavridis.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • Duc Alexandre Ter Hachatrjan
  • Demis Nikolaidis (1973) futbolista
  • Hrysopiyi Devetzi (1976) atleta
  • Athanasios Tsigas (1982) futbolista

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandrúpoli Modifica l'enllaç a Wikidata